JUSTÍCIA JUSTA...O INJUSTA, AMB PAQUILLO

A mi, deu ser que m'agrada ficar-me en embolics però, de vegades, no me'n puc estar. I aquesta n'és una. Mil i una acusacions de dopatge han acabat en un no res. Els dubtes raonables, els defectes de forma, l'ús d'escoltes il·legals...í, últimament també, la col·laboració amb la justícia. Diuen que a Espanya, en la lluita contra el dopatge hi ha tolerància zero. Però no ho sembla. I mentre diferents federacions esportives espanyoles rebaixen (o anul·len) sancions, les internacionals o el TAS els fan pujar els colors.

Aquesta tarda el TAS ha decidit que el marxador andalús Paquillo Fernández, doble campió d'Europa, triple subcampió mundial i medallista olímpic, compleixi un segon any de sanció. Al veterà de Guadix li van intervenir EPO i altres substàncies dopants en el seu domicili, en una investigació que es va fer arran de l'Operació Grial, l'any 2009.

Paquillo va reconèixer els fets (faltaria menys) i va assegurar que tenia intenció utilitzar-los per millorar el seu rendiment, però va negar haver-ho fet. Va mostrar el seu penediment, en un comunicat que va fer públic poc després.

Per la seva "col·laboració" amb la justícia es va guanyar una reducció de la sanció. Però la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) va revisar l'expedient i va comprovar que aquesta rebaixa, que apareix reflectida en la Llei Antidopatge, és limitada i insuficient.

I això fa que Paquillo es quedi sense anar als Jocs de Londres.

Tot i que pugui ser injust, tenint en compte que mai ha donat positiu en cap control (i les mil i una històries que argumenta l'atleta), lamento dir que me'n alegro. Confio que la seva plaça l'ocupi algú que no generi dubtes.