TRET DE SORTIDA A LA MARATÓ DE BARCELONA

Segurament, l'any passat, des del moment en què es començaven a desmuntar les carpes de l'organització a l'avinguda Maria Cristina, ja hi havia algú que començava a treballar en l'edició que se celebrarà aquest pròxim diumenge. Mentre molts corredors, esgotats, baixaven les escales del metro de Plaça Espanya, aferrats a les baranes, adolorits per unes agulletes que començaven a aparèixer, n'hi havia d'altres que seguien mirant-se el cronòmetre, estudiant els temps de pas que havien fet, i començant a plantejar-se com superar-se en l'edició de 2012.

Jo, en canvi, sóc dels que ni van córrer l'any passat (preparava la meva aventura a la Marató de Sables) ni podré córrer la d'enguany (la lumbàlgia ha acabat amb les meves il·lusions de fer-ho). Però això no fa que no hi estigui pendent, al contrari. Em toca massa de prop com per renunciar-hi del tot, hi ha massa amics i familiars com per girar-li l'esquena a la competició més emblemàtica que existeix. I això, tot i que sé que no ho passaré bé, en el paper d'espectador desitjós d'unir-me al mar de corredors que gaudiran de la festa en primera persona.

Em mantinc en un estat d'alerta constant al voltant de qualsevol novetat que es va produint sobre la cursa i aquest matí, llegint el bloc d'en Ricard Fernández, director tècnic de la Marató de Barcelona, m'ha agradat saber que ja està pintada la línia blava que marca el recorregut ja està marcada.

Imatge extreta de http://rickyrun.blogspot.com/

Per a tots aquells que viuen a Barcelona i que diumenge tenen una cita amb la marató, que en són moltíssims, serà inevitable emocionar-se cada cop que hi passin pel damunt, ja sigui en moto, cotxe, bicicleta o autobús. La línia ja és allà, desafiant aquells que en menys d'una setmana tenen la intenció de completar-ne tot el seu itinerari.

No seré jo un dels afortunats, tot i que aquests últims dies he anat millorant  lleugerament. Malgrat que el dolor no desapareix del tot (em fa mal quan estic estirat al llit), entre dissabte, diumenge i avui i he pogut córrer fer tres sessions de 10 kms. I això ja suposa un triomf. L'altre, el de la Marató de Barcelona, el deixo per aquells que hi estiguin preparats.