ANOTHER STEP FORWARD (SENSE EL "...BUT")

Molt millor.
Han estat unes setmanetes en què m'he allunyat una mica del bloc. Dies de molta feina, dies de lliurança, dies de dolors muscular...però ja hi torno a ser.
I avui amb un esperit molt positiu.
Ahir vaig sortir a córrer sense cap tipus de problema i, a més, a la tarda, vaig anar a veure en Mario Navarro, de Fisio In Corpore. En Mario és fisioterapeuta, osteòpata, professor de pilates, empresari...i amic des de fa ja una colla d'anys. M'havia tractat d'anteriors lesions fa algunes temporades però ara hi he tornat, buscant una solució que no estava trobant. Ara, amb les seves mans i els seus consells, sembla que estic fent un gran pas endavant. Amb això de les lesions (tots els corredors ho sabem) mai es pot cantar victòria del tot, però diria que anem pel camí correcte. que estic trobant.
Aquest matí he tornat al Retiro i ho he fet amb ganes. Ganes de fer un 5.000 i veure què tal. N'havia fet dos, abans del d'aquest matí, amb uns registres de 19'24 i 19'00. El pas endavant ha estat una nova queixalada d'onze segons, per aconseguir un interessant 18'49", a 3'46" de mitjana. El que més m'ha agradat ha estat que, a partir del km. 3,5 he anat patint, i no PEL DOLOR ALS ISQUIOS!!! Patia pel cansament, per la manca d'aire, perquè veia que no podia seguir el ritme que duia, perquè la pujada que hi ha en l'últim 600 se'm feia eterna. Patia per aquelles coses que t'han de preocupar quan corres, per aquelles coses que em van fer estimar l'atletisme. Saber que no pots més però seguir insistint-te que sí. Ser conscient que el Garmin és a punt de pujar un segon la mitjana i intentar que no se'n surti amb la seva. I això em passava perquè no sentia els isquios. Sentia que no estic en forma, una realitat més que evident. Però una realitat que, amb entrenament, confio anar modificant.
El proper dia, escriuré sobre la marató de tardor (tocaré fusta...)