Sortim de casa, repetim una rutina i ens posem a córrer, avançant pels mateixos carrers de sempre. I això un dia i un altre i un altre i un altre...i passen els anys i seguim corrent. En el meu cas vaig variant les rutes però sempre que puc m'apropo al parc del Retiro. Ja fa uns deu anys que visc a Madrid, però no ha estat fins avui que me n'he adonat.
Ahir vaig treballar fins tard i aquest matí no sortia tan d'hora com ho faig habitualment. Potser ha estat això. Eren tres quarts de nou quan començava a trepitjar la sorreta que hi ha a l'entrada del parc. La ciutat ja fa una bona estona que s'ha despertat. Al Retiro, hi ha gent que neteja, d'altres que fan exercicis, un bon grapat de corredors que s'esforcen a anar més ràpid...i un ampli ventall de ciutadans que, simplement, lluiten per sobreviure.
Es mouen amunt i avall, amb molta parsimònia. Mai saps bé cap on van, però sí que veus que no tenen cap pressa. Carreguen pesades bosses o empenyen carrets totalment plens. Dormen al Retiro i ho fan, bé estirats en bancs, bé en algun dels espais amb gespa. Avui els he vist.
M'han cridat l'atenció perquè a aquella hora ja no dormien i, en moviment, destaquen més. Són vagabunds i cada dia n'hi ha més. En quaranta minuts de rodatge n'he vist...una cinquantena!!!
Aquesta crisi econòmica s'està allargant més del compte i el que fa uns anys es percebia en els comerços de barri que anaven tancant, un rere l'altre, avui ja ha fet un pas més enllà. La gent termpeja com pot...fins quan pot. I després, què? Al carrer. Toca seguir endavant. Despertar-se cada dia i confiar en un futur millor, que no acaba d'arribar.
Que es queixin aquells que realment en tinguin motius. Aquells que no en tenim, millor que callem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
mientras tengamos estos políticos que en el mejor de los casos no lo saben hacer mejor,y el el peor son unos avariciosos y nunca tienen baste, parques, bancos puentes etc.etc seguirán ocupados
Anem de mal en pitjor , el mes preocupant es que cada vegada anirà a mes .
M´agrada llegir-te Sebas!!!!totalment d´acord amb tu. Espero poder trobar-te a la mitja de mollerussa!!!que tinguis sort per madrid i....vigila els teus fartleks o canvis de ritme al RETIRO. Una abraçada.
Mila-Una pizca de esperanza...a ver si cambia algo.
Joan Castellà- Siguem positius ;-)
Rafa Prado-El tema de Mollerussa està complicat...però no descarto res (vaig molt al dia). Si no és aquí, coincidirem en una altra. Gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada