dissabte, 10 de novembre del 2012

VOLER NO ÉS PODER (O EL DEFALLIMENT EN UN TEST DE MARATÓ)


Em sobren ganes, em falta força. Crec que estic fent bé les coses però els resultats no m’acompanyen. A quinze dies per a la Marató de Donosti, aquest matí he afrontat l’últim gran test de qualitat a la Casa de Campo, aquell que et serveix per adquirir la confiança necessària per afrontar una competició tan dura com són els 42 kms. I he fet un pet com una gla.
No és que anés a buscar un gran ritme i que m’estigués exigent excessivament, no. No és que m’hagin fet mal els isquios o la lumbàlgia i hagi hagut d’afluixar, no. No vaig sopar malament ni he dormit poques hores, tampoc. Vull creure que, simplement, no era el dia. Però quin pet!!!

El repte eren les set voltes al circuit de 4K del Cerro Garabitas de la Casa de Campo, el meu clàssic banc de proves. Es tractava de fer 28 kms a ritme, després d’haver-ne escalfat dos i mig (i afegir-ne 1,5 més al final de l’entrenament). La setmana passada les havia fet amb l’Uri Bruguera en 1h49’55”, en un dia estrany, per l’aiguat que ens va caure. Tenia ganes i confiança suficient per superar aquella marca de més de mig minut.
Avui feia una temperatura agradable (11ºC) i, tot i que ho havia fet durant la nit, no plovia. Això sí, feia força vent. He sortit amb la idea de no cremar cartutxos d’inici però, alhora, de buscar un ritme viu. Els parcials de les voltes m’han anat sortint molt regulars, però no hi havia cap tipus de progressió (15’44”, 15’46”, 15’45”, 15’41”, 15’46” i 15’47”). Anava controlant el rellotge per intentar anar millorant els temps, però no hi havia manera. Cada cop que he hagut d’encarar la recta de pujada, avui, se m’ha fet convertit en un suplici. I un cop a dalt, em costava recuperar la velocitat que duia. Era conscient que l’entrenament no m’estava sortint com volia i que no anava “fàcil”, però tampoc eren temps dolents (al final de la sisena volta hi he arribat en 6” menys que la setmana passada) i sempre comptava amb una última volta en què sóc capaç de treure forces d’allà on no n’hi ha.

I com en tenia tantes ganes, de l’última volta, quan ha arribat, el que m’han faltat han estat forces. M’he trobat ben buit i sense benzina. He accelerat tot just he iniciat el gir, buscant aquella espurna que no havia aparegut al llarg de tot l’entrenament. I m’ha servit per passar el primer dels últims quatre quilòmetres, en 3’56”. Deixant-m’hi la pell. En comptes de guspires, el que m’ha vingut a fer companyia ha estat un molest flat, indicador que havia estat anant per damunt de les meves possibilitats. I aleshores ja sí que no hi he pogut fer res. Lluitant per no abandonar he avançat a ritme regressiu de tal forma que si hagués intentat fer-ho conscientment no m’hauria sortit millor. 4’04”, 4’22” i 4’34”!!!
No hi ha forma més desastrosa d’acabar un test. Pitjor, impossible.

Busco explicacions i no les trobo. El fort vent que feia no m’acaba de convèncer. Potser m’han passat factura els 130 kms d’aquesta setmana o el fet d’haver deixat poc marge de temps (una única setmana) entre dos tests de llarga distància. El cas és que afronto aquesta recta final amb espectatives poc brillants de cara a Sant Sebastià. L’entrenament ja està fet. L’estat de forma ja no el milloraré, és el que és. Hauré de buscar solucions en petits detalls, per tal d’arribar amb confiança a la cita.

5 comentaris:

joan ha dit...

Sebas vas be, senzillament la feina esta mes que feta. CREU ME, suau fins a Donosti no more tests, i a Sanse a correr que et sortira be.Si la gorda i jo haguessim fet 130 Km ens arrossegariem com cucs.Molta forca i estem amb tu a tope, a Kuching tots som Sebas, inclus les franceses guarrotes que t han vist per internet i diuen que ets molt guaaaaapo.

Wladimir ha dit...

Una pregunta. Les 7 voltes son seguides o hi ha aturada al final de cadascuna??.

Sebas Guim ha dit...

Wladimir-Les 7 voltes són seguides. És un entrenament que faig cada any per preparar maratons: escalfament de 2 kms, 28 kms a ritme (intento que sigui progressiu) i referdament de 2 kms més. Els 28 kms els faig en un circuit de 4 kms.

Gràcies Joan, això dels 130...segur que em van passar factura. Cuida a en Manel.

Wladimir ha dit...

Ok Sebas, pensava que eranseries de 4kms. amb descans entre elles.
Deu n'hi do doncs !!!... 28 kms. per sota de 4' és un ritme alegre, alegre !!!

salutacions...

Sebas Guim ha dit...

Wladimir-Gràcies...hi vaig molt content, a 4...fins que deixo d'anar-hi. Aleshores, toca patir. Salutacions.