DE 0 A 100 CAP A LA TRAILWALKER

No queda res per a la Trailwalker. No porto res de rodatge.
No vaig córrer la Marató de Barcelona per culpa d'una tendinitis al recte intern de la cama dreta, una lsió que va aparèixer a mitjans del mes passat. Vaig fer diferents intents però en cap cas la resposta del meu cos va ser positiva. L'última vegada que em vaig calçar les vambes per córrer va ser el dia 17, quan vaig acompanyar l'Àlex durant uns quilòmetres, en el seu debut com a maratonià. No era insuportable però hi havia dolor.
D'ençà, que no he tornat a córrer. Vaig parar del tot durant una setmana, fins que els últims tres dies he recuperat l'el.líptica. 25', 25' i 40'. Bones sensacions, molèsties zero.
Zero quilòmetres, els que duc a les cames. Cent quilòmetres, els que requereix el pròxim objectiu, la Intermon-Oxfam Trailwalker, una cursa de caràcter solidari, que es disputa d'aquí a menys d'un mes, per equips i que té lloc entre Olot i Sant Feliu de Guíxols. L'any passat ja hi vaig participar, amb els germans Bonastre (en Xavi i en Lolo) i l'Arcadi Alibés. Va ser una de les experiències més bones dels últims temps (Crònica de la Trailwalker'12) i quan aquest any es va començar a parlar del tema no vaig tenir cap dubte, si em recupero a temps, repetiré.
L'equip, ESPORT 3 TRAILWALKER 2013, ha canviat de dalt a baix i els antics companys de fatigues han declinat la proposta de tornar a patir pels camins del carrilet. En les vivències d'aquest any hi haurà tres altres experts maratonians.

Exceptuant la Bea Garcia (Atacama Crossing i Isostar Desert Marathon, entre els seus últims reptes), que arribarà en un gran estat de forma, la resta estan més o menys com jo. L'Artur Peguera va ser qui ens va engrescar a la resta, però poc abans de la Marató de Barcelona també va patir una lesió al genoll...i no anirà sobrat de quilòmetres. El cas d'en Jordi Soler és una mica més preocupant. Havia preparat de meravella la marató i es va lesionar durant la cursa. Afortunadament però, només pateix una distensió de lligaments i sembla que ja comença a estar sota control. L'equip el completen la Rosa Fuentes i l'Eva Borràs, assistents impagables (...no tinc clar si sabe ben bé on s'han ficat) que ens ajudaran en diferents punts d'avituallament.
Durant les aquestes pròximes setmanes aniré escrivint sobre la Trailwalker i sobre les evolucions que anem vivint els components de l'equip. La meva evolució hauria de viure un punt d'inflexió a partir de demà, quan em tornaré a calçar les vambes per anar a córrer. Sense exigències, un trot suau, d'entre quinze i vint minuts...que el pròxim 20 d'abril hauré de transformar en hores, les que trigarem a completar la prova.