És el segon any consecutiu que em quedo fora de la Marató de
Barcelona per una lesió. És el segon any consecutiu que faig de llebre en els últims
quilòmetres de la Marató de Barcelona.
Algunes semblances i algunes diferències caracteritzen l’edició
que s’ha disputat avui. El protagonisme de la pluja ha estat notori. No ha
estat una pluja forta ni acompanyada de vent. Però m’ha recordat una mica (amb
menor intensitat) a aquella que ens va caure el novembre passat a la Marató de
Donosti...i la pluja, al cap i a la fi, és molesta. Empapa les vambes i la
roba, tot pesa més i converteix la cursa en un repte més dur del que ja és.
Emotiva sortida |
Avui he repetit circulant en moto pels carrers de la ciutat
i això m’ha permès gaudir de la prova d’una forma especial. El seguiment
inicial el fèiem al meu cosí Francesc Guim i a en Joan Prats. El primer, una
bala, ha hagut de retirar-se cap al km.25 per una lesió. Fins aleshores, anava
en un grup molt maco, molt ben acompanyat, lluitant per aconseguir 2.28. Segurament
pel cap ja li balla la Marató de Barcelona de 2013, si és que no aprofita l’embranzida
i buscar l’opció de París. Ànims, Francesc.
En Cesc, sortint de la Meridiana |
A en Prats l’hem seguit més estona. Sempre sol, sempre dur,
sempre passant a gent, sempre constant. Ha fet una bona cursa però tampoc ha
aconseguit el seu objectiu. Tot i això, que aixequi el braç qui hagi pogut fer,
avui, 2.37. Només n’hi ha 27. Felicitats, Joan.
La Sagrada Família saluda a en Joan Prats |
Sí que ha aconseguit el que es proposava en Jaume Leiva. L’any
passat s’ho havia de jugar tot a una carta per intentar anar a Londres i no va
sortir bé. Avui anava acompanyat d’un bon grapat de llebres per ajudar-lo i tot
i que han patit diferents problemes i que s’ha quedat sol al km.33, avui en Leiva
ha estat de meravella: cinquè, en 2.13. Felicitats, Jaume.
En Jaume Leiva, l'ombra d'en Pablo Villalobos...abans de quedar-se sol |
Després de gaudir veient els grans cracs me n’he anat cap al
km.32, on havia quedat amb l’Àlex Castells en el seu debut en la distància. La
idea inicial era fer 3.45 però ahir va decidir buscar un objectiu més valent i
intentar les 3.30. Quan me l’he trobat feia bona cara i anava còmode. Només li
he fet companyia. S’ha mantingut sempre còmode i sempre amb bona cara. La foto no fa justícia, ja que correspon
a l’últim quilòmetre, després d’haver superat les llebres de 3.30 i anar-se’n, volant,
cap a l’arribada, per creuar la línia en uns màgics, 3.28. Àlex, brutal i sorprenent,
enhorabona.
I l'Àlex Castells, lluitant al Paral.lel |
Vull felicitar a tots aquells que han corregut aquest matí i
a aquells que, com l’Àlex, debutaven en una marató, com els inseparables germans
Arqué. El cuquet maratonià els va anar entrant i amb l’èxit d’avui, ja no se’l podran
treure del damunt. Ja són maratonians!!!
Ha estat un matí fantàstic...però no és capaç d’amagar el dolor
que sento per no haver pogut prendre part en la cursa amb un dorsal al pit. Tot
i que la lesió em permet fer algunes coses, com la d’aquest matí, el cos em demana
més. Confio recuperar-me d’una vegada per totes i, que l’any que ve, a la tercera
sigui la vençuda.
Vull córrer la Marató de Barcelona.
Totes les fotos, una vegada més, gràcies a la Paz Rodríguez (en els pròxims dies penjarà una selecció de la Marató 2013 a sirispaz.blogspot.com )
2 comentaris:
M'agrada la crònica i m'agrada molt la foto de la Sagrada Família. Les disquisicions atlètiques les deixarem per un altra moment però no l'agraïment a tots dos, ja que encara que la marca no em deixa content, la part positiva acaba sent la gent que en certa forma pateix amb tú. De nou i per enèssima vegada, AGRAÏT.
Sebas,
Ets un crack! La veritat és que sóm una gran familia.. I no té preu el recolzament que tenim entre nosaltres, la camaderia que tenim, compartir entrenos etc.
Especialment aquest cop ha sigut important per mi.. doncs diumenge, al plegar amb molèsties estava enfonsat. Però els vostres comentaris i support m'han fet sortir d'aqui amb més ganes i amb una experiència més.
He rebut una bona lliço aquest cap de setmana!
Una abraçada!!
Cesc
Publica un comentari a l'entrada