D'ENTRENAMENTS DE MARATÓ A MARATONS D'ENTRENAMENT

Totes les històries tenen el seu començament i la meva amb la ultradinstància no comença avui. Ja fa molt de temps que tenia un somni per complir, una aventura per viure, que em cridava constantment. Aquella aventura, majúscula, era la Marató de Sables i fa dos anys vaig tenir la sort de poder-la viure. El que vaig aprendre durant aquella setmana al desert del Sàhara va ser un cúmul d'experiències que, després, em van servir moltíssim per encarar curses com la Isostar Desert Marathon 2011  (aquí l'edició 2012) o la Trailwalker Intermón Oxfa 2012 (...i aquí l'edició de 2013). En aquestes 5 proves vaig viure episodis que, d'una manera o d'una altra, m'han marcat. I en vull viure més. És per això (i per la no solució als problemes als isquios) que em decanto per les ultres.

En l'abandonament (no definitiu) de les maratons, la primera circumstància significativa la trobo en els entrenaments. Fins ara, les meves sessions anaven destinades a preparar maratons. Ara, en canvi, faig maratons com a entrenaments. Ahir, la primera.

Sortia de casa a les onze del matí, després d'haver esmorzat, amb la motxilla més lleugera a l'esquena, dos litres d'aigua barrejada amb una bona dosi d'Isostar i el rellotge tot a zero. Me'n vaig anar cap a la Casa de Campo. És un recorregut que ja he fet altres vegades (Alcalá, Gran Vía, plaça d'Espanya i Príncipe Pío) i en què, fent una propineta quan passo pel Retiro, em presento al gran pulmó de Madrid amb 10 quilòmetres a les cames. Feia un dia espectacular, havien pujat les temperatures i no bufava gaire vent. El meu ritme de creuer era...el dels creuers lentets, a 6'20 de mitjana. Però en cada parcial de 5K anava rebaixant-lo paulatinament.

Vaig fer una volta llarga, llarga i vaig iniciar el camí de tornada...seguint les marques pintades que s'utilitzen en la Marató de Madrid (Vicente Calderón, Ronda de Segovia, Acacias, Atocha i Retiro) i ja, de tirada, vaig arirbar fins a casa. Em vaig prendre una barreta energètica i un gel, i vaig buidar el liter i mig de beguda isotònica. Vaig arribar cansat, salat i amb nafres a les angonals. Vaig sumar 42,195 kms, en un temps de 4h16'.

El d'ahir va ser el meu primer entrenament ultra, pròpiament dit. La meva idea és fer una tirada llarga d'aquestes característiques un cop per setmana (algunes de més curtes, altres de més llargues), variant l'hora del dia de l'inici de l'entrenament i, sempre que em sigui possible, durant una escapada a la muntanya. No es tracta tant de fer quilòmetres com de sumar hores d'entrenament.
Un nou treball que he de desenvolupar (i que m'hi he de posar, sí o sí!!!) és el muscular. Feina de gimnàs, d'estiraments, de ioga...que mai m'ha agradat, però que és vital per poder seguir corrent durant molts anys.
Començo una nova etapa. Disposat a tot.