7 hores i 20 minuts per la muntanya. Ara corrent, ara trotant, ara caminant. Ara mirant el paisatge, ara buscant el camí, ara tornant enrere. 7 hores i vint minuts per fer 49 quilòmetres. Va ser un bon entrenament, el vaig fer ahir. Però quan ahir vaig arribar al cotxe no valia per res, no tenia esma ni per anar-me a mullar els peus a un rierol que hi havia a escassos trenta metres de l'aparcament. Va ser un d'aquells dies en què el pilot automàtic estava programat per arribar fins al cotxe...i no més enllà. Amb les reserves esgotades vaig tornar cap a casa, amb ganes d'allunyar-me de les muntanyes, tancar-me entre les meves quatre parets, estirar-me al llit i descansar.
 |
| Quan ja has acabat, sempre és bo mirar d'on véns - Tornar a Córrer |
El recorregut va ser el següent: La Barranca-La Maliciosa (5,5kms-1h9'), La Maliciosa-Canto Cochino (10 kms-1h36'), Canto Cochino-Collado de la Dehesilla (4,5 kms-48'), Collado de la Dehesilla-Hoya de San Blas (5,6 kms-1h4')...i Hoya de San Blas-Manzanares el Real-Navacerrada-La Barranca (23,3 kms-2h42'). Desnivell positiu acumulat de 2.130 metres.
 |
| Al cim de La Maliciosa no hi vèiem tres en un burro - Tornar a Córrer |
Era una jornada dedicada a conèixer una mica més el traçat per on disputaré, el pròxim 28 de juny, el
Trail de Peñalara 80K. Necessito aprendre moltes coses d'aquest món (nou, per a mi) i això només s'aconsegueix a base de pràctica sobre el terreny. En aquesta última classe pràctica vaig aprendre que
en el món del trailrunning no pots deixar de mirar on trepitges (si ho fas, t'ensopegues), però també és necessari alçar la vista per buscar fites i referències visuals (si no ho fas, et perds).
Del que no estic convençut és d'haver trobat la solució al dilema. Possiblement, anar a ritme lent i aturar-se a observar bé quan sigui necessari, sigui el més adient. Tot i que vaig anar amb molt de compte en tot moment, vaig caure dues vegades i em vaig perdre unes quantes més.
Sumo tres entrenaments específics de muntanya i ja vaig veient que això no és ben bé el que em pensava. És duríssim. A la muntanya, córrer costa molt. Quan trobes terreny més còmode, estàs tan cansat que el que et falten són ganes de córrer.
 |
| A la muntanya, quan s'obre una escletxa canvia el panorama - Tornar a Córrer |
Vaig decidir iniciar aquesta nova etapa més per la llarga distància i per la muntanya. Però no tinc clar que pugui superar els reptes que em proposo. Ara per ara, el Trail de Peñalara se'm fa molt coll amunt. Suposo (confio, desitjo) que demà ho veuré d'una altra manera.
2 comentaris:
Després de mes de 7 hores a mi em tindrien que recollir amb pinces !!
Buah! I jo més content que un jínjol després de fer 24 o 26km... Jo encara estic en la fase de trail running (de temporad), no ULTRA TRAIL.
Déu n'hi do! El millor de tot és la motivació i les ganes.
PD: Mira que posen noms raros aquests "madrileños" a les seves muntanyes.
Publica un comentari a l'entrada