M'ho estic passant molt bé amb això de les curses de muntanya. No n'he fet tantes, però em diverteixen. Pateixo i em deixen buit, però m'enganxen. I només fa dues setmanes que vaig acabar la Guadarrama Trail Race i ja estic amb pensant en nous reptes. Amb les cames encara dolorides, tinc nous objectius a la vista.
El primer no és tant un objectiu com un regal caigut del cel. Del cel tarragoní.
Els amics del C.A. Runners Tarragona, amb en Wladi i en Juanan al capdavant, m'ofereixen la possibilitat de descobrir el que és una Behobia-San Sebastián.
Després de la meva estimada Barcelona, la segona ciutat talismà és Donosti. Per la Real, la Marató, la Concha, l'Urgull, l'Igueldo, el Kursaal, el Boulevard, el Viejo, l'Antiguo, Zurriola, el San Marcial...el llistat de llocs o activitats seria inacabable. Però sempre hi he tingut un compte pendent, amb Sant Sebastià.
La Behobia.
Acostuma a tenir lloc dues setmanes abans de la marató. I quan anava a Donosti, a la tardor, ho feia pels 42 quilòmetres. I la Behobia sempre em quedava pendent.
Ara no estic per competir, no estic per exigir-me anar a buscar una marca. No l'aconseguiria. Surto de fer una cursa de 100K de muntanya i, si tot va bé, en menys d'un mes faré una altra cursa de llarga distància. Però els 20 quilòmetres d'aquesta fantàstica cursa no m'aniran malament. Seran un rodatge a ritme viu, a intentar no rebentar. I si ho faig, igualment, estic convençut que l'experiència amb els Runners Tarragona haurà valgut la pena.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Molta sort per Donosti. A gaudir de la Behobia i de la Erreala!!!
Bentrobat! A gaudir d'una experiència única i increïble. Jo vull morir amb 100 anys creuant la meta del Boulevard, un cop més.
Publica un comentari a l'entrada