(Traducción al castellano al final del artículo)
Han estat molts mesos d'entrenaments, moltes sortides en bici i sessions de natació desesperants. Per al Challenge Madrid. Matinar els dies que treballes, però matinar també els que no, per tornar aviat a casa. I si no és aviat, com menys tard, millor. En els millors moments també hi ha hagut dificultats. La bici és fascinant. Avances, sumes quilòmetres, puges ports, canvies de paisatges...Però t'ocupa massa temps. I quan no te'n sobra, es fa complicat.
Una vegada més (el nom del blog és simptomàtic), el que vull és TORNAR A CÓRRER. Tornar a córrer a ritmes una mica vius. Tornar a quedar-me sense alè, tornar a accelerar el batec del cor. I l'objectiu, a mig termini, és baixar de 40' en un 10.000. Podria semblar un repte senzill, si miro enrere. Però el passat és història. I ara no em resulta fàcil anar a aquests ritmes.
De moment, en la recuperació del Challenge Madrid, he fet tres entrenaments, de 5, 6 i 7 quilòmetres, a ritmes de 5'49", 5'25" i 5'00"/km, respectivament. Les cames, a poc a poc, es van descarregant. Fins que no hagin passat dues setmanes senceres de l'ironman no començaré a fer sèries o algun fartlek.
En tinc ganes. Un canvi de registre sempre va bé, oi?
TEMPESTAD, CALMA Y NUEVOS RETOS PARA FUTURAS TEMPESTADES
Han sido muchos meses de entrenamientos, muchas salidas en bici y sesiones de natación desesperantes. Madrugar los días que trabajas, pero madrugar, también, los días que no, para volver a casa temprano. Y si no es temprano, cuanto menos tarde, mejor. En los mejores momentos también han habido dificultades. La bici es fascinante. Avanzas, sumas kilómetros, subes puertos, cambias de paisajes...Pero te ocupa demasiado tiempo. Y cuando no te sobra, se hace complicado.
Una vez más (el nombre del blog es sintomático), lo que quiero es VOLVER A CORRER. Volver a correr a ritmos un poco alegres. Volver a quedarme sin aliento, volver a acelerar el latido del corazón.Y el objetivo, a medio plazo, es bajar de 40' en un 10.000. Podría parecer un reto sencillo, si miro hacia atrás. Pero el pasado es historia. Y ahora no me resulta fácil ir a estos ritmos.
De momento, en la recuperación del Challenge Madrid, he hecho tres entrenamientos, de 5, 6 y 7 kilómetros, a ritmos de 5'49", 5'25" y 5'00"/km, respectivamente. Las piernas, poco a poco, se van descargando. Hasta que no hayan pasado dos semanas enteras del ironman no empezaré a hacer series o algún fartlek.
Tengo ganas. Un cambio de registro siempre va bien, no?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sebas Guim. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sebas Guim. Mostrar tots els missatges
diumenge, 30 de setembre del 2018
TEMPESTA, CALMA I NOUS REPTES PER A FUTURES TEMPESTES
Etiquetes de comentaris:
atletismo,
carreras populares,
Flor de Triatló,
fondo,
Sebas Guim,
triatló triathlon,
triatlón
dijous, 10 de novembre del 2016
CREMANT ETAPES, BUSCANT NOUS OBJECTIUS
Traducción al castellano al final del artículo
M'encanta córrer!!!
No tinc una vida prou ordenada com per planificar curses a llarg termini, amb la seguretat de poder-hi anar. Per això vaig improvisant allà on participo, en funció dels dies lliures que vaig tenint.
Ahir dimecres, a Madrid, es celebrava la festivitat de l'Almudena (l'altra patrona, juntament amb San Isidro, de la capital espanyola) i va donar la causalitat que no em va tocar treballar.
Al districte de Chamberí, molt castís, hi havia una cursa organitzada per una cadena de centres esportius, la Carrera Go Fit de Vallehermoso.
A diferència de les habituals, a les deu del matí, la prova començava a les 9 del matí...amb un fred que pelava (el mercuri dels termòmetres no passava dels 5ºC). Tot i això, vaig sortir en samarreta de tirants. La tendència descendent durant la primera meitat del recorregut, em va permetre anar a un ritme de 3'30/km, conscient que després, a la tornada, em tocaria serrar les dents.
Em vaig anar movent tota l'estona al voltant de la posició 50, que al final va ser la que vaig ocupar a la línia d'arribada, després d'haver invertit un temps de 37'43". Rècord personal, des que torno a córrer, d'aquí l'alegria que m'embarga en aquesta fotografia amb en Miguel Ángel Toribio, bon amic de Radio Marca, que em va treure gairebé un parell de minuts.
Me encanta correr!!!
No tengo una vida suficientemente ordenada como para planificar carreras a largo plazo, con la seguridad de poder ir. Por eso voy improvisando las carreras en las que participo, en función de los días libres que voy teniendo. Ayer miércoles, en Madrid, se celebraba la festividad de la Almudena (la otra patrona, junto ocn San Isidro, de la capital española) y dio la casualidad que no me tocaba trabajar.
En el distrito de Chamberí, muy castizo, había una carrera organizada por una cadena de centros deportivos, la Carrera Go Fit de Vallehermoso.
A diferencia de las habituales, a las diez de la mañana, la prueba empezaba a las nueve...con un frío que pelaba (el mercurio de los termómetros no pasaba de los 5ºC). A pesar de ello, salí en camiseta de tirantes. La tendencia descendiente durante la primera mitad del recorrido, me permitió ir a un ritmo de 3'30/km, consciente de que más tarde, a la vuelta, me tocaría apretar los dientes.
Me fui moviendo siempre alrededor de la posición 50, que al final fue la que acabé ocupando en la línea de llegada, tras haber inverrtido un tiempo de 37'43". Récord personal, desde que vuelvo a correr. De aquí, la alegría que me embarga en esta fotografía con Miguel Ángel Toribio, buen amigo de Radio Marca, que me sacó casi dos minutazos!!!
M'encanta córrer!!!
No tinc una vida prou ordenada com per planificar curses a llarg termini, amb la seguretat de poder-hi anar. Per això vaig improvisant allà on participo, en funció dels dies lliures que vaig tenint.
Ahir dimecres, a Madrid, es celebrava la festivitat de l'Almudena (l'altra patrona, juntament amb San Isidro, de la capital espanyola) i va donar la causalitat que no em va tocar treballar.
Al districte de Chamberí, molt castís, hi havia una cursa organitzada per una cadena de centres esportius, la Carrera Go Fit de Vallehermoso.
A diferència de les habituals, a les deu del matí, la prova començava a les 9 del matí...amb un fred que pelava (el mercuri dels termòmetres no passava dels 5ºC). Tot i això, vaig sortir en samarreta de tirants. La tendència descendent durant la primera meitat del recorregut, em va permetre anar a un ritme de 3'30/km, conscient que després, a la tornada, em tocaria serrar les dents.
![]() |
| Tirants a 5ºC |
L'objectiu que tenia abans d'acabar el 2017 era baixar dels 38', una barrera que, a Madrid, et permet entrar a competir en la San Silvestre Vallecana Internacional. El repte ja l'he aconseguit...tot i que per temes d'horari (la cursa és a les vuit del vespre), al final no hi aniré...i acabaré corrent en la SSPopular, que és dues hores i mitja abans. El nou objectiu, d'aquí al cap d'any, passa a ser trencar la barrera dels 37'.
QUEMANDO ETAPAS, BUSCANDO NUEVOS OBJETIVOS
No tengo una vida suficientemente ordenada como para planificar carreras a largo plazo, con la seguridad de poder ir. Por eso voy improvisando las carreras en las que participo, en función de los días libres que voy teniendo. Ayer miércoles, en Madrid, se celebraba la festividad de la Almudena (la otra patrona, junto ocn San Isidro, de la capital española) y dio la casualidad que no me tocaba trabajar.
En el distrito de Chamberí, muy castizo, había una carrera organizada por una cadena de centros deportivos, la Carrera Go Fit de Vallehermoso.
A diferencia de las habituales, a las diez de la mañana, la prueba empezaba a las nueve...con un frío que pelaba (el mercurio de los termómetros no pasaba de los 5ºC). A pesar de ello, salí en camiseta de tirantes. La tendencia descendiente durante la primera mitad del recorrido, me permitió ir a un ritmo de 3'30/km, consciente de que más tarde, a la vuelta, me tocaría apretar los dientes.
![]() |
| Tirants a 5ºC |
El objetivo que tenía para acabar el año era bajar de los 38', una barrera que, en Madrid, te permite acceder a un dorsal en la San Silvestre Vallecana Internacional. El reto ya lo he conseguido...a pesar de que no la correré por un problema de horarios (la carrera es a las ocho de la tarde)...y me presentaré en la SSPopular, dos horas y media antes. El nuevo objetivo de aquí al final de este 2017, pasa a ser romper la barrera de los 37'.
Etiquetes de comentaris:
10K,
Asics,
Carrera Go Fit,
carreras populares,
Miguel Angel Toribio,
Nuria Prieto,
running,
san silvestre vallecana,
Sebas Guim,
Tornar a Córrer
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



