Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris atletismo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris atletismo. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 d’octubre del 2018

PRIMERES SÈRIES DE 2018, SEGUIM PROGRESSANT

(Traducción al castellano al final del artículo)

En tenia ganes, em feia il·lusió fer-les...i no m'han defraudat.
Vaja, ni elles a mi, ni jo (suposo) a elles.
Després de nou mesos preparant un ironman, les meves cames van més lentes del que m'agradaria. Tot i això, aquestes dues últimes setmanes les he començat a espavilar una mica.
Quatre quilòmetres d'escalfament, de baixada cap al Retiro i tres sèries de mil, a un ritme viu i sostingut, recuperant 1'30" (en pròximes setmanes reduiré a un minut...avui, per començar, era massa) y quatre quilòmetres més per tornar cap a casa.
Resultat:
3'45"7
3'43"9
3'40"4
Mitjana: 3'43"3

Bones sensacions, anant de menys a més i amb una bona perspectiva de cara a diumenge, el 10K de la Mitja de Fuenlabrada.
Objectiu: baixar de 38'30" i, si es pot, de 38'00".



PRIMERAS SERIES DE 2018, SEGUIMOS PROGRESANDO

Tenía muchas ganas, me ilusionaba hacerlas...y no me han defraudado.
Vaya, ni ellas a mí, ni yo (supongo) a ellas.
Después de nueve meses preparando un ironman, mis piernas van más lentas de lo que me gustaría.
A pesar de ello, estas últimas dos semanas las he empezado a espavilar un poco.
Cuatro kilómetros de calentamiento, de bajada hacia el Retiro y tres series de mil a un ritmo vivo y sostenido, recuperando 1'30" (en próximas semanas reducirñe a un minuto...hoy, para empezar, era demasiado) y cuatro kilómetros más para regresar a casa.

Resultado:
3'45"7
3'43"9
3'40"4
Media: 3'43"3

Buenas sensaciones, yendo de menos a más, y con una buena perspectiva de cara al domingo, el 10K de la Media de Fuenlabrada.
Objetivo: bajar de 38'30" y, si se puede, de 38'00".

dimarts, 9 d’octubre del 2018

SORPRENENT SUB 40 EN EL PRIMER INTENT, AL TROFEO EDWARD -SUANZES

(Traducción al castyellano al final del artículo)

Ja ho avançava en l'anterior entrada. Tots els plans podien saltar pels aires si, en la línia de sortida de la cursa se'm girava el cap i optava per arriscar-me a buscar una millor marca que la que havia calculat, entre 41 i 42 minuts. I, efectivament, va ser allà mateix, a l'avinguda Arcentales, on vaig decidir deixar-me endur per la cursa i que passés el que hagués de passar.
Sensacions boníssimes en els primers metres, amb un punt de lleugeresa molt agradable. Sospitava que m'aniria ressituant en la cursa, a poc a poc, així que vaig prendre la decisió ncorrecta. Òbviament, no donava un duro per aguantar a 3'50" (el ritme del quilòmetre inicial), així que vaig afluixar. No gaire. El suficient per allargar aquella sensació tan bona.
I per una vegada ho vaig poder allargar fins al final. Gaudint de cada gambada, sense preocupar-me per res més. Probablement anava còmode i m'hauria pogut exigir una mica més, però tampoc volia arriscar. Ho vaig fer, només, en l'últim tram de l'últim quilòmetre, esprintant i acabant aquell parcial en 3'40".

39'00": la pitjor marca que faig en un 10.000 lluitat.
39'00": una marca que no m'hauria imaginat una horeta abans.
Una de freda i una de calenta.
Em quedo amb la bona. Ja no vull mirar tan enrere. Aquells temps no tornaran. Gaudeixo del que tinc ara i de la forma com ho tinc ara.
Següent repte? Baixar de 38'30"? Baixar de 38'00?
Qui sap? El que surti. Ho veurem, potser, d'aquí a dues setmanes, en un 10K que hi ha a Fuenlabrada.



SORPRENDENTE SUB 40 AL PRIMER INTENTO, EL TROFEO EDWARD -SUANZES

Ya lo avanzaba en la entrada anterior. Todos los planes saltarían por los aires si, en la línea de salida de la carrera se me cruzaba el cable y optaba por arriesgar e ir a buscar una mejor marca que la que había calculado, de entre 41 y 42 minutos. Y, efectivamente, fue ahí mismo, en la avenida Arcentales, donde decidí dejarme ir por la carrera...y que pasase lo que tuviese que pasar.
Sensaciones buenísimas en los primeros metros, con un punto de ligereza muy agradable. Sospechaba que me iría resituando en la carrera, poco a poco, así que tomé la decisión correcta.Óbviamente, no daba un duro por aguantar a 3'50" (el ritmo del kilómetro inicial), así que aflojé. No mucho. Lo suficiente para alargar aquella sensación tan buena.
Y, por una vez, lo pude alargar hasta el final. Disfrutando de cada zancada, sin preocuparme por nada más. Probablemente iba cómodo y me habría podido exigir un poco más, pero tampoco quería arriesgar. Lo hice, solamente en el último tramo del último kilómetro, esprintando y acabando aquel parcial en 3'40".

39'00": mi peor marca en un  10.000 luchado.
39'00": una marca que no me habría imaginado una horita antes.
Una de cal y otra de arena.
Me quedo con la buena. Ya no me interesa mirar tan atrás. Aquellos tiempos no volverán, Disfruto de lo que tengo ahora y de la forma como lo tengo ahora.
Siguiente reto? Bajar de 38'30"? Bajar de 38'00?
Quién sabe? Lo que salga. Lo veremos, quizás, en un par de semana, en una 10K que hay en Feunlabrada.

diumenge, 30 de setembre del 2018

TEMPESTA, CALMA I NOUS REPTES PER A FUTURES TEMPESTES

(Traducción al castellano al final del artículo)

Han estat molts mesos d'entrenaments, moltes sortides en bici i sessions de natació desesperants. Per al Challenge Madrid. Matinar els dies que treballes, però matinar també els que no, per tornar aviat a casa. I si no és aviat, com menys tard, millor. En els millors moments també hi ha hagut dificultats. La bici és fascinant. Avances, sumes quilòmetres, puges ports, canvies de paisatges...Però t'ocupa massa temps. I quan no te'n sobra, es fa complicat.

Una vegada més (el nom del blog és simptomàtic), el que vull és TORNAR A CÓRRER. Tornar a córrer a ritmes una mica vius. Tornar a quedar-me sense alè, tornar a accelerar el batec del cor. I l'objectiu, a mig termini, és baixar de 40' en un 10.000. Podria semblar un repte senzill, si miro enrere. Però el passat és història. I ara no em resulta fàcil anar a aquests ritmes.

De moment, en la recuperació del Challenge Madrid, he fet tres entrenaments, de 5, 6 i 7 quilòmetres, a ritmes de 5'49", 5'25" i 5'00"/km, respectivament. Les cames, a poc a poc, es van descarregant. Fins que no hagin passat dues setmanes senceres de l'ironman no començaré a fer sèries o algun fartlek.

En tinc ganes. Un canvi de registre sempre va bé, oi?

TEMPESTAD, CALMA Y NUEVOS RETOS PARA FUTURAS TEMPESTADES

Han sido muchos meses de entrenamientos, muchas salidas en bici y sesiones de natación desesperantes. Madrugar los días que trabajas, pero madrugar, también, los días que no, para volver a casa temprano. Y si no es temprano, cuanto menos tarde, mejor. En los mejores momentos también han habido dificultades. La bici es fascinante. Avanzas, sumas kilómetros, subes puertos, cambias de paisajes...Pero te ocupa demasiado tiempo. Y cuando no te sobra, se hace complicado.

Una vez más (el nombre del blog es sintomático), lo que quiero es VOLVER A CORRER. Volver a correr a ritmos un poco alegres. Volver a quedarme sin aliento, volver a acelerar el latido del corazón.Y el objetivo, a medio plazo, es bajar de 40' en un 10.000. Podría parecer un reto sencillo, si miro hacia atrás. Pero el pasado es historia. Y ahora no me resulta fácil ir a estos ritmos.

De momento, en la recuperación del Challenge Madrid, he hecho tres entrenamientos, de 5, 6 y 7 kilómetros, a ritmos de 5'49", 5'25" y 5'00"/km, respectivamente. Las piernas, poco a poco, se van descargando. Hasta que no hayan pasado dos semanas enteras del ironman no empezaré a hacer series o algún fartlek.

Tengo ganas. Un cambio de registro siempre va bien, no?

dijous, 5 de juliol del 2018

BALANÇ DE SIS MESOS D'ENTRENAMENT PEL CHALLENGE MADRID

(Traducción al castellano al final del artículo)

L'objectiu principal és arribar al dia 23 de setembre, a la línia de sortida, preparat per disputar el Challenge Madrid. A continuació, el següent repte és intentar acabar-lo. I ja seria la repera si ho faig en menys temps de les 11 hores i 40' que vaig invertir l'any passat. Hi ha canvis importants en el circuit a peu, però això ja no ho puc controlar.

Sí que he pogut controlar, fins a un cert punt, els entrenaments. I és la comparativa d'un any a l'altre el que em fa veure en quina situació em trobo. A finals de juny, després de sis mesos de preparació, el balanç és de:

Natació / 6.500 metres menys que el 2017.
Ciclisme / 334 quilòmetres més que el 2017.
Atletisme / 27 quilòmetres més que el 2017.
Aspectes a tenir en compte:

-Els tres primers mesos de 2017 encara no era pare. Des d'aleshores, les meves responsabilitats familiars han canviat de forma radical.

-En natació encara porto un dèficit important i tot just fins ahir (no computa, ja era juliol), no vaig fer la primera nedada llarga, de 3.800 metres.

-La limitació de temps i la pluja d'aquesta primavera boja, m'ha impedit sortir en bicicleta tant com m'hauria agradat. Això sí, he aprofitat les sortides per fer tirades més llargues que l'any passat.

-A nivell atlètic vaig començar l'any amb molèsties i corrent poc. Però em vaig recuperar i he capgirat la situació...

-Fins fa uns pocs dies, que vaig sentir una fiblada al bessó de la cama esquerra. Només en fa tres dies, però no he acabat de fer net.

-En breu començo vacances i disposaré d'una mica més de temps lliure.

Així que afronto aquests pocs menys de tres mesos amb la il·lusió d'un juvenil. I amb les angoixes necessàries davant d'una prova amb distàncies molt més que respectables.


BALANCE DE SEIS MESES DE ENTRENAMIENTO PARA EL CHALLENGE MADRID

El objetivo principal es llegar al día 23 de septiembre, en la línea de salida, preparado para disputar el Challenge Madrid. A continuación, el siguiente reto es intentar acabarlo. Y ya sería genial si lo hago en menos tiempo de las 11 horas y 40' que invertí el año pasado. Hay cambios importantes en el circuito a pie, pero eso ya no lo puedo controlar.

Sí que he podido controlar, hasta un cierto punto, los entrenamientos. Y es la comparativa de un año al otro, lo que me hace ver en qué situación me encuentro. A finales de junio, después de seis meses de preparación, el balance es de:

Natación / 6.500 metros menos que en 2017.
Ciclismo / 334 kilómetros más que en 2017.
Atletismo / 27 kilómetros más que en 2017.
Aspectos a tener en cuenta:

-Los tres primeros meses de 2017 todavía no era padre. Desde entonces, mis responsabilidades  familiares han cambiado de forma radical.

-En natación todavía arrastro un déficit importante y hasta ayer (no computa, ya era juliol), no hice el primer nado largo, de 3.800 metros.

-La limitación de tiempo y la lluvia de esta primavera loca me han impedido salir en bicileta tanto como me habría gustado. Eso sí, he aprovechado las salidas para hacer tiradas más largas que el año pasado.

-A nivel atlético empecé el año con molestias y corriendo poco. Pero me recuperé y dado la vuelta al calcetín...

-Hasta hace unos pocos días, cuando noté un pinchazo en el gemelo de la pierna izquierda. Sólo hace tres días, pero no he acabado de superarlo.

- En breve empiezo vacaciones y dispondré de un poco más de tiempo libre.

Así que afronto estos poco menos de tres meses con la ilusión de un juvenil. Y con las angustias necesarias ante una prueba con distancias  mucho más que respetables.

divendres, 15 de setembre del 2017

DESCANS ACTIU A 9 DIES PEL CHALLENGE

(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)

Aquests últims dies estic baixant molt els quilòmetres dels entrenaments.  Vull intentar arribar descansat a la línia de sortida del Challenge de Madrid i, a poc a poc, vaig deixant enrere la sobrecàrrega d'esforços de les últimes setmanes. D'aquesta setmana només un dia, dimecres, vaig fer una sessió més o menys interessant. Van ser 20 quilòmetres corrent, 20 quilòmetres per estrenar l'equipació que vestiré durant la competició. La roba que m'ha facilitar el meu amic Rafa Prado i que m'integra dins del seu jardí, en el club Flor de Triatló.
Va ser un test satisfactori, que em va servir per recordar la necessitat d'utilitzar vaselina (sense fer-ne ús, no hi ha hagut dia en què, aquest tipus de samarretes arrapades, que es porten en triatló, no m'hagin deixat una mica escaldades les axil·les).

Del que queda fins al dia D, bàsicament es tracta d'acabar de planificar els trasllats a Buitrago, ajustar la planificació de l'alimentació durant el dia de la prova, ordenar-ho tot perquè estigui en el seu lloc quan ho necessiti...i descansar.



DESCANSO ACTIVO A 9 DÍAS PARA EL CHALLENGE

Estos últimos días estoy reduciendo mucho los kilómetros de los entrenamientos. Quiero intentar llegar descansado a la línea de salida del Challenge de Madrid y, poco a poco, estoy dejando atrás la sobrecarga de esfuerzos de las últimas semanas. De esta manera solamente un día, el miércoles pasado, hice una sesión más o menos interesante. Fueron 20 kilómetros para estrenar la equipación que llevaré durante la competición. La ropa que me ha facilitado mi amigo Rafa Prado y que me integra dentro de su jardín, en el club Flor de Triatlón.
Fue un test satisfactorio, que me sirvió, además, para recordar la necesidad de utilizar vaselina (sin ella, no ha habido día en el que, este tipo de camisetas ceñidas que se utilizan en triatlón, no me hayan dejado un poco irritadas las axilas).

De lo que queda hasta el día D, básicamente se trata de acabar de planificar los traslados a Buitrago, ajustar la planificación de la alimentación durante el día de la prueba, ordenarlo todo para que esté en su sitio cuando lo necesite...y descansar.

dissabte, 12 d’agost del 2017

CÓRRER A PEU PER PREPARAR 'LA PERICO'

(Traducción al castellano al final del artículo)

Ha estat una setmana estranya, aquest que és a punt d'acabar-se.
Piscines municipals tancades o plenes de gent banyant-se, impossible nedar-hi d'una manera seriosa. Quina llàstima (excusa perfecta per no sentir-me malament (ja me'n recordaré quan estigui al pantà de Riosequillo, en els 3,8)).

Amb obres inacabables a casa, i gent treballant des de les vuit del matí, córrer ha estat l'única opció viable per fer esport. I l'he intentat aprofitar: 19, 21, 6 i 16 quilòmetres, aquests últims, aquest matí, a un ritme agraït de 4'16/km, que no assolia des de fa molt de temps (en rodatges d'entrenaments). Després d'algunes setmanes una mica pesat, a poc a poc, em vaig sentint més àgil.
El plat fort de la setmana, però, me l'he guardat per demà, quan aniré a córrer la Marcha Cicloturista Pedro Delgado, una prova cicloturista de 161 kms, amb quatre ports emblemàtics de la Sierra Madrileña (Navacerrada, Morcuera, Canencia i Navafría), tota una prova de foc de cara al Challenge de Madrid. Hi aniré amb en Mati, en Jabi i en Fabio. La idea és anar tranquils, tots junts, sumant quilòmetres.
Ja veurem com ens en sortim.


CORRER A PIE PARA PREPARAR 'LA PERICO'

Ha sido una semana un poco rara, la que está a punto de acabarse.
Piscinas municipales cerradas o llenas de gente bañándose. Imposible nadar de una forma medio seria.
Qué lástima (excusa perfecta para no sentirme mal (ya me acordaré cuando esté en el pantano de Riosequillo, en los 3,8)).

Con obras inacabables en casa y gente trabajando desde las ocho de la mañana, correr ha sido la única opción viable de hacer deporte. Y la he intentado aprovechar: 19, 21, 6 y 16 kilómetros, estos últimos, esta misma mañana, a un ritmo interesante de 4'16/km, al que no llegaba desde hace muchísimo tiempo (en rodajes de entrenamientos). Tras algunas semanas un poco pesado, ya me voy sintiendo más ágil.
El plato fuerte de la semana, sin embargo, me lo he guardado para mañana, cuando iré a correr la Marcha Cicloturista Pedro Delgado, una prueba cicloturista de 161 kms, con cuatro puertos emblemáticos de la Sierra Madrileña (Navacerrada, Morcuera, Canencia y Navafría), toda una prueba de fuego de cara al Challenge de Madrid. Iré con Mati, Jabi y Fabio. La idea es hacerla tranquilamente, todos juntos, sumando kilómetros.
Ya veremos cómo lo hacemos.

dilluns, 20 de febrer del 2017

EL 5.000 DEL RETIRO

(Traducción al castellano al final del artículo)

No penso buscar les marques que hi feia. Em conformo amb les que hi faig ara. I no són bones...però són les que compten. Els de "després de". Els d'ara.
Al parc del Retiro hi ha un circuit de 5 quilòmetres, un bon recorregut circular que serveix de pedra de toc per calibrar l'estat de forma. Jo el començo al "paseo de Coches", així que l'últim tram em toca afrontar la pujada del carrer Alcalà. 
Després de dos anys sense passar-m'hi, hi vaig tornar a finals d'agost. No he estat gaire constant, però els registres han anat caient en cadascuna de les incursions:

17 d'agost-20'27"
19 d'agost-2020"
22 d'agost-20'20"
27 d'octubre-19'31"
20 de febrer-19'17"
He trigat molt de temps a millorar poc més d'un minut, però estic convençut que en un parell de setmanes hi tornaré a anar. I tornaré a trencar el registre.


EL 5.000 DEL RETIRO
No pienso buscar las marcas que ahí hacía. Me conformo con las que hago ahora. Y no son buenas, no...Pero son las que cuentan. Las de "después de". Las de ahora.
En el parque del Retiro hay un circuito de 5 kilómetros, un buen recorrido circular que sirve de piedra de toque para calibrar el estado de forma. Yo lo comienzo en el paseo de Coches, así que en el último tramo me toca afrontar la subida de la calle Alcalá.

Después de dos años sin pasarme, volví a mediados de agosto. No he sido muy constante, pero los registros han ido cayendo en cada una de mis tentativas:

17 de agosto-20'27"
19 de agosto-2020"
22 de agosto-20'20"
27 de octubre-19'31"
20 de febrero-19'17"
He tardado mucho tiempo en bajar poco más de un minuto, pero estoy convencido de que en un par de semanas volveré a ir al Retiro. Y volveré a mejorar esa marca.



dilluns, 30 de gener del 2017

1:20'59" A LA MITJA DE GETAFE

(Traducción al castellano al final del artículo)

Sé que els pròxims mesos no tindré gaires oportunitats de córrer curses, així que estic intentant aprofitar cada ocasió que se'm planta al davant. A Getafe hi havia corregut diverses vegades. La ciutat no m'agrada, és més aviat lletjota, però és una mitja ràpida. Després d'haver-me estrenat en els 21K a Villaverde, a començaments de desembre, volia veure quina evolució havia tingut en aquest temps. 
Feia fred, a la sortida i amenaçava pluja. Va ploure. Vaig decidir córrer amb una samarreta de màniga curta, per dins de la de tirants. El ritme que volia seguir era 3'50"/km i la idea era agafar una mica de marge en els primers quilòmetres. Poc. 
De marge ja en vaig agafar, ja. I no es pot dir que ho pagués (o sí, no sé). No vaig anar gaire per sota de la previsió. El problema va ser que no vaig poder aguantar el ritme durant els 21 quilòmetres de la cursa. Encara no. Confiava poder-me enganxar a la llebre d'1:20, però quan em va superar, al km. 12, em vaig adonar que el ritme que duia era excessiu per a mi. Per comptes de posar-me a la cua del grupet, em vaig anar quedant. El globus es va anar allunyant, cada cop sanaba fent més petit. No em vaig recuperar fins al km.18. 
Era massa tard per esmenar el problema. Però ho vaig intentar. Encara em quedaven forces. L'últim quilòmetre, en baixada, em va ajudar a aconseguir l'objectiu. El temps final, 1:20'59", em deixa molt satisfet. Gairebé un minut i mig menys que a Villaverde i en els 3'50"/km de mitjana.
Aquí deixo dues fotografies, la d'abans i la de després de la cursa, amb el Coliseum Alfonso Pérez Muñoz, al fons.



1:20'59" EN LA MEDIA MARATÓN DE GETAFE

Sé que en los próximos meses no tendré muchas oportunidades de correr carreras, así que estoy intentando aprovechar cada ocasión que se me planta delante. En Getafe había corrido en diferentes ocasiones. La ciudad no me gusta, es más bien fea, pero la media es rápida. Después de haberme estrenado en los 21K en Villaverde, a principios de diciembre, quería ver qué evolución había tenido en este tiempo.
En la salida hacía frío y amenazaba lluvia. Llovió. Decidí correr con una camiseta de manga corta por debajo de la de tirantes. El ritmo que quería seguir era de 3'50"/km y la idea era pillar un poco de margen en los primeros kilómetros. Poco.
De margen ya cogí, ya. Y no se puede decir que no lo pagase (o sí, no sé). No fui demasiado por debajo de la previsión. El problema fue que no pude aguantar el ritmo durante los 21 kilómetros de la carrera. Todavía no. Confiaba poder pegarme a la liebre de 1:20', pero cuando me superó, en el km. 12, me di cuenta de que el ritmo que llevaba era excesivo para mí. En vez de ponerme a la cola del grupo me fui quedando atrás. El globo se fue alejando, haciéndose cada vez más pequeño. No me recuperé hasta el km.18. 
Era demasiado tarde para arreglar el problema. Pero lo intenté. Todavía me quedaban fuerzas. El último kilómetro, en bajada, me ayudó a conseguir el objetivo. El tiempo final, 1:20'59", me deja muy satisfecho. Casi un minuto y medio menos que en Villaverde y en esos 3'50"/km de media.
Aquí dejo dos fotografías, la de antes y la de después de la carrera, con el Coliseum Alfonso Pérez Muñoz, al fondo.

diumenge, 22 de gener del 2017

SETMANA INTENSA AMB ÒPTICA TRIATLÈTICA

(Traducción al castellano al final del artículo)

He corregut cinc dies, en els que he fet 70 quilòmetres, sense sèries, però amb una visita al nou circuit on faig els tests. Hi vaig anar dimecres, al parc del Conde Orgaz. Allà hi tinc marcat un segment, "Perímetro Orgaz", de poc més de 3.200 metres. Es tracta d'un circuit molt exigent, que baixa de forma constant en la primera part i puja, amb diferents canvis de desnivell, en la segona.
Allà és on m'exigeixo, allà és on em diverteixo. No hi tinc referències d'abans de la lesió, així que les marques que vaig fent són "absolutes". En la visita d'aquesta setmana vaig establir un nou millor temps, 13'03", onze segons millor que els 13'14"que tenia.

També he nedat. La setmana passada vaig finalizar les classes amb en Juan Diego Gil, un coach de luxe (medallista paral·límpic a Barcelona'92) que m'ha fet veure les meves mancances a l'aigua (nombroses) i m'ha intentat corregir alguns mals costums. El cas és que aquesta setmana ja he començat a nedar pel meu compte. Un dia, poca estona, 1.150 metres.
Amb en Juan Diego Gil
 I avui he sortit en bici. Per primera vegada aquest 2017, he superat els 100 quilòmetres. Ha estat en una ruta molt maca per la zona baixa próxima a la Sierra: Madrid-Tres Cantos-Colmenar Viejo-San Agustín de Guadalix-Guadalix de la Sierra-Colmenar Viejo-Tres Cantos-Madrid, una volta amb dues dificultats de muntanya, la Atalaya i el Cerro de San Pedro. En totes dues he millorat els registres de la meva única visita anterior.
M'agrada millorar.
I quan vas en un grup de nivell com el d'avui (Mati, Jabi, Fabio, Charly, Alberto, David i Mingui) és més senzill aconseguir-ho.
A l'Atalaya
 Una de les coses que té la bici és que t'apropa a paisatges interessants. En aquest que he capturat en una de les parades, al Cerro de San Pedro, el contrallum ho oculta gairebé tot.


SEMANA INTENSA CON ÓPTICA TRIATLÉTICA

He corrido cinco días, en los que he hecho 70 kilómetros, sin series, pero con una visita al nuevo circuito en el que hago los tests. Fui el miércoles, al parque del Conde Orgaz. Ahí tengo marcado un segmento, "Perímetro Orgaz", de poco más de 3.200 metros. Se trata de un circuito muy exigente, que baja de forma constante en la primera parte y sube, con diferentes cambios de desnivel, en la segunda.
Ahí es donde me exijo, ahí es donde me divierto. No tengo referencias de antes de la lesión, así que las marcas que voy haciendo son "absolutas". En la visita de esta semana establecí nu nuevo mejor tiempo, 13'03", once segundos mejor que los 13'14"que tenía.

También he nadado. La semana pasada finalicé las clases con Juan Diego Gil, un coach de lujo (medallista paralímpico en Barcelona'92) que me ha hecho ver mis problemas en el agua, así como también me ha intentado corregir algunas malas costumbres. El caso es que esta semana ya he empezado a nadar por mi cuenta. Un día, poco rato, 1.150 metros.
Con Juan Diego Gil
 Y hoy he salido en bici. Por primera vez este 2017, he superado los 100 kilómetros. Ha sido en una bonita ruta por la zona baja próxima a la Sierra: Madrid-Tres Cantos-Colmenar Viejo-San Agustín de Guadalix-Guadalix de la Sierra-Colmenar Viejo-Tres Cantos-Madrid, una vuelta con dos dificultades de montaña, la Atalaya y el Cerro de San Pedro. En ambas he mejorado los registros de mi única visita anterior.
Me gusta mejorar.
Y cuando vas en un grupo de nivel como el de hoy (Mati, Jabi, Fabio, Charly, Alberto, David y Mingui) es más sencillo conseguirlo.
En la Atalaya
Una de las cosas que tiene la bici es que te acerca a paisajes interesantes. En este que he capturado en una de las paradas, en el Cerro de San Pedro, el contraluz lo oculta casi todo.

diumenge, 27 de novembre del 2016

MIRO A L'HORITZÓ I EM VEIG CORRENT UNA MITJA MARATÓ

(Versión traducida al castellano al final del artículo)

A poc a poc he anat ampliant horitzons i augmentant la distància dels entrenaments. La setmana passada ja em vaig quedar prou satisfet amb la marca aconseguida a Canillejas. Ara, el que busco és seguir anant una mica més enllà. En l'entrenament d'aquest matí, totalment passat per aigua, com el d'ahir, com el d'aquests últims dies, he volgut fer una tirada llarga. Fins ara, només havia rodat poc més de quinze quilòmetres i volia veure com em trobava estirant la cursa una mica.



A un ritme acceptable, gairebé tota l'estona en progressió, m'he anat trobant millor a mida que anava avançant. Les sensacions han estat boníssimes. Torno a pensar que sóc un dièsel, que un 10K em pasa molt rápidament i que he de buscar reptes de més durada. Així que tinc clar que el pròxim ha de ser una mitja marató.

No he mirat calendaris, no tinc pressa, no he pensat en res concret. Però vull competir en alguna cursa de 21 quilòmetres. Aniré a ritmes molt més modestos que els d'un deu mil, però gaudiré més intentant resistir durant més estona.



MIRO AL HORIZONTE Y ME VEO CORRIENDO UN MEDIO MARATÓN

Poco a poco he ido ampliando horizontes y aumentando la distancia de los entrenamientos. La semana pasada ya quedé contento con la marca que conseguí en Canillejas.  Ahora, lo que busco es seguir yendo un poco más allá. En el entrenamiento de esta mañana, totalmente pasado por agua, como el de ayer, como el de estos últimos días, he querido hacer una tirada larga. Hasta ahora, sólo había rodado poco más de quince kilómetros y quería comprobar cómo me encontraba estirando la carrera un poco.



A un ritmo aceptable, casi todo el rato en progresión, me he ido encontrando mejor a medida que iba avanzando. Las sensaciones han sido buenísimas. Vuelvo a pensar que soy un diésel, que un 10K me pasa muy rápidamente y que tengo que buscar retos de mayor duración. Así que tengo claro que, el próximo, será un medio maratón.

No he mirado calendarios, no tengo prisa, no he pensado en nada concreto. Pero quiero competir en alguna carrera de 21 kilómetros. Iré a ritmos mucho más modestos que los de un diez mil, pero disfrutaré más intentando resistir durante más rato.