En les previsions més optimistes calculava que entre avui i demà podria tornar a córrer. Suau, sobre gespa, molt poca estoneta, però que correria. I no, ni per fer broma. No estic prou preparat, encara.
Aquests dies he estat fent tota mena d'estiraments, aguantant-me el dolor, cremant l'el·líptica, llegint sobre lumbàlgies i rebent sessions de fisioteràpia...i confiant veure una evolució en les sensacions a l'esquena.
Això sí, caminar, camino més que mai...i ja camino força, habitualment. L'únic moment de velocitat que he tingut va ser ahir, després d'una roda de premsa del president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco. Vaig haver de sortir a tota castanya de la seu del COE. Per guanyar temps em desplaçava en el cotxe de Canal Sur, que era a punt de sortir. La cursa que vaig haver de fer va ser breu, de menys de cent metres, però em va tocar córrer. Les sensacions no van ser bones. Hauré de continuar amb l'el·líptica i mantenir l'evolució que s'havia anat produint anteriorment. I a veure si hi ha més sort en els pròxims dies. A Barcelona, aquest cap de setmana, tinc ganes de pujar a les Aigües, encara que sigui per rodar fins als avions...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Doncs em sap greu perque confiava en un bon entrenament amb tu. M'hauré d'invedntar alguna coset solitària, però ja hi estic acostumat. Apa nen, bondat, repòs i esterilla calenta a les lumbars. Sort.
"Más vale prevenir", que aquell doctor en el programa de la tele. Millor no arriscar perquè pots perdre més que guanyar.
Ànims!
He fet 40 hores intensives d'escalfor a les lumbars. I han donat resultats.
Però mantindrem la prevenció, Raúl...que això és molt llarg encara.
Ànim Sebas, si pots caminar aviat marxarà el dolor. Jo he patit moltes lumbàlgies i quan ja podia caminar, era questió d'un parell o tres de dies que ja corria normalment.
Publica un comentari a l'entrada