dimecres, 1 de febrer del 2012

JO JA EN TINC PROU D'AQUEST COLOR

Ho deien els Sopa de Cabra a "Mai trobaràs", un tema del disc La Roda (1990). Simplement m'ha vingut al cap, després de pensar en les sèries de mil que vaig fer ahir. 3'30" no és ritme per a mi. Em cansa, em fa patir, em deixa sense aire, m'esgota i em fa agonitzar. I vull continuar, però no puc. Em costa massa.

Ahir vaig tornar a fer sèries. Les vaig fer amb l'objectiu que faig totes les coses aquesta temporada: intentar millorar lleugerament els temps de l'última sessió o bé ampliar el nombre d'intervals. O totes dues coses. La referència a batre eren 5 sèries a una mitjana de 3'32.8.
Primera sèrie: fàcil, a 3'30"8. De sortida vaig anar molt còmode i ben aviat em vaig posar en el temps desitjat. Al final no vaig apretar, simplement vaig acabar la sèrie.
Segona sèrie: m'embalo, a 3'28"6. No penso que en vull fer sis, vaig ràpid i gaudeixo de la velocitat.
Tercera sèrie: pago l'excés anterior, 3'33"0. Surto lent, miro el rellotge al pas pel 300 i veig una mitjana de 3'38" difícilment recuperable. Ho intento, però no aconsegueixo res millor que el temps final.

No vull fer una quarta sèrie, tinc mal de ventre, se'm fa tot molt coll amunt, sento no seré capaç de mantenir aquests ritmes. Enlloc dels dos minuts de les sèries anteriors, paro un pèl més.

Quarta sèrie: sorprenent recuperació, 3'27"5. No sé d'on m'han vingut les forces, però no he dubtat a aprofitar el moment, no fos cas que el cable se'm pelés una mica més i acabés fugint cap a casa.
Cinquena sèrie: estic en els temps, 3'30"3. Agonitzo però no em deixo anar. Lluito per tancar el matí amb cinc sèries, dignament. Decideixo posar fi al patiment i no fer un sisè interval que em matarà.

Però no aturo el cronòmetre. I quan la recuperació s'apropa al seu final, sento els "pips" que em posen en alerta i, de cop i volta, sense saber ben bé com ni per què, decideixo fer un últim esforç.

Sisena sèrie: ara sí que sí, no n'hi haurià més, 3'28"8. M'hi deixo la pell.

La mitjana que em queda és de 3'29"8, uns números boníssims, que no creia ser capaç d'aconseguir.

Però la sensació final és que hauré de canviar el xip d'aquestes sèries, ja que se m'ha reduït massa el marge de millora. Una opció possible seria intentar alentir el ritme a 3'35", reduir la recuperació i augmentar el nombre d'intervals. Hauré d'estudiar-la a fons.

6 comentaris:

Joan Castellà ha dit...

Per trobar-te còmode fent les series de mil primer has de treballar les series curtes , 200-400 . Es aquí ha on trobaràs millora i a 3´30 et trobaràs mes còmode.
Salut !

joan ha dit...

Si vols creure'm, el fet que no et sortissin tan facilment com esperaves no l'has de buscar en ahir, simplement la causa són els 28 de diumenge( o dissabte). I no hi ha res més. Creu-me que tinc raó. Descans de 3 dies mínim entre qualitat i qualitat, i tu perquè ets jove; jo ja en necessito 4. Saluti.

Narcís ha dit...

Doncs on s'ha de signar per poder fer sèries a 3'30'', encara que sigui patint ?!! L'opció de rebaixar distància, és una bona idea també. O fer piràmides... Però vaja, tu ves rodant a aquests ritmes i veuràs com en treuràs aviat rendiments !

Sebas Guim ha dit...

Joan Castellà/Sèries més curtes? Buff ni parlar-ne...quin pal. En tot cas les allargo i baixo el ritme, més senzill i efectiu, de cara a una marató. No?

Joan/Ja pot ser, ja. Vaig estar a un punt de deixar-les per avui. Però tard o d'hora sabia que me'n cansaria. Veuré com ho gestiono a partir d'ara.

Narcís/Això de les piràmides m'agrada. Gràcies!!!

Mario Badia ha dit...

Jo vaig fer la tirada el diumenge i el 10 de 1000 (3'28)r:1'30, el dijous.

Vull dir que no et pots fotre tanta canya de forma seguida.

Jo odiava les sèries. I des fa uns mesos, coincidint pràcticament amb la preparació de Sevilla, m'hi he acostumat a fer-ne cada dijous, de tot tipus, i ja m'agraden i tot.

Però tot va en funció de com et surten. De moment les vaig passant de forma satisfactòria i per això em deuen agradar.

Però les marques de totes les distàncies les tinc del 2009 i llavors no feia ni una sèrie.

Apa, endavant amb les sèries...

Sebas Guim ha dit...

Mario-El que tinc clar és que tu, a Sevilla, trenques els plats i fas marca. Gràcies pels ànims!!!