He anat corrent de forma plàcida durant tota la setmana. La lumbàlgia ha acabat convertint-se en una molèstia quan estic assegut o quan estic dret, quiet com un estaquirot. Calçat amb les vambes no he tingut cap problema. Tot i que no he fet entrenaments a ritmes elevats, he fet una gran càrrega de quilòmetres, 124, sense cap problema a les lumbars.
Però així com em satisfà la millora de la lesió, m’ha sorgit una altra preocupació que em té una mica desconcertat. Després dels entrenaments de dijous (26 kms) i dissabte (20 kms) vaig orinar sang. Certament van ser dos casos aïllats, ja que tot just després d’hidratar-me, el tema va recuperar el seu color habitual.
L’any passat a la Marató de Sables que vaig tenir un episodi semblant, a la penúltima etapa. Tenint en comte les altes temperatures del desert, les restriccions d’aigua i el cansament acumulat al llarg de tota la prova, em van dir que es tractava d’una deshidratació comuna i no m’hi vaig capficar més.
Però és clar, ara és diferent. Així que ahir me’n vaig anar d’urgències al Ramón y Cajal. Volia aclarir què li passa al meu cos i saber si tinc algun problema. Em van fer diverses proves i en dues horetes sortia de l’hospital amb un sobre marró sota el braç, la tranquil•litat de no patir cap malaltia...però la incertesa de no saber realment què tinc.
El judici clínic de la doctora Fernández diu que es tracta d’una “hemoglobinúria aïllada” produïda per l’exercici físic molt pronunciat. No té clar si és fruit d’una deshidratació o bé dels impactes que rep el ronyó (que, d’altra banda, està en perfecte estat de revista). Em va dir que no patís, que podia seguir corrent...i així he fet.
Aquest matí tancava la setmana amb una altra rodada llarga i lenta. Als vint minuts d’entrenament m’he parat a pixar. Havia begut, havia trotat suau, no estava cansat...però l’orina tornava tenir el maleït color vermell.
M’ho hauré de tornar a fer mirar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
A mí m'ha passat també en 2 ocasions fer una hematúria, en un cas l'orina era vermellenca i en l'altre van sortir algunes gotes de sang vermella.
En altres ocasions m'he fet una tira (prova per determinar si hi ha sang a l'orina, tot i que no es vegi), i en 2 cops més va sortir que hi havia hematíes.
Però la veritat és que no m'ho he mirat mai ni m'he fet cap prova específica per estudiar-ho, perquè sempre ho he atribuit a un exercici físic intens o una deshidratació...
No sé les proves que et van fer al Cajal (una ECO?), però si vols fer-me alguna consulta (som metge de família) ja tens el meu mail!
Assegura't que no sigui res. Fes proves fins que ne treguis l'aigua clara.
Cuida't !!
Potser si que de només de fer exercici , però per treure´n l´entrellat millor que t´ho facis mirar .
No m'agrada, senzillament no m'agrada; no ha de ser res però el cos avisa. Ja ens tens preocupats així que cuida't, visite't per dos o tres metges i asserene'ns. I no et petis tans quilòmetres que el calçat va car i hi ha crísis.
Sobretot, cuida't.
Que te lo miren bien, por que las cosas no pasan por que sí, y son señales que envía el cuerpo. Son 3 veces y en circunstancias diferentes. Animo, no lo dejes y cuidate mucho. Un besito
Publica un comentari a l'entrada