25 MINUTS DE GLÒRIA

Són bastant efímers, però si se saben assaborir bé, poden donar molt més del que un es pensa.

Ha estat avui. El dia elegit per, una vegada més, tornar a córrer. Tantes vegades lesionat i tantes vegades recuperant-me (o creient que em recuperava), al final dóna per conèixer bé com reaccionen el cos...i la ment.

Aquesta tarda he sortit a rodar, molt suaument, 25 minuts, pel parc de la Dehesa de la Villa, a la zona nord de Madrid. Ha estat una anada i tornada a un circuit pla que hi ha, sense més pretensions que la d'escoltar el cos. Els missatges han estat òptims: cap mena de dolor, cap tipus de càrrega a la zona lumbar i cap petita punxada.

A nivell mental, les sensacions que em deixa aquesta "nova" primera presa de contacte, tornen a ser fantàstiques, com sempre que recuperes una petita part de la teva vida que, per algun temps, havia estat desapareguda. Però aquest ambient positiu va acompanyat d'un inevitable fre. El fre que porta a la relaxació i a l'oblit dels mals moments passat. El fre que et fa baixar la guàrdia i que t'ajuda a recaure en la temuda lesió.

Ha estat molt bé. I punt.

Demà no correré. Tornaré a fer el·líptica. I dilluns, al fisio.

I aniré pas a pas, que millor és això que no res.