UNA PASSA ENDAVANT

Ahir vaig anar a la presentació d'una botiga de roba que patrocina l'equip HRT de Fórmula 1, el d'en Pedro Martínez de la Rosa (i en Dani Clos, com a pilot de proves). En Pedro, home assenyat, és conscient del que té entre mans, del projecte en què s'ha ficat i dels objectius tant a curt, com a mig i llarg termini. Deixar de ser el pitjor equip és un objectiu i escurçar les diferències amb les grans escuderies, un altre. Per aconseguir-los, el plantejament és el de les petites accions que s'acaben convertint en grans victòries. En Pedro arribarà al GP d'Austràlia sense haver fet cap quilòmetre amb el monoplaça de la nova temporada, però ho farà content perque el cotxe ja funciona. I això ja és una passa endavant.

Jo n'he fet una altra. Avui, sense molèsties, m'he pujat a l'el·líptica i m'hi he anat exercitant durant 21 minutets. A un ritme molt suau, no he arribat a suar. Però quan he baixat de la màquina ho he fet sense sentir cap dolor. I aquest triomf no me'l pot treure ningú.

No em plantejo objectius a llarg termini. Seguiré anant al fisioterapeuta, seguiré sumant minuts a l'el·líptica i, durant uns dies més, seguiré sense córrer. Ara que he fet una passa endavant, intentaré no haver-ne de fer, més endavant, dues enrere.