Després d'algunes setmanes amb dificultats de calendari, aquest matí hem pogut reprendre el singular Camino de Santiago, el camí que (des de Madrid) ens ha de conduir a la capital gallega. I dic singular perquè serà un camí ple d'interrupcions (farem una o dues etapes cada vegada que ens hi posem), i el farem corrent. Vam començar aquesta aventura el passat 7 d'abril, quan vam sortir de Madrid, primer, i vam anar cap a Colmenar Viejo, el dia després.
 |
| Amb l'embassament de Santillana al fons, empapat per la pluja |
 |
| En el tram final de l'etapa |
Ha estat l'etapa que jo havia fet l'any passat, preparant Sables, la que em va cridar l'atenció i que va despertar en mi el cuquet per estar tirant endavant avui aquest il·lusionant projecte. Han estat quinze quilòmetres sota una fina però constant cortina d'aigua, quinze quilòmetres en lleguer però també constant ascens, en 1h47', a un ritme aproximat de 7'/km. Ens estem aproximant a la Sierra i, fins que no arribem a Navacerrada, seguirem ascendint progressivament. Avui hem tancat la jornada amb un desnivell positiu acumulat de 400 metres.
 |
| El castell de Manzanares és més maco en dies assolellats |
Hem començat el recorregut a 641 kms. de Santiago i l'hem abandonat a 626. Com en qualsevol aventura de llarga durada, sempre cal mirar endavant. Però quan es donen les primeres passes està bé anar veient el camí que deixem enrere i que ens permet adonar-nos que anem avançant. Un cop a Manzanares el Real i, tenint en compte que estic preparant la Trailwalker d'Intermón Oxfam (tinc pendent explicar aquest altre repte, amb tots els ets i uts), mentre la Paz agafava l'autobús de tornada cap a Colmenar Viejo, jo he girat cua i he desfet el camí. L'entrenament final ha estat de 30 kms en 3h5', una bona pedra de toc.
 |
| El camí fet a l'inrevés |
Si tot va bé, la setmana que ve, que hi ha dos dies festius (1 i 2 de maig), seguirem avançant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada