MARATÓ DE MADRID, A RITME DE ROCK'N'ROLL

Unes quantes hores després que s'hagi disputat el Clàssic dels Clàssics, el partit que ha de decidir si segueix havent-hi lliga o si s'acaba al Camp Nou, milers d'atletes sortiran a córrer pels carrers de Madrid, per disputar una nova edició de la Marató de Madrid. Enguany, després de molts anys, deixa de ser MAPOMA i passa a anomenar-se Rock'n'Roll Madrid Marathon, ja que entra en l'organització d'aquest grup empresaria que organitza 26 maratons arreu dels Estats Units, a més de les d'Edimburg, Dublín i Lisboa, a Europa.

La gran novetat serà la presència de 21 bandes de rock que amenitzaran el pas dels atletes, una aspecte que, sense cap mena de dubte, dóna ales (a més de justificar el canvi de nom de la prova). El recorregut és molt semblant al dels últims anys però, una vegada més, ha tornat a variar una mica. No és destacable, a més, per molt que s'hi esforci l'organització, a Madrid l'orografia no acompanya i si vols fer una marató atractiva haurà d'haver-hi un patiment extra, en forma de pujades.

La sortida és a la Plaza de Colón i l'arribada, al Retiro. Es passa pel Bernabeu, la plaza Castilla, la Gran Vía, Callao, la Puerta del Sol, el Palau Reia i la Casa de Campo. Els últims quilòmetres d'aproximació al Retiro són una autèntica agonia, sobretot des que es deixa enrere l'estadi Vicente Calderón, camí del km 35. A nivell anecdòtic cal assenyalar que la cursa, tot i que s'hi aproparà, no passarà per la madridista Cibeles. Si haurà rebut visitants la nit anterior, hores d'ara és una incògnita.

Una de les coses que ofereix la Marató de Madrid i que no va tenir la de Barcelona, és aquest vídeo de tot el RECORREGUT, GRAVAT DES D'UNA MOTO. La idea, la vaig veure per primera vegada en la web de la Marató de Nova York. Em sembla molt interessant per al corredor. Tant si coneixes la ciutat com si no, de cara a la previsualització de la prova va de meravella. Estic convençut que l'any que ve, a Barcelona, ja ho hauran incorporat.

La Marató de Madrid només l'he corregut una vegada i m'agradaria repetir. Aquest 2012 però, no serà possible. Motius me'n sobren, tant per l'estat de forma postlumbàlgia com per la feina. Però, si tot va bé, acompanyaré durant la segona mitja a en Miguel Ángel Toribio, redactor de Radio Marca i amic. Serà la seva tercera experiència i vol acabar amb un millor gust que en les anteriors, a poder ser, per sota de les 3h15'. A veure si hi ha sort.