TRAIL DE PEÑALARA, L'HORA DE LA VERITAT

Entro a www.grantrail.es, el web de l'organització del Trail de Peñalara, i em trobo amb el compte enrere del rellotge que marca el temps que falta per l'inici de la prova. Quan escric aquesta entrada falten 1 dia, 15 hores i 3 minuts. Ho reconec, estic nerviós. Feia temps que no sentia aquest pessigolleig abans d'una cursa, però suposo que això passa quan has estat posant il.lusió en algun repte. És el meu cas. Des que vaig decidir que correria a Peñalara hi he posat els cinc sentits. He estudiat el recorregut (...mai és suficient, d'acord) i tret d'algunes baixades pedregoses, puc dir que m'agrada.



Decisions difícils www.tornaracorrer.blogspot.com



Fa dies que faig inútils càlculs sobre els possibles temps de pas...però sé que no em condueixen enlloc. Únicament em serviran per pressionar-me i no me'n fa falta, de pressió. La cursa és molt llarga i el pas dels quilòmetres ens anirà posant a lloc a tots els corredors.

No em marco temps de pas però sí que tinc clara l'estratègia de cursa que vull seguir, és ben senzilla: de sortida a Navacerrada, córrer a ritme viu per intentar arribar a La Barranca, al peu de la Maliciosa, en una posició que no em deixi tancat en un tap de corredors. La pujada fins al segon pic més elevat del Trail de Peñalara la vull fer de forma mooooolt tranquil.la. El descens cap a Canto Cochino, a la Pedriza, serà el primer punt perillós de la cursa. En la foscor de la nit, la baixada tècnica me l'hauré de prendre amb calma. De fet hauré d'anar amb molt de compte fins a Hoya de San Blas (km.28). Allà el terreny acompanya als rodadors, una pista ampla (en bona part del trajecte) que va ascendint fins a la Morcuera. Arribant-hi o començant a baixar-ne suposo que em ccomençaré a veure la sortida del sol. Per arribar a Rascafría crec que patiré de valent (pista llarga de baixada...se'm farà eterna).

I un cop allà, estigui com estigui, pujada al Reventón i Peñalara (la cima Coppi del TP80K) i descens cap a la línia d'arribada a La Granja. 

 Hi ha una cosa que tinc clara: no em pot tornar a vèncer la desídia que vaig patir a l'Emmona fa quinze dies. Vull competir (amb cap, però amb esperit competitiu) fins al final.