ERRORS I ENCERTS A LA UTCOLLSEROLA

(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)

He corregut tres dels cinc dies que han passat des de la UTCollserola de dissabte passat. He rodat molt pocs quilòmetres (4, 5 i 7) i amb mooooolta calma. No tinc pressa. Encara no penso en els pròxims objectius de cara a l'any que ve. Hi haurà temps per tot. Abans de passar pàgina, però, crec que és necessari tancar de forma definitiva tot el que va passar a Barcelona.

-El primer punt que cal tocar és el del frontal. No en vaig escriure res a la crònica de la cursa però vaig tornar a tenir problemes amb el frontal. El duia a la motxilla tot i que a les set del matí encara era totalment fosc. Quan vaig abandonar els carrers de Can Caralleu, ja a la muntanya, vaig veure que el necessitava. Primer error, falta de previsió. Ho hauria pogut pensar abans. 

-No vaig voler perdre temps i el vaig anar traient de la motxilla com vaig poder. Segon error, falta de pausa. La conseqüència, se'm va treure la cinta del frontal i en la foscor, no el vaig saber tornar a encaixar, així que vaig córrer amb el frontal a la mà fins que va ser de dia.

Foto Nil Bohigas-Revista Trail

-Quan vaig aconseguir un bon ritme de cursa, vaig entrar en un grup bastant nombrós, que corria a un ritme força més elevat del que jo volia dur. Tot i això, inexplicablement però els vaig anar deixant enrere, pel meu ritme còmode a les pujades. Tercer error, falta de visió global de la cursa. Conseqüència, em vaig cansar abans d'hora i cap al quilòmetre 50 ho vaig pagar car.
Probablement vaig cometre més errades. Però tenint en compte que l'experiència hauria de ser un grau, abans de la pròxima ultra, tornaré a llegir aquesta entrada per recordar què no he de fer.
Però no tot és negatiu!!! No hauria arribat el 21è si no hagués pres bones decisions. No tot ho vaig fer malament!!!
-Les ungles dels peus. Me les vaig tallar dimarts, quatre dies abans, per evitar arribar a la cursa amb unglots d'animal que se'm poguessin trencar i m'acabessin esguerrant la cursa.
-Les noves Asics Fuji Trabuco 2. A la Guadarrama Trail Race vaig acabar destrossant les que havia estat utilitzant, així que en les últimes setmanes vaig dedicar-me a amotllar la nova vamba al peu...i el peu a la nova vamba. La resposta va ser excel·lent. És una gran sabatilla, lleugera i consistent al mateix temps. Té uns tacs una mica més gruixuts que el model de l'any passat, que fa que s'adapti millor al terreny muntanyenc. Vaig patir dues caigudes...però es van produir per la falta d'atenció a causa del cansament.

-A l'avituallament de Santa Maria de Vallvidrera teníem la possibilitat de deixar-hi una bossa amb menjar, beure i roba seca. Jo no em vaig canviar de samarreta, però sí que vaig utilitzar el meu regal ocult: em vaig prendre unes quantes pastilles de xocolata blanca i l'efecte va ser totalment restaurador. La llàstima és que aquest estat d'ànim em va durar poc. Els errors que he explicat anteriorment em van acabar passant factura.

Fa temps que corro, ja sumo unes quantes proves d'ultradistància i de muntanya. Però ni a les curses ni a la vida, està demostrat, mai deixem d'aprendre. Per això és interessant intentar no tornar a ensopegar amb les mateixes pedres.

ERRORES Y ACIERTOS EN EL UTCOLLSEROLA

He salido a entrenar en tres de los cinco días que han pasado desde la UTCollserola del pasado sábado. He rodado muy pocos kilómetros (4, 5 y 7) y con muuuucha calma. No tengo prisa. Todavía no pienso en los objetivos de cara al año que viene. Habrá tiempo para todo. Sin embargo, antes de pasar página, tengo que cerrar de forma definitiva todo lo que sucedió en Barcelona.

-El primer punto que hay que tocar es el del frontal. No escribí nada en la crónica de la carrera pero volví aa tener problemas con el frontal. Lo llevaba en la mochila, a pesar de que a las siete de la mañana aún era totalmente oscuro. Cuando dejamos las calles de Can Caralleu, ya en la montaña, me di cuenta de que lo necesitaba. Primer error, falta de previsión. Lo habría podido pensar antes. 

-No quise perder tiempo y fui sacándolo de la mochila, estirando como pude. Segundo error, falta de pausa. La consecuencia, se salió la cinta del frontal y, en la oscuridad, no fui capaz de  volver a encajarlo., así que corrí con el frontal  en la mano hasta que amaneció.

Foto Nil Bohigas-Revista Trail

-Cuando conseguí un buen ritmo de carrera, entré en un grupo bastante numeroso. Iban a un ritmo bastante más elevado del que yo quería llevar. A pesar de ello, inexplicablemente, fui dejándolos atrás, gracias a mi ritmo cómodo en las subidas. Tercer error, falta de visión global de la carrera. Consecuencia, me agoté antes de tiempo y hacia el kilómetro 50 acabé pagándolo caro.
Probablemente cometí más errores. Pero teniendo en cuenta que la experiencia debería ser un grado, antes del próximo ultra volveré a leer esta entrada para recordar qué tengo que hacer.
Aunque no todo es negativo, desde luego!!! No habría llegado 21o si no hubiera tomado buenas decisiones. No todo lo hice mal!!!
-Les uñas de los pies. Me las corté el martes, cuatro días antes, para evitar llegar a la carrera con unas pezuñas que se me habrían podido romper en la montaña y me habrían desgraciado la carrera.
-Las nuevas Asics Fuji Trabuco 2. En la Guadarrama Trail Race acabé destrozando las que había estado utilizando, así que las últimas semanas me dediqué a amoldar la nueva zapatilla al pie...y el pie a la nueva zapatilla. La respuesta fue excelente. Es una gran zapatilla, ligera y consistente al mismo tiempo. Tiene unos tacos un poco más gruesos que los del modelo del año pasado, que hace que se adapte mejor al terreno de montaña. Me caí dos veces...pero ser produjeron por mi falta de atención a causa del cansancio.

-En el avituallamiento de Santa María de Vallvidrera, la organización nos facilitaba la opción de dejar una bolsa con comida, bebida y ropa seca. No me cambié de camiseta, pero sí que utilicé mi regalo oculto: me tomé media tableta de chocolate blanco y el efecto fue totalmente restaurador. La lástima es que este estado de ánimo no duró mucho, los errores que he explicado anteriormente me acabaron pasando factura.

Hace tiempo que corro, sumo unas cuantas pruebas de ultradistancia  y de montaña. Pero ni en las carreras ni en la vida, está demostrado, nunca dejamos de aprender. Por ello es interesante intentar no volver a tropezar en las mismas piedras.