TORNO A CÓRRER

Vaig iniciar aquest bloc a finals del 2008, després d'una llarga lesió que em va tenir apartat del que més m'agrada fer, gairebé durant un any. Qualsevol parada, per curta que sigui, trenca els plans. La que m'afecta actualment, puc considerar que ha estat curta. Faig servir el perfet com a temps verbal per conscienciar-me que, el pitjor de la lumbàlgia ja ha quedat enrere. O això és el que em vull fer creure a mi mateix.
Com a mínim, els inputs que m'envia el cos van tots en aquesta direcció. No sé si hi tindrà a veure el fet de córrer a Barcelona (tot ajuda), ja que divendres em vaig tirar a la piscina i vaig sortir a rodar quatre quilometrets per Madrid, però el cert és que aquest cap de setmana he fet dos entrenaments de recuperació boníssims i la millora experimentada m'ajuda a ser optimista.

Ahir vaig pujar a les Aigües, on vaig completar 12 kms acompanyat per l'equip de tota la vida, amb aquells amics amb què vaig anar descobrint els secrets de la marató. Després de molts i molts anys, tornàvem a coincidir tots cinc: en Manel Alcalà i Navarro (el 2013 amenaça de tornar a córrer una marató, els seus 2h26 esperen candidats a superar-los), en Joan Prats i Espar (el fred de Balaguer no l'atura, tot i que poc li falta), Marc Fontanals i Òdena (diu que vol baixar de 2.40 a Barcelona quan, en realitat, aspira a fer-ho molt millor), en Josep Maria Fàbregas i Martínez (s'ha d'acabar de decidir si corre la Marató de Barcelona tot sol o si ho fa en companyia, mentre intenta robar-li hores al rellotge), i un servidor.

El ritme de 5'35" el quilòmetre que vam dur va ser lent per a tots ells, però es van portar bé i van aguantar les meves limitacions. El dolor no va desparèixer però no era molest. La resta del dia la vaig passar amb els pinyols de cirera calentets enganxats a la cintura, escalfant-me les lumbars.

Tot ajuda, suposo, i aquest matí he repetit operació. Mantenir calenta la zona afectada i pujar a córrer una estoneta. Avui li ha tocat al meu cosí Francesc Guim, aguantar ritmes tranquils. Tenint en compte que ahir havia fet un test de 32K, una mica de pausa no li anava malament. Si es fa doble nus a les vambes (està per veure) la seva marca el 25 de març pot ser impressionant. Amb en Cesc (i la propina posterior) he acabat fent 16 kms, a 4'40", lleugerament més ràpid que ahir.

Escric amb una faixa a la cintura, de la marca Therma Care, que vindria a fer el mateix efecte que els pinyols de cireres del microones però amb la diferència que en aquest cas l'escalfor es manté durant vuit hores. El problema és que és d'un únic ús i el pack de dos costa gairebé nou euros...A Madrid, quan se m'acabi el segon cinturó, tornaré a tirar de pinyols.

El més important és que ja no em fa mal i sóc capaç tant de córrer com de fer estiraments sense patir. Sense intenció de rodar a ritmes forts ni de fer sèries ni de forçar la màquina fins que no estigui preparat, com a mínim puc dir que faig honor al bloc i, un cop més, torno a córrer. Les sensacions segueixen sent meravelloses.