Sempre ben enganxada a la Marató de Barcelona, a nivell de calendari, en aquests anys que fa que visc a Madrid he tingut ocasió de participar dues vegades en la Mitja Marató de Madrid. Aquest pròxim diumenge en serà la tercera. De les anteriors, el record que en guardo és molt bo. El circuit, tot i que es fa dur, és preciós. Amb sortida i arribada al Retiro (ara han suavitzat una mica l'arribada, evitant la pujada per "la cuesta del ángel caído") m'encanta el pas pel preciós carrer Almagro i per Alonso Martínez. A la part final de la prova cal anar amb compte, ja que et plantes al Retiro al km. 17 i has de controlar l'adrenalina de l'últim esforç, que (en cas contrari) s'acaba fent etern. Afortunadament, li tinc la mida presa.
A Madrid vaig debutar-hi l'any 2005, ho vaig fer sense dorsal. Hi havia un company que treballava a EFE (i que posteriorment seria cap de premsa de l'Atlètic de Madrid), Quique Ramón, que debutava en una mitja. Jo duia temps arrossegant una tendinitis rotuliana i no estava gens en forma. Quan en Quique em va proposar acompanyar-lo no ho vaig dubtar ni un moment. El vaig fer anar a un ritme còmode durant 17 quilòmetres i els últims quatre vam intentar que no quedés res guardat en la reserva, progressant de forma controlada. Vam fer 1h45'.
En la segona també sortia d'una altra lesió, la maleïda lesió als isquios que em va deixar un any fora de competició. Va ser a l'abril del 2009. Recordo que, sense haver fet cap tirada mitjanament llarga, tres setmanes abans havia corregut la Mitja de Fuenlabrada (crònica aquí), amb un resultat desastrós: 1h26', ofegadíssim...i amb dolor als isquios. Tot i així, quan va arribar l'hora de decidir-me, vaig provar de córrer la Mitja de Madrid. Com dic en la crònica d'aquell dia, les sensacions podrien haver estat millors: 1h23'46. Recordo que si bé el temps em motivava, per la millora, també feia que alguns testimonis presencials, com en Manel Alcalà, que estava de visita, no poguessin evitar fer-ne broma.
Aquest pròxim diumenge repetiré a Madrid per tercera vegada, i ho tornaré a fer sense un objectiu marcat. Simplement vull gaudir dels 21 quilòmetres a un ritme suau, però progressiu. Dels 6'/km inicials fins a uns modestos 4'/30 que m'agradaria aconseguir a la part final del recorregut. Però tot plegat, sense forçar. Diumenge passat, a ritme molt lent, però vaig córrer 17 kms. a la Marató de Barcelona. I ho vaig fer sense dolor. Tot i que les molèsties no han desaparegut de forma definitiva, les lumbars continuen evolucionant favorablement. Aquests últims dies he estat corrent entre deu i dotze quilòmetres, sempre acompanyats d'entre mitja hora i una hora d'el·líptica. M'agrada poder dir que LES CAMES M'HAN FET MAL!!! És el millor senyal per creure's que s'està deixant enrere una lesió...desitjades agulletes (sic).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Començar a 6'/km per acabar a 4'30'', per tu això ha de ser un passeig!!
Respecte al que em vas dir al post d'abans de la marató, CREUS QUE SÓN TAN IMPORTANTS ELS GELS?? CREUS QUE APORTEN MOLT??
De totes maneres, els meus problemes musculars dels darrers quilòmetres no crec que me'ls treguin...
Estàs animat si ja fas una cursa , i si l´acabes sense molèsties ho estaràs mes .
Sort i endavant !
Guillem-D'això dels gels entenc que n'has de saber tu més que jo. Però et puc dir que a mi sempre m'han anat de meravella. Hauràs de diferenciar entre els gels d'assimilació ràpida (bàsicament de glucosa) i els d'assimilació lenta, que són els que s'utilitzen per a maratons o mitges.
El tema dels ritmes és orientatiu, probablement vagi un pèl més ràpid, tot i que, com diu en Joan Castellà, l'important és acabar sense molèsties...
Molta sort en aquesta nova mitja a Madriz ;)
Que tengas mucha suerte, y a ver si de una vez dejas atras la mala racha. ¡¡ANIMOS11
Publica un comentari a l'entrada