CANVIO LUMBÀLGIA PER AGULLETES

Si les lesions fossin tan senzilles com els clàssics anuncis per paraules que apareixen als diaris les coses serien molt més agradables. Però, qui seria tan ruc com per canviar-me una molesta lumbàlgia, que no saps quan te’n podràs desprendre, per unes simples agulletes, de les quals te n’oblides, a tot estirar, en una setmana?

Potser no necessito ningú que intervingui en la transacció, potser és com allò que diuen que “un clau tapa un altre clau” (amb la diferència que aquest segon clau mai podria, ni tan sols, fer una mica d’ombra a l’anterior)...i les agulletes em facin oblidar la lumbàlgia o potser el que passa, simplement, és que l’el•líptica, les visites al fisioterapeuta, els estiraments i la manta elèctrica han fet el seu efecte.

El cas és que ahir al matí, quan em vaig despertar, no em podia moure. Tenia les cames garratibades, sentia els quàdriceps queixar-se a cada passa que feia, com si hagués corregut una marató sencera, i no una mitja, el dia anterior. Tot i així, em vaig posar les vambes, vaig posar-me un capítol d’una sèrie que em manté entretingut i, muntat dalt de l’el•líptica, vaig suar durat 40 minuts.

De l’esquena no me’n vaig recordar ni un instant.

Aquest matí he fet un altre pas endavant. Beneïdes agulletes, m’han recordat que diumenge vaig fer una cosa extraordinària i així que sortia de casa i baixava les escales que donen accés al carrer per rodar mitja horeta suau, han maltractat tota la musculatura que envolta en tronc inferior.

Deu ser que s’ha acomplert aquella dita del chi kung: em feia mal l’esquena i el dolor no ha desaparegut fins que no n’he trobat un altre que el substituís.

Serà veritat? Estarà passant de debò? Durarà gaire aquesta fantasia? O tornaran els mals quan desapareguin les agulletes?