Sempre que estic uns dies absent al bloc, al darrere hi ha
una mala notícia. En el cas de la setmana passada, la mala notícia no és greu i
només estem parlant d’una grip.
Ja m’havia costat recuperar-me de la cursa de les Empreses,
a nivell muscular. Però un lleuger mal de cap em va anar apareixent durant la
tarda de dilluns.
Dimarts vaig seguir fent sessions d’entrenament de recuperació,
però al vespre tenia el cap com un timbal.
Dimecres vaig decidir quedar-me al llit. I anar a treballar.
I dijous em vaig tornar a quedar al llit. I vaig tornar a treballar.
Divendres em trobava una mica millor, però no es tractava d’engegar-ho
tot a rodar.
Dissabte vaig gosar sortir a fer mitja horeta i quan vaig
tornar a casa vaig haver d’estirar-me al llit durant una hora i quart.
I l’endemà, certament millor, vaig rodar 12 quilòmetres de
forma tranquil·la.
Definitivament, la setmana passada va ser aquella setmana
tonta que tots tenim en la preparació d’una marató. O això espero (ja m’agradaria
no tenir cap més ensurt d’aquí a Donosti…).
Avui he començat la nova setmana rodant a la Carretera de les
Aigües, amb el meu cosí, Cesc Guim. He sortit a les fosques i he vist com s’anava
fent de dia. 18 quilòmetres donen per a moltes coses i nombroses sensacions. La
de córrer “a casa”, n’és una de molt especial. La de fer-ho en companyia, fins
i tot potser més encara. Afortunadament, ambdues sensacions, les podré
experimentar dos dies més.
Això, si el mal de cap m’ho permet. Pensava que sí però…no estic al
100%.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada