Vaig perdre una setmana d'entrenaments i aquesta altra l'he intentat aprofitar. Però les tirades dels tres primers dies em van deixar força esgotat. Ahir ho vaig pagar amb una sessió al Retiro, passada per aigua en què vaig sentir clarament que les camen no m'anaven. Per aquest motiu, aquest matí me l'he pres de descans. El cos m'ho demanava. Confio haver recuperat part de les forces perdudes.
La prova de foc la viuré diumenge a la Mitja Marató de Fuenlabrada, una prova que vaig descobrir l'any 2009.
Aleshores sortia de la mateixa lesió als isquiotibials que ara em torna a empipar, després de més d'un any i mig sense poder competir. Va ser la meva primera cursa i em va donar ànims per córrer, només unes poques setmanes després, la Marató de Madrid. A Fuenlabrada (aquí hi ha la crònica d'aquell dia) vaig patir molt més del que m'esperava, però tot va ser per no córrer amb el cap. Volia sortir a un ritme lent i em vaig deixar anar per les ganes de volar. Les ganes van seguir, les forces es van acabar molt aviat.
Diuen des de l'organització que fa dos anys que han canviat el recorregut...i que l'han fet una mica més dur, tot i que més atractiu per als espectadors (ja que s'han de fer dues voltes a un circuit). La marca no serà una bona referència per a Sant Sebastià, però les sensacions sí que m'han de servir per saber a què puc i a què no puc aspirar a Donosti.
Vull agrair a l'Isaías Díaz, de Corricolari, les gestions que ha fet per tal d'aconseguir-me un dorsal d'última hora, així com al Club de Atletismo de Fuenlabrada, per tramitar-me aquesta inscripció.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Que vagi molt be per Fuenlabrada !
A mes podràs domir una hora mes.
Gràcies, Joan. He acabat content...
Publica un comentari a l'entrada