EXPERIÈNCIA A LA CASA DE CAMPO...AMB FINAL FELIÇ

No és el que sembla. Tot i que a la Casa de Campo de Madrid hi hagi gent de dubtosa reputació tenint experiències diverses, les meves són d'una naturalesa totalment diferent. Avui he viscut una experiència amb final feliç a la Casa de Campo, cert. Però no és la que us penseu.
Fer el mateix tipus de test dues vegades en només quatre dies no és una cosa habitual en mi. Dimecres passat vaig estrenar-me al cerro Garabitas, amb una prova de quatre voltes i aquest matí he repetit l'experiència. Hi he anat amb l'Ury Bruguera, un corredor mataroní, i lector del bloc, que estava de visita a Madrid. Disputarà la Marató de Donosti a finals de novembre i la marca que hi busca, 2h45', s'apropa bastant al meu objectiu.
Tenir l'oportunitat de fer un entrenament acompanyat d'algú del meu nivell és un luxe que no podia desaprofitar. Avui tocava treballar, així que hem hagut de posar-nos a córrer ben aviat...encara era fosc. No buscava millorar el temps de dimecres (61'56") sinó veure'm capaç de mantenir-me en aquells ritmes. Les dues primeres voltes han estat més lentes, el motoret no acabava d'engegar. Però quan hem començat la tercera tot ha canviat de cop: sabia que estava superat l'equador de l'entrenament i que si volia gaudir de debò m'hi havia de posar. He anat allargant les gambades i exigint-me una mica més. La resposta del cronòmetre ha estat molt bona, una volta de 15'27". L'últim gir crec que l'hem començat conservadors, esperant superar la pujada del començament del tercer quilòmetre, on és clau arribar amb forces. Un cop al punt més elevat he augmentat el ritme, ja sense frens de cap tipus i he tancat la volta mb uns 14'47" que suposen un nou rècord de la temporada. L'últim parcial, en 3'30", em deixa clar també, que tot i que vaig sumant quilòmetres a les cames, començo a tenir aquell final interessant que m'havia caracteritzat en èpoques passades. El temps total final, 62'17", com era de preveure, s'ha quedat lluny del de l'altre dia, però la satisfacció ha estat molt més elevada.
Ara toca descansar les cames, que demà torna a ser un dia interessant. A banda del Barça-Madrid, pel matí també es disputa, a Getafe, la Carrera por la Discapacidad. Es tracta d'una prova que organitza l'associació Dedines, una ong que lluita per intentar integrar i sensibilitzar la societat davant del món de la discapacitat, així com també, per defensar els drets dels nens. En circumstàncies normals no hi correria però he engrescat un grup d'amics per anar-hi, l'ocasió s'ho val. Com m'agrada mullar-me, diré que (si el circuit és pla) em donaré per satisfet si faig 37'30". Confio assolir l'objectiu sense haver de cremar totes les naus.
I dilluns ja descansaré!!!