Passat pròxim: per arribar preparat a una marató necessito fer moooooooooooooooolts quilòmetres. Les últimes setmanes m'he posat les piles i ja estic en situació. El meu cos ja ha assimilat els rodatges de 16 i 18 i ara, a poc a poc, necessito anar pujant el llistó. La setmana passada vaig fer dues tirades de 20, a la Casa de Campo, amb 16 kms cronometrats (a ritme intens). Ahir en vaig fer una de 26, augmentant una volta més a les quatre que havia estat fent. En aquests entrenaments al Cerro Garabitas hi arribo a fer 7 voltes, que amb l'escalfament i el refredament em suposen 32 kms. Així ho he fet des de fa molts anys i així tinc intenció de continuar fent-ho aquesta temporada.
 |
| El bosc, tot per a mi |
No sóc corredor de grans canvis, prefereixo dur un ritme constant i, en tot cas, anar augmentant-lo. Si faig voltes i els números van baixant de forma progressiva, aquell dia no hi haurà ningú que me l'amargui. Les sensacions que et queden son fantàstiques.
 |
| Les Asics Nimbus, un calçat ideal |
|
|
|
|
Ahir començava l'entrenament amb una sensació de cansament acumulat que em feia dubtar de l'èxit final. Vaig intentar controlar el ritme de la primera volta però de seguida em vaig adonar que no anava tan malament com em semblava. 15'55", bon inici, lleugerament per sota de 4'/km. A partir d'aquí, la història es repeteix...o intento que es vagi repetint. Tenint en compte que en el recorregut del circuit hi ha desnivells constants, en cada quilòmetre de cada volta intento millorar algun segon el mateix parcial fet en les voltes anteriors.
 |
| Satisfaction |
I vaig clavar les intencions. En absolutament tots els parcials quilòmetrics hi va haver millora, lògicament també es va veure reflectit en el pas per volta: 15'55-15'48-15'40-15'35 i 14'56. Les sensacions que m'està deixant l'última volta en cadascuna de les tres vegades que he anat a la Casa de Campo aquesta temporada han estat espectaculars. Sé que és un ritme que no puc aguantar durant més de quatre o cinc quilòmetres, però fer-ho quan ja en portes més de 15 a les cames ajuda al pensament positiu que sempre busco.
 |
| Aquell moment en què no pots dir res |
M'agrada saber que he fet tot el que he pogut. M'agrada veure que els plans s'han desenvolupat de la forma que els havia preparat. M'agrada pensar que si mantinc la progressió, tant de ritmes com de quilòmetres, a Donosti puc aspirar a apropar-me a les 2.42', una marca que temps enrere no m'hauria dit gran cosa però que ara valoraria moltíssim.
 |
| Aquell moment en què no cal dir res |
Present immediat: avui ha estat un gran dia. M'ha agafat per sorpresa, molt positiva, la presentació oficial de les noves Asics Gel 33, uns models minimalistes de la marca japonesa, que també inverteix en el
natural running.
Futur pròxim: d'aquí a unes horetes correré la
Carrera de las Empresas, un clàssic del calendari de 10K de Madrid. L'objectiu és intentar millorar els 37'20 de la setmana passada a Getafe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada