PREPARAT PER ALS 32 KMS AL 'TEMPLO'

L'esquena un pèl carregada, l'ísquio un pèl tonto.
He vist que, si vaig amb compte, puc anar fent. He renunciat a les sèries, ja que no formaven part d'una evolució lògica: posaven en risc la recaiguda de la lesió.
Aquesta setmana he estat gaudint molt dels entrenaments, tots ells centrats en la sessió de 32 km que faré demà a la Casa de Campo, amb l'Uri Bruguera. Cinc jornades de 14, 17, 16, 18 i 12 kms, que he fet (molt suaument) aquest matí.
I el repte que tinc pel davant, el de les set voltes al circuit de Garabitas (o al Templo, com en diuen els "pross"). Fa gairebé un any que no sotmeto el meu cos a aquesta experiència. L'entrenament, sempre ho he dit, ja és prou vàlid per sí mateix. Acabar-lo sempre suposa un èxit. Fer-ho amb millores de temps progressives, també. La marca, em serà més o menys indiferent. És el bateig en la distància, així que qualsevol número em va bé. D'aquí a dues setmanes, aleshores sí que es tractarà de superar aquest temps.
De cara a demà, a més, tot hauria de ser més senzill. Aniré amb l'Uri, que també prepara Donosti, amb uns objectius bastant semblants als meus.
L'únic problema, hi ha amenaça de pluja. Caldrà apretar ben fort les dents i els punys. Ah, i també moure una mica les cames, no?