dijous, 23 d’octubre de 2008

D'IL·LUSIÓ TAMBÉ ES VIU

Són més ganes que no pas una realitat. No estic recuperat, segueixo lesionat, però m'intento convèncer que aviat podré córrer amb normalitat. Em segueixen fent mal els isquios, de fet només em molesta el de la cama dreta, però la molèstia és allà. L'Ángel Tiradas, el fisio, em diu que corri, que no ho deixi, que si ho faig molt suau i per terreny tou no pot anar malament.
I com que porto tant de temps parat, sense fer res, doncs insisteixo. Avui he corregut tres quilometrets, n'he fet quatre en l'el.líptica i 800 metres a la piscina (on cada dia hi ha més gent...començo a tenir fòbia a l'aigua, tanta acumulació de personal en cada carril!!!). Ara, pels matins, estic anant a unes sessions de recuperació (tinc un bonus de 15) on em posen ultrassons i alguna coseta més. Crec que tot suma, que m'estic portant bé, molt bé, i que ja toca que em recuperi. I si no, al temps...D'il.lusió també es viu, oi?