diumenge, 22 d’octubre del 2017

PRIMERES SÈRIES DES DE...FEBRER!!!

(Traducción al castellano al final del artículo)

Tenia ganes d'exprimir-me una mica, de demanar-li al cos alguna cosa més que els rodatges progressius que he estat fent aquests últims mesos, on m'interessava més sumar quilòmetres que no pas fer-ne de qualitat. Però el Challenge Madrid ja és història. El nou objectiu a mig termini (sub 37'30 en 10.000) requereix un canvi en els entrenaments.

Aquesta setmana he fet el "clic". D'una banda, tres sessions de 10 quilòmetres, a ritmes de 4'29"/km, 4'21"/km i 4'17"/km (cada dia una mica més ràpidament). I de l'altra, les primeres sèries des de fa molt de temps, al parc del Retiro. Només en vaig fer quatre, totes de mil metres, amb una recuperació de 2 minuts entre cadascuna.

Quan començo de zero m'agrada saber que només puc millorar. Aquesta tranquil·litat no es repetirà en els següents entrenaments, on intentaré superar-me, així que en gaudeixo molt. Bé, gaudeixo i pateixo, com a mi m'agrada, ja que qualsevol cosa em costa més del compte. El resultat d'ahir em satisfà: 3'52, 3'50, 3'47 i 3'47.

Tinc ganes de tornar-hi, ho faré la setmana que ve. I també recuperaré el test de 5.000 del Retiro. El que no tinc clar és quan podré anar a la pista d'atletisme de Pozuelo. Allà vaig fer les últimes sèries fins les d'ahir, el 22 de febrer. Estava finet. Amb en Jero en Rubén i en Pirri, vam fer 9.600 metres (1.000-1.200-1.600-2.000-1.600-1.200-1.000), a ritmes d'entre 3'34"/km (la més ràpida) i 3'45"/km (la més lenta). En totes les sèries la recuperació va ser de 90".

No són temps brutals.

Però ara mateix, estic a anys llum.

Això sí, intentaré anar-m'hi apropant.


PRIMERAS SERIES DESDE...FEBRERO!!!

Tenía ganas de exprimirme un poco, de pedirle al cuerpo alguna cosa más que los rodajes progresivos que he estado haciendo estos últimos meses, en los que me interesaba más sumar kilómetros que kilómetros de calidad. Pero el Challenge Madrid ya es historia. El nuevo objetivo a medio plazo (sub 37'30 en 10.000) requiere de un cambio en los entrenamientos.

Esta semana he hecho el "click": Por una parte, tres sesiones de 10 kilómetros, a ritmos de 4'29"/km, 4'21"/km y 4'17"/km (cada día un poco más rápido). Y por otra, las primeras series desde hace mucho tiempo, en el parque del Retiro. Sólo hice cuatro, todas ellas de mil metros, con una recuperación de 2 minutos entre cada una de ellas.

Cuando empiezo de cero me gusta saber que sólo puedo mejorar. Esta tranquilidad no se repetirá en los siguientes entrenamientos, en los que intentaré superarme, así que lo voy disfrutando. Bueno, disfruto y sufro, como a mí me gusta, ya que qualquier exigencia me cuesta más de la cuenta. El resultado de ayer me satisface: 3'52, 3'50, 3'47 y 3'47.

Tengo ganas de volver a hacerlo. Iré la semana que viene. Y también tengo intención de recuperar el test de 5.000 del Retiro. Lo que no tengo claro es cuándo podré ir a la pista de atletismo de Pozuelo. Ahí hice mis últimas series, hasta las de ayer, el 22 de febrero. Estaba finito. Con Jero, Rubén y Pirri, hicimos 9.600 metros (1.000-1.200-1.600-2.000-1.600-1.200-1.000) a ritmos de entre 3'34"/km (la más rápida) y 3'45"/km (la más lenta). En todas las series la recuperación fue de 90".

No son tiempos brutales.

Pero ahora mismo, estoy a años luces.

Eso sí, intentaré irme acercando.

diumenge, 15 d’octubre del 2017

RESSETEJAR PER DECIDIR: EL 2018 REPETIRÉ AL CHALLENGE MADRID

(Traducción al castellano al final del artículo)

Vaig acabar totalment esgotat. El refredat que vaig enganxar els dies abans del Challenge Madrid es va desenvolupar en tota la seva expressió després de la prova i m'ha fet passar tres setmanes una mica complicades. Tot just aquesta he començat a aixecar cap.

Entre mocs i esternuts he tingut molt temps per pensar.

Després de creuar la meta a la Puerta del Sol vaig dir-me que no tornaria a fer una triatló de llarga distància. El tram de natació m'havia posat dels nervis i no veia necessari repetir.
Necessitva ressetejar, tant el cap com el cos, per poder tornar a començar. Motivar-me una altra vegada. I avui, en una sortida en bici per les carreteres de l'est de Madrid, ho he posat tot en ordre.
A què dedicaré els entrenaments a partir d'ara?

Aquests últims mesos he guanyat resistència però també he perdut ritme, he perdut velocitat. Des que va néixer en Nil, a començaments de març, no he tornat a fer sèries i no he corregut cap mil per sota de 3'45". Tinc ganes de tornar-hi. Per això, per motivar-me, m'he proposat intentar baixar de 37'30 en un 10.000 abans de cap d'any.

I després, què?

La vida és superar-se. I una bona manera de saber si pots fer-ho és tornar a fer allò que ja has fet i comparar els resultats. Estic convençut que sóc capaç de millorar els temps que vaig fer al Challenge Madrid. Sóc conscient de les errades que vaig cometer durant la prova. Però no n'hi ha prou de dir-ho. Per això he decidit tornar a Buitrago de Lozoya l'any que ve.

Perquè em va encantar la prova, perquè mantenen el circuit de bici (amb tots els ports), perquè em cau a prop de casa, perquè m'agraden els reptes a llarg termini, perquè l'ambient a l'arribada va ser fantàstic i pèrquè estic segur que el 2018 serà, fins i tot, millor...

M'han aconsellat que busqui una prova de la franquícia Ironman (i algun dia ho faré), però el que em motiva ara és repetir. L'any que...ve torno al Challenge!!!



RESETEAR PARA DECIDIR: EN 2018 REPETIRÉ EN EL CHALLENGE MADRID


Acabé totalmente agotado. El resfriado que pillé los días antes del Challenge Madrid se desarrolló en su máxima expresión después de la prueba y me ha hecho pasar tres semanas un poco complicadas. Hasta estos últimos días no he empezado a levantar cabeza.

Entre mocos y estornudos he tenido mucho tiempo para pensar.

Tras cruzar la línea de meta en la Puerta del Sol me dije que no volvería a hacer un triatlón de larga distancia. El tramo de natación me había puesto de los nervios y no veía necesario repetir. Necesitaba resetear, tanto el cuerpo como la cabeza, para poder volver a empezar. Motivarme otra vez. Y hoy, durante una salida en bici por las carreteras del este de Madrid, he puesto en orden mis pensamientos.
A qué dedicaré los entrenamientos a partir de ahora?

Estos últimos meses he ganado resistencia pero también he perdido ritmo, he perdido velocidad. Desde que nació Nil, a principios de marzo, no he vuelto a hacer series y no he corrido ningún mil por debajo de 3'45". Tengo ganas de volver a ello. Y como acicate me he propuesto intentar bajar de 37'30 en un 10.000 antes de fin de año.

I después, qué?

La vida es superarse. Y una buena manera de saber si puedes, es volver a hacer algo que ya hayas hecho y comparar los resultados. Estoy convencido de que soy capaz de mejorar los tiempos que hice en el Challenge Madrid. Soy consciente de los errores que cometí durante la prueba. Sin embargo, no es suficiente con decirlo. Por ello he decidido volver a Buitrago del Lozoya el año que viene.

Porque me encantó la prueba, porque mantienen el circuito de bici (con todos los puertos), porque me cae cerca de casa, porque me gustan los retos a largo plazo, porque el ambiente en meta fue fantástico y porque estoy seguro de que en 2018 será, incluso, mejor.

Me han aconsejado que busque una prueba de la franquicia Ironman (y algún día lo haré), pero lo que me motiva ahora es repetir. El año que viene...vuelvo al Challenge!!!