diumenge, 22 de desembre del 2013

QUE UNA LESIÓ NO US AMARGUI EL NADAL

(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)

No acostumo a escriure entrades al blog havent decidit el títol amb anterioritat. Però el d'avui el tenia massa clar com per canviar-lo. Han passat més de dues setmanes des que el genoll em va començar a fer mal. Confiava que amb fisioteràpia, gel i repòs, aniria millorant i que podria mantenir el to físic fent el·líptica a casa. Però no he millorat. Si tinc el genoll en angle recte se'm carrega en un tres i no res, especialment quan estic assegut. Queda clar que ni tan sols he intentat córrer. El més agosarat que he fet va ser, fa uns dies, quan vaig pujar a l'el·líptica...Vaig durar un quilòmetre, només un quilòmetre!!!
Em vaig fer una ressonància magnètica però no en tindré els resultats fins que no torni a Madrid després de les festes. M'he sotmès a una sessió de mesoteràpia (microinjeccions de medicina convencional) i aquesta nit me'n faran una altra, però les molèsties no s'han apaivagat. Perduren. I avui, per primera vegada, m'han comentat alguna cosa del sistema INDIBA (una tecnologia revolucionària que reactiva els poders fisiològics del metabolisme, transferint l'energia de l'interior del cos cap a l'exterior), però no en tinc gaires referències.
El cas és que han anat passant els dies i ja tinc el Nadal a la cantonada. En aquestes dates acostumo a fer bons entrenaments, tant a Madrid com a Barcelona. Tenia pensat haver corregut la Mitja de Villaverde (15 desembre), repetir la Cursa del Riu Ripoll (26 desembre) i debutar en una cursa a París, la Corrida Internationale de Houilles (29 desembre). Però passaran els dies i no en faré cap de les tres.
M'han demanat paciència i intento tenir-ne molta. El problema de les lesions és que no hi ha una data fixa. Ni res ni ningú et poden garantir que si et passes quinze estès al llit, l'endemà podràs córrer. No. Et demanen paciència...un concepte molt abstracte.
És aleshores quan se't passa pel cap preguntar: "I el 19 de gener, estaré bé per córrer la Marató Costa Daurada?" I tot el que obtens com a resposta està representat per aquests tres micos savis que "no veuen, no escolten, no diuen".
Però, què és el que no diuen????? Què hi ha?????
Pacièeeeeeeencia. I Bones Festes!!!
No deixeu que una lesió us amargui el Nadal.
enía

QUE UNA LESIÓN NO OS AMARGUE LA NAVIDAD

No suelo escribir entradas en el blog habiendo decidido el título con anterioridad. Però el de hoy lo tenía demasiado claro como para cambiarlo. Han pasado más de dos semanas desde que me empezó a doler la rodilla. Confiaba que con fisioterapia, gel y reposo, iría mejorando, y que podría mantener el tono físico hacendo elíptica en casa. Pero no he mejorado. Si tengo la rodilla en ángulo recto se me carga muy rápidamente, especialmente cuando estoy sentado. Queda claro que ni tan siquiera he intentado correr. Lo más atrevido que he hecho, fue hace unos días, cuando me subí a la elíptica...El intento duró un kilómetro, sólo un kilómetro!!!
Me hicieron una resonancia magnética pero no me darán los resultados hasta que no vuelva a Madrid, después de las fiestas. Me he sometido a una sesión de mesoteràpia (microinyecciones de medicina convencional) y esta noche me harán otra, pero las molestias no han disminuido. Se mantienen. Y hoy, por primera vez, me han comentado algo sobre el sistema INDIBA (una tecnología revolucionaria que reactiva los poderes fisiológicos del metabolismo, transfiriendo la energía del interior del cuerpo hacia el exterior), pero no tengo muchas referencias.
El caso es que el tiempo vuela y ya tengo la Navidad a la vuelta de la esquina. En estas fechas suelo hacer buenos entrenamientos, tanto en Madrid como en Barcelona. Tenía pensado haber corrido la Media Maratón de Villaverde (15 diciembre), repetir la Cursa del Riu Ripoll (26 diciembre) y debutar en una carrera en París, la Corrida Internationale de Houilles (29 diciembre). Pero pasarán los días y no haré ninguna de las tres.
Me han pedido paciencia y yo intento tener mucha. El problema de las lesiones es queno hay una fecha fija. Ni nada ni nadie te pueden garantizar que si te pasas quince días estirado en la cama, al siguiente podrás correr. No. Te piden paciencia...un concepto muy abstracto.
Es entonces cuando se te pasa por la cabeza preguntar: "Y el 19 de enero, estaré para correr la Marató Costa Daurada?" Y todo lo que obtienes por respuesta está representado por estos tres monos sabios que "no ven, no oien, no dicen".
Pero, qué es lo que no dicen???? Qué hay?????
Pacieeeeeeeencia. Y Felices Fiestas!!!
No dejéis que una lesión os amargue la Navidad.

dimarts, 10 de desembre del 2013

PRIMER DIAGNÒSTIC, BURSITIS AL GENOLL

(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)

Ni fred ni calor, la notícia no em produeix sensacions especials. Està bé, no tinc res greu. No està bé, hi ha una bursitis, no puc córrer.
A la UTCollserola vaig caure de morros dues vegades, però no tinc present que em fes cap cop fort al genoll. No ho recordo, però segur que va ser a la cursa. Això passa sovint, quan estàs tan cansat i ja et fa mal el cos per la quilometrada que portes, les sensacions són unes i la realitat, una altra de ben diferent. Que hi pugui haver alguna cosa més, a banda de la bursitis, ho sabré demà al vespre, quan visitaré el traumatòleg. Ahir, el meu amic Mario Navarro, de Fisioincorpore, em va fer aquest primer diagnòstic. El tractament a seguir és el següent: gel, el·líptica, uns dies de repòs de córrer, antiinflamatoris i...una mica de paciència. Jo, aplicat quan em convé, m'he posat mans a la feina.
I que sigui el que hagi de ser. Ara mateix, tot i que es tracta de qüestions incontrolables, tinc molta confiança. Estic gairebé del tot convençut que arribaré en condicions de fer de llebre a la Marató Costa Daurada, el pròxim 19 de gener.

PRIMER DIAGNÓSTICO, BURSITIS EN LA RODILLA
Ni frío ni calor, la noticia no me produce sensaciones especiales. Por una parte está bien, no tengo nada grave. Por la otra, no está bien, padezco una bursitis, no puedo correr.
En la UTCollserola me caí de bruces dos veces, pero no recuerdo haberme dado ningún golpe fuerte en la rodilla. Sin embargo, estoy convencido de que fue en la carrera. Estas cosas, en las carreras, pasan a menudo. Sobretodo cuando estás muy cansado y ya te duele el cuerpo por los kilómetros que llevas encima. Las sensaciones son unas y la realidad, otra bien distinta. Que pueda haber algo más, a parte de la bursitis, lo sabré mañana por la tarde, después de visitar al traumatólogo. Ayer, mi amigo Mario Navarro, de Fisioincorpore, me dio este primer diagnóstico. El tratamiento a seguir es el siguiente: hielo, elíptica, unos días de reposo de correr, antiinflamatorios y...una poco de paciencia. Yo, aplicado cuando me conviene, me he puesto manos a la obra.
Y que sea lo que tenga que ser. Ahora mismo, a pesar de que se trata de un asunto incontrolable, tengo mucha confianza. Estoy casi del todo convencido de que llegaré en condiciones de hacer de liebre en la Marató Costa Daurada, el próximo 19 de enero.

divendres, 6 de desembre del 2013

ESPEREM QUE NOMÉS SIGUI UN "STOP AND GO"

(Traducción en castellano al final del artículo)
Estic dels nervis. Una setmana de descans físic i psicològic, per trencar amb la UTCollserola i quan torno a córre...em lesiono. Diumenge vaig trotar suau, dilluns ho vaig fer a un ritme una mica més viu i dimarts ja vaig acabar al voltant dels 4'20"/km. L'endemà tenia previst fer sis sèries de mil, recuperant un minut, a qualsevol ritme còmode. Havien de ser les primeres de la temporada, així que no em preocupava el temps. La 'primera vegada' sempre m'agrada prendre-me-la com una referència que m'ajudi a anar millorant. Però vaig cancel·lar l'entrenament per un dolor al genoll. Està localitzat a la part frontal de la ròtula i, malgrat que quan corro no em molesta, en repòs i assegut, em fa mal. No recordo haver-me fet cap cop ni cap mal gest.
Doctor, no sé què em passa. Però crec que és millor parar. Vaig descansar dimecres, dijous i també avui divendres, que ja estic una mica millor. Segons com em llevi demà, provaré de rodar una estona a la Carretera de les Aigües. Però sense forçar.
De cua d'ull, però és inevitable mirar el calendari. El temps no s'atura i el compte enrere per a la Marató de la Costa Daurada segueix avançant. Tic-tac, tic-tac...i ja només falten 43 dies. Espero que tot plegat només sigui un ensurt, un "stop and go" que em permeti, a poc a poc, anar agafant el ritme que necessito per posar-me a to.

ESPEREMOS QUE SÓLO SEA  UN "STOP AND GO"
Estoy con los nervios a flor de piel. Una semana de descanso físico y psicológico para romper con la UTCollserola y cuando vuelvo a correr...me lesiono.El domingo troté suave, el lunes lo hice a un ritmo un poco más vivo y el martes ya acabé en 4'20"/KM. el día siguiente tenía previso hacer seis series de mil, recuperando un minut, a cualquier ritmo al que fuese cómodo. Iban a ser las primeras de la temporada, así que no me preocupaba el tiempo. La 'primera vez' siempre me gusta tomármela como una referencia que me ayude a mejorar. Pero cancelé el entrenamiento al sufrir dolor en la rodilla. Está localizado en la parte frontal de la rótula y, a pesar de que cuando no corro no me molesta, en reposo y sentado sí que me hace daño. No recuerdo haberme dado ningún golpe, ni tampoco haber realizado un mal gesto.
Doctor, no sé qué me pasa. Pero creo que lo mejor es parar. Descansé el miércoles, el jueves y también hoy viernes, que ya estoy un poco mejor. En función de como me levante, mañana intentaré rodar un rato en la Carretera de les Aigües. Per sin forzar.
De reojo, pero es inevitable mirar el calendario. El tiempo no se detiene y sigue avanzando la cuenta atrás para el Maratón de la Costa Daurada. Tic-tac, tic-tac...y ya sólo faltan 43 días. Espero que al final sólo sea un susto, un "stop and go" que me permita, lentamente, ir cogiendo el ritmo que necesito para ponerme a tono.

diumenge, 1 de desembre del 2013

50 DIES PEL PRÒXIM REPTE: LLEBRE DE 3 HORES A LA MARATÓ DE LA COSTA DAURADA

(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)
Setmana de repòs, descans, recuperació, càrrega de bateries i focalització dels nous objectius. El primer de tots és a tocar, el 19 de gener seré un de les llebres oficials de la Marató de la Costa Daurada - Tarragona 2017 (MCD). El repte és ajudar a tots aquells que es proposin baixar de les tres hores en la distància de Fil·lípides, una responsabilitat que mai abans he experimentat d'aquesta manera. No és el mateix acompanyar un amic i tenir cura únicament d'ell, que fer-ho d'un nombrós grup de corredors. 
Fa set dies que vaig córrer 74 quilòmetres a la Ultra Trail de Collserola. Muscularment estic molt millor que si hagués corregut una marató d'asfalt. La magnitud dels impactes, a la muntanya, és sensiblement inferior, tant per longitud i freqüència de gambada, com per la duresa del terreny. Mentiria si digués que estic del tot recuperat, però sí que és cert que em vaig capacitat per fer 42K en menys de tres hores.
El mes passat, enmig de la preparació per Collserola, sense anar a competir, vaig córrer els vint quilòmetres de la Behòbia a un ritme de 3'57"/km., i això em dóna molta confiança de cara a Tarragona. Després de l'ultra trail, el que em plantejo en aquesta primera setmana d'entrenaments és anar augmentant el ritme dels rodatges i tornar a sentir-me còmode a 4'.
Però no es tracta només d'aguantar sinó que cal ser constant en el ritme. Qualsevol canvi més o menys brusc pot acabar amb  les il·lusions de gent que està dipositant la seva confiança en tu. Penso en aquells que alguna vegada ho van fer (Marc Mascarell, Ximo Tamarit, Àlex Castells, Xavi Bonastre, Paz Rodríguez, Javier Gudiño, Javi Gil, Miguel Angel Toribio, Jorge Ramos...i alguns més que ara no em vénen al cap) i crec que no van acabar gens descontents. Però a la MCD desconec a qui faré de llebre. Bé, no del tot. Ja hi ha algú que m'ha anunciat que s'apunta al repte, el meu amic i company Jordi Gil. Ell és el primer d'un llistat que m'agradaria anar descobrint a poc a poc. Us hi apunteu???


50 DIES PEL PRÒXIM REPTE: LLEBRE DE 3 HORES A LA MARATÓ DE LA COSTA DAURADA

Semana de reposo, descanso, recuperación, carga de baterías y focalización de nuevos objetivos. El primero de todos está a la vuelta de la esquina, el 19 de enero seré una de las liebres oficiales de la Marató de la Costa Daurada - Tarragona 2017 (MCD). El reto es ayudar a todo aquel que se proponga bajar de las tres horas en la distancia de Filípides, una responsabilidad que nunca antes he experimentado. No es lo mismo acompañar a un amigo y cuidarle únicamente a él, que hacerlo con un numeroso grupo de corredores.
Hace siete días que corrí 74 kilómetros en el Ultra Trail de Collserola. Muscularmente estoy mucho mejor que si hubiese corrido un maratón de asfalto. La magnitud de los impactos, en la montaña, es bastante inferior, tanto por longitud y frecuencia de zancada, como por la dureza del terreno. Mentiría si dijese que estoy del todo recuperado, pero sí que es cierto que me veo capacitado para hacer 42K en menos de tres horas.
El mes pasado en medio de la preparación para Collserola, sin salir a competir, corrí los veinte kilómetros de la Behobia a un ritmo de 3'57"/km., y eso me da mucha confianza de cara a Tarragona. Después del ultra trail, lo que me planteo en esta primera semana de entrenamientos es ir aumentando el ritmo de los rodajes y volver a sentirme cómodo a 4'.
Sin embarbo, no se trata sólo de aguantar sino que hay que ser constante en el tirmo. Cualquier cambio más o menos brusco puede acabar con las ilusiones de gente que está depositando su confianza en ti. Pienso en aquellos que lo hicieron alguna vez (Marc Mascarell, Ximo Tamarit, Àlex Castells, Xavi Bonastre, Paz Rodríguez, Javier Gudiño, Javi Gil, Miguel Angel Toribio, Jorge Ramos...y algunos más que ahora no recuerdo) y creo que no acabaron descontentos. Pero en la MCD desconozco a quién haré de liebre. Bueno, no del todo. Ya hay alguien que me ha anunciado que se apunta al reto, mi amigo y compañero Jordi Gil. Es el primero de una lista que quiero ir descubriendo poco a poco. Os apuntáis???