dilluns, 30 de setembre del 2013

WILSON KIPSANG, UN NOU PESSIC AL RÈCORD DE LA MARATÓ

Fa molts anys que els experts ens estan avisant que en el rècord de marató, ben aviat, es baixarà de les dues hores. En aquest procés de millora, ahir, el kenià Wilson Kipsang va batre el rècord de Patrick Makau (2:03:38) i el va deixar en una fantàstica marca de 2:03:23. Estem a només 203 segons d'una de les fites més grans que pot aconseguir l'ésser humà. Berlín sembla l'escenari idoni per a aquest tipus de gestes: a l'arribada de la Porta de Brandeburg s'hi han batut els últims cinc rècords del món. Els últims 500 metres del d'ahir, els podeu veure en el següent vídeo:
Amb la seva marca, Kipsang ha sorprès tothom, fins i tot al seu entrenador, l'italià Renato Canova, que la nit abans assegurava que no batria el temps de Makau perquè no s'havia entrenat bé durant lúltima setmana. També hi havia molt poques esperances en Kipsang per l'augment dels controls antidopatge que s'estan fent a la província de la Vall del Rift, on s'entrenen els grans corredors kenians. Kipsang va néixer fa 31 anys a la localitat de Keiyo, la mateixa d'Sthephen Cherono (també conegut com a Saif Saaeed Shaheen, des que el 2003 es va nacionalitzar qatarià), doble campió del món de 3.000 obstacles.
I ara, què es pot esperar del rècord? Jo confio en el gran Kenenisa Bekele. Recuperat dels seus problemes al genoll, ha començat molt bé la temporada amb una extraordinària mitja marató al Great North Run de Newcastle, on va batre l'home del moment, Mo Farah. Va ser una cursa meravellosa, amb un final cardíac. Segurament l'haureu vist, però val la pena tornar-hi.

divendres, 27 de setembre del 2013

DUES SETMANES I...LA GUADARRAMA TRAIL RACE!!!

(((VERSIÓN EN CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)))

Falten justament dues setmanes i crec que començo a estar preparat.
El compte enrere, ara sí, ja ha començat. Sumo quilòmetres i un cert volum de desnivell positiu, tot i que sempre podria ser més gran. Em manquen hores d'entrenament nocturn i seguretat per afrontar aquella fase delicada de la cursa que s'obre al voltant de les vuit hores de competició. En aquell punt estàs molt cansat i et fa la sensació que ja no s'està decidint res ja que les distàncies, tant amb aquells que et precedeixen com amb els que et persegueixen, estan molt marcades. I aquest aspecte et pot conduir a un avorriment. Fa estona que duus el pilot automàtic encès i penses poc. 
Allà, encara que no ho sembli, també es decideixen les curses d'ultrafons. Allà és on alguns s'entreguen a allò de "que passi el que hagi de passar" i perden qualsevol opció competitiva. Jo ho he viscut i he caigut...tot i que vaig recuperar-me a temps per salvar els mobles. Però la línia és molt fina i sempre em fa por tornar a enfrontar a aquest moment i no ser capaç de superar-lo. És difícil ser prou fort, mentalment, per decidir que vols seguir lluitant.
A la Bola del Mundo amb en Toribio - tornaracorrer.blogspot.com
 Però com tot, això també s'entrena. En curses i en entrenaments llargs. De les primeres no n'he fet gaires però d'entrenaments vaig ben servit. L'última sessió interessant la vaig fer dimecres amb un amic de Radio Marca, en Miguel Ángel Toribio. Jove, fort i amb ganes de muntanya, va apuntar-se a acompanyar-me a Cercedilla. Vam descobrir el camino del Calvario per pujar cap al Port de Navacerrada (tot i que un cop dalt, vam veure que tampoc aquesta és la ruta que se seguirà en la Guadarrama Trail Race). L'ascens a la Bola del Mundo, per una de les pistes d'esquí, es va fer molt dur (i per aquesta zona, la que vam seguir, sí que passarà la cursa!!!) i el fred que feia al cim em va fer recordar que acabem de canviar d'estació i que no em podré despistar en els avituallaments...o em quedaré glaçat.
Molts dubtes i alguns nervis que ja comencen a aparèixer. Està sent una setmana interessant i bastant prolífica a nivell de quilòmetres (33-10-28-10...) fins avui, que me l'he pres de descans. El cos és savi i m'ho estava demanant.
A casa descansant - tornaracorrer.blogspot.com

DOS SEMANAS Y...LA GUADARRAMA TRAIL RACE!!!

Faltan justo dos semanas y creo que empiezo a estar preparado. La cuenta atrás, ahora sí, ya ha empezado. Sumo kilómetros, así como un cierto volumen de desnivel positivo. Me faltan horas de carrera nocturna y un poco de seguridad para afrontar aquella fase delicada de las carreras de ultradistancia que llega hacia las ocho horas de competición. En ese punto estás prácticamente sin fuerzas, muy cansado, y tienes la sensación de que la suerte está echada y ya está todo decidido, que la distancia con los que te preceden y los que te persiguen son excesivamente largas. Y todo ello puede llevarte al aburrimiento. Llevas rato con el piloto automático encendido y piensas poco. Pues es ahí, aunque no lo parezca, donde se deciden las carreras de ultrafondo. Es ahí donde algunos se entregan a los designios de la carrera, al "que pase lo que tenga que pasar" y pierden cualquier tipo de opción competitiva. Yo lo he vivido y sucumbí a la carrera...aunque luego me sobrepuse y salvé la situación. Pero siempre temo que la próxima vez no vuelva a caer...y no me levante para seguir adelante. Es difícil ser lo suficientemente fuerte para decidir que quieres seguir luchando.
Con Toribio en la Bola del Mundo
Pero como tantas otras cosas en la vida, esta situación también se prepara. En carreras y en largas sesiones de entrenamiento. Carreras no he hecho muchas, pero a nivel de entrenamientos, creo que lo llevo bastante bien. La última sesión interesante la hice el miércoles con un amigo de Radio Marca, Miguel Ángel Toribio. Joven, fuerte y con ganas de montaña, se animó a acompañarme a Cercedilla. Descubrimos el camino del Calvario, que nos condujo al Puerto de Navacerrada (aunque luego nos dimos cuenta de que esa tampoco es la ruta que se seguirá en la Guadarrama Trail Race). El ascenso a la Bola del Mundo, por una de las pistas de esquí, se hizo muuuuy duro...y por aquí sí que tendremos que pasar!!! Además, el frío que hacía en la cima me alertó sobre el reciente cambio de estación. Habrá que estar atento y no relajarse demasiado en los puestos de avituallamiento...o nos quedaremos helado.

Muchas dudas y algunos nervios que ya empiezan a aparecer. Está siendo una semana bastante prolífica, a nivel de kilómetros (33-10-28-10...), así que hoy he decidido tomarme un descanso. El cuerpo es sabio y me lo estaba pidiendo.
Descans recuperador

dimarts, 24 de setembre del 2013

TORNO A LA MALICIOSA 3 MESOS DESPRSÉS

Dia de muntanya, dia de patiments, dia de descobriments, dia de records.
Ahir vaig fer un entrenament d'aquells que et deixen bones sensacions. La idea era guanyar aclimatació a la muntanya i metres de desnivell positiu. I així ho vaig fer. La ruta, atractiva, va començar a Navacerrada. Allà vaig iniciar un descens cap a Cercedilla, punt on ho havia deixat l'última vegada (intento fer el recorregut de la Guadarrama Trail Race).
Vaig pujar per Camorritos i el Camí Schmidt fins al Port de Navacerrada. Allà tocava pujar a la Bola del Mundo (el punt més elevat de la GTR90) i la Maliciosa (el primer gran obstacle que vaig haver de superar fa tres mesos en el Trail de Peñalara, que tantes alegries em va aportar).
Bon rotllo, bones cames i bon pulmons...però el descens cap a la Barranca requereix d' alguna cosa més. Es necessiten unes habilitats de què no disposo. Ahir, amb 25 kms a les cames  vaig patir per evitar caure (...sense sort, però afortunadament també, sense cops preocupants). No vull ni pensar com m'ho faré per baixar, a ritme viu, el dia de la cursa, en què es necessita plena concentració. Hi arribaré amb 55 quilòmetres a les cames!!!
Al final van ser 33 kms. d'entrenament, en 3h58' i amb un desnivell positiu acumulat de 1.630 metres.
El gran problema me'l caig trobar després a casa, quan vaig descobrir que m'havia equivocat de ruta a la sortida de Cercedilla. La cursa pujarà pel camí del Calvario,  en un  ascens constant que desconec totalment.
No hi ha gaires alternatives...hauré de tornar-hi per tastar-lo.
Què tal, demà?

dijous, 19 de setembre del 2013

MÉS DE 3 SETMANES PASSANT DELS 100 KMS

No he escrit durant una bona colla de dies. Però no he deixat de córrer, en absolut. Crec que no podria, encara que ho intentés. Aquestes últimes setmanes he anat més enfeinat del normal i les he pogut compaginar amb uns bons entrenaments. De llargs i de curts, per a mi i per a d'altres. Sortides que han anat des de 5 quilòmetres fins a 35, no me n'han faltat. El que no he pogut combinar gaire ha estat el desnivell acumulat.
No he tingut dies per escapar-me a la muntanya, fet que no em deixa del tot satisfet sobre el meu estat de forma. Però em vull espavilar en aquest sentit.
Dilluns, 28K a Sant Pol, vaig sumar 1000 metres de D+.
Dimarts, 27K ja a Madrid, en van caure 420 més.
Avui, 15K, 370 metres més.

He de reconèixer que si no agafo el cotxe i m'apropo una mica cap a la Sierra, difícilment podré aconseguir el que em proposo. A la meva zona d'entrenaments de Madrid no hi ha gaire desnivell. I el Garmin tampoc reacciona gaire bé a pujades o baixades curtes, així que cada metre de D+ que aconsegueixo és un repte ja assolit. Fins dilluns no podré córrer a la muntanya, així que totes les pujadetes que pugui fer, benvingudes seran.

I per què, tot plegat?
Perquè tinc la intenció de córrer la Guadarrama Trail Race, una cursa de 94 kms, el pròxim 12 d'octubre.

diumenge, 1 de setembre del 2013

VULL CÓRRER ALGUN DIA (PERÒ NO M'HI VEIG ENCARA) L'ULTRA-TRAIL DEL MONTBLANC

Si m'hi esforço potser puc escollir un titular una mica més llarg.
Aquest cap de setmana s'ha disputat als Alps una nova edició de l'Ultra-Trail del Montblanc, una prova que va néixer fa deu anys i que estiu rere estiu ha anat creixent, fins al punt que s'ha convertit en la cursa de referència per a qualsevol corredor de muntanya. Tothom la vol fer. I jo no hi deixo de pensar, especialment aquests últims dies.
Però quan menys t'ho esperes, la realitat t'esclata a la cara.
Aquest matí tornava a la sierra, per seguir coneixent la ruta de la Guadarrama Trail Race (cursa que tinc intenció de disputar el pròxim mes d'octubre). La intenció era sortir de Cercedilla (1.140 metres), pujar a La Peñota (1.945 m.), tornar a baixar al punt de sortida i encarar un nou ascens i descens a la Bola del Mundo (2.257 m.). Això era la teoria, que la pràctica ha estat ben diferent:
-de sortida no he sabut trobar el camí correcte i he fet tres quilòmetres d'afegit pels carrers del poble. Quan he trobat el camí, m'he distret i l'he perdut, així que per no tornar enrere (i conscient que la muntanya era just al davant) he acabat pujant pel dret, per un pendent mooooolt pronunciat...que després m'ha passat factura.
La baixada, això sí, ha estat divertida. Pel mig d'una pineda d'alçada, per un caminet estret. Bona baixada, però com tot en aquesta vida, també s'acaba. I aleshores toca tornar a pujar. Aquí ha estat on he decidit canviar els plans. No volia encarar una nova pujada amb fort pendent (com és la del port de la Fuenfría), se'm feia massa coll amunt. L'alternativa tampoc ha estat dolenta. He agafat el camí de la República, que puja des de 1.200 fins a 1.820 per una pista forestal, amb molta comoditat.
Comoditat sí, però la volta que fa també és enorme. Quan he tornat a Cercedilla el GPS em marca 37 quilòmetres, després de 4h35' d'entrenament, en què he acumulat 1.700 metres de desnivell positiu.
Cansat, lleugerament deshidratat i torrat pel sol, me n'he tornat cap a Madrid, a fer un banyet.
La sorpresa me l'he trobat quan m'he descalçat!!!
Peus negres!!!
Com per art de màgia.
I tot plegat, el cap de setmana que es disputava, com deia abans, l'Ultra-Trail del Montblanc. La cursa que algun dia vull córrer...una cursa que, ara per ara, però, no podria acabar.
Des d'aquí vull felicitar tots aquells herois que l'han acabat...així com animar als que no ho han aconseguit. El valor d'haver-ho intentat ja diu molt.