dijous, 30 de setembre del 2010

UN ALTRE ÍDOL CAIGUT: ALBERTO CONTADOR

Potser tingui raó i va ser una contaminació alimentària. Però jo no me'l crec. I em sap greu perquè em cau bé. Duia la bandera de la lluita contra el dopatge, però és difícil seguir guanyant en el ciclisme professional i estar totalment net. Estudien caloria a caloria tot el que ingereixen. No es poden passar ni un gram. El pitjor dia per als excessos és el dia de descans, quan no cremaran tot el que mengin. I ell decideix prendre's la carn per no fer-li un lleig a López-Cerrón, que s'havia pres la molèstia de dur-la des d'Espanya..."i era una carne muy buena, que no podía echarse a perder" (Contador dixit). Costa de creure. A mi, massa.

Mentrestant segueixo a la meva, amb el meu modest pla d'entrenaments per a Frankfurt. Aquesta setmana han estat 17, 21, 17 i avui 16 kms. Dimecres vaig anar a la Casa de Campo a fer-me un homenatge (sense malinterpretar, que allà hi ha moltes possibilitats d'homenatjar-se...totes censurables, per suposat), amb tres voltetes de luxe. La primera, lentíssima, per gaudir de l'entorn; la segona, a mossegar (15'02") i la tercera a donar-ho tot (14'28"). Tenint en compte que mai faig res ràpid la jornada, que va començar com una broma, va acabar sent molt productiva.

Comparacions odioses sempre, en aquells temps en què tot era meravellós (devia córrer amb la gorra...) un dia de 32 kms. vaig fer una setena volta a 14'24"!!! Per això són tan odioses...

Però d'allò en fa tant de temps que és millor no pensar-hi. Avui és dijous 30 de setembre de 2010, tinc 36 anys i uns altres objectius, més modestos però també il.lusionants.

diumenge, 26 de setembre del 2010

CADA COP MÉS FI

D'avui en cinc setmanes correré la marató de Frankfurt. Tinc la base aconseguida però el que queda per fer és el més sacrificat. Les quatre pròximes setmanes marcaran realment el que pugui fer el 31 d'octubre. Ara és quan he d'apretar de debò. Ahir vaig fer el primer test de 32 kms, amb les esperades set voltes al circuit de la Casa de Campo. La setmana passada no me'n vaig anar gaire content, em vaig fondre abans d'hora. Ahir no va passar el mateix. Primera volta de tempteig, en 16'14, i la resta ja totes per sota dels 4 min/km. La progressió va ser absoluta, des del primer a l'últim gir: 16'14, 15'55, 15'50, 15'45, 15'41, 15'40 i 15'13, per a un temps final de 1h 50'18". No vaig tenir cap problema muscular, de cansament, calor, fred, pluja...res de res. Vaig arribar a l'inici de la setena volta amb totes les forces intactes. Un cop allà, però, se'm va fer bastant dura l'última pujada i no vaig poder apropar-me als 15' pelats (ja cauran), tot i que l'últim quilòmetre el vaig fer en 3'39. La mitjana dels 28 kms és de 3'56.3.
Aquí és quan començo a mirar referències d'altres maratons. Fa uns mesos, en la preparació per a Barcelona'2010, el millor temps el vaig aconseguir a tres setmanes de la marató (1h49'02") i a aquestes alçades de preparació feia un minut més del que he fet avui. Estic en els temps que volia estar, les referències són bones.
Però el que queda, com deia, és el més dur. Ara em mantindré en les set voltes. La idea és anar baixant els temps, setmana a setmana, i intentar-me apropar al màxim a l'1h 46' 20" del 2006, l'1h 47' 35" del 2005 o l'1h 49'07" del 2004.
Ja m'estic cansant només de pensar-hi. Vaig a prendre una Coca-Cola i a gaudir amb la Fórmula 1, a veure si em recupero.

dilluns, 20 de setembre del 2010

GRAN GEBRE, ETERN CAMPIÓ

Té el rècord del món de marató, amb 2h 3'59", una autèntica fantasia. Té 37 anys i després d'una vida sencera dedicada a l'atletisme, després d'haver-ho guanyat absolutament tot, després de mil i un sacrificis, corre la Mitja de Newcastle i guanya amb un temps de 59'33"!!! Aquest tio es mereix un bon homenatge, no?
Hailes Gebrselassie ha estat un exemple per a mi, un ídol dels de sempre, des de la seva època dels mundials de Cross. Cada cert temps miro aquest video, curt però emotiu, del dia en què va aconseguir l'estratosèrica marca que molt pocs atletes gosen intentar batre:

http://www.youtube.com/watch?v=j_Yk1xeSLRk

Moltíssims minuts després d'aquesta marca hauria d'arribar jo, a Frankfurt. Segueixo entrenant-me amb il.lusió i sumant quilòmetres. Aquest cap de setmana tornaré a la Casa de Campo...però intentaré arribar-hi descansat, aquest cop sí. M'estic plantejant seriosament anar a la Mitja de Mollerussa, que la conec i és prou bona, el proper 17 d'octubre.

divendres, 17 de setembre del 2010

PLUGES QUE ENS APROPEN A LA TARDOR. PERÒ ENCARA AMB CALOR

Sembla que ha de refrescar però el temps no s'acaba d'estirar. Ens ha donat una treva amb la calor, ja no és tan asfixiant, pèrò encara fa patir quan fem alguna cosa amb intensitat. Com a mínim a Madrid. I ahir vaig ensopegar-hi. A la Casa de Campo, volia fer 7 voltes, per primera vegada aquesta temporada...i vaig haver de plegar a la sisena (24 kms). Havia plogut tres hores de matinada i pensava que correria fresc. Però cap al migdia, que és quan hi vaig anar, tot s'havia assecat. Hi havia una gran xafogor i no me'n vaig acabar de sortir. Em trobo a set setmanes de la marató. El plantejament era millorar el temps que vaig fer a aquestes alçades la temporada passada, en set voltes. El repte era, teòricament, senzill. Però a la pràctica em va costar una mica més. En la pujada de la sisena volta vaig decidir no fer la setena i acabar la que estava fent, en condicions. Tot i la petita decepció, la progressió que vaig fer va quedar així: 16'20, 16'08, 15'57, 15'55, 15'56 i 15'40, tot plegat a una mitjana de 3'59".

Aquest cap de setmana el Barça juga al Calderón i em toca treballar, així que no faré cursa ni grans entrenaments. Avui he fet 16 kms i mantindré aquesta tònica dissabte i duimenge. La feina ja està feta. La setmana que buscarem nous objectius amb diferents alicients.

diumenge, 12 de setembre del 2010

LA ELIPA, UN BARRI, BARRI...AMB CURSA

Han estat tres setmanes seguides de curses. Ja sé en quin estat em trobo. A partir d'aquí intentaré competir en mitges, únicament. Aquest matí he corregut la cursa de La Elipa, un 10.000 justet, amb un parell de pujades. No hi ha classificacions oficials (tampoc crec que arribin a publicar-les, la cursa és molt senzilleta. Tot i així hi havia molta més gent que l'anterior ocasió que la vaig córrer) però he arribat el quinzè, amb un temps de 35'34", mig minutet millor que fa quinze dies a Sotillo. Semblant a diumenge passat a Sabadell, he sortit a veure-les venir, coneixedor del recorregut. Eren dues voltes i he progressat llocs en la segona. Això sempre dóna bon rotllo. A la prova, però, hi arribava un xic cansat. Ahir vaig anar a la muntanya, sis horetes de trek i un desnivell positiu de mil metres...que pesen a les cames. La Maliciosa i la Bola del Mundo s'ho valien. Tanco la setmana, una altra vegada, amb 120 kms. Podria dir que tinc el ritme a les cames i que em falta consolidar-lo amb quilòmetres...a aquesta velocitat. La millor referència és el circuit de la Casa de Campo o mitges maratons sense desnivells perjudicials. Després d'un esgotador cap de setmana he passat la resta del diumenge al sofà, seguint la Fórmula 1, La Vuelta, la final del Mundial de bàsquet, fins que m'adormi, amb en Nadal. I això que no jugava la meva Reial Societat...

divendres, 10 de setembre del 2010

COM M'AGRADA AQUEST CIRCUIT

Crec que tothom que corri l'hauria de provar. Més que córrer a la Castellana, el Retiro, la Puerta de Alcalá o altres indrets clàssics de Madrid. Sens dubte, el circuit del Cerro Garabitas, a la Casa de Campo, és boníssim. Són quatre quilòmetres i estan tots marcats. Vist des del cel té forma de B, majúscula tirada cap per avall. Comença amb una lleugera pujada de 200 metres, gir a l'esquerre (sempre 90º) i 300 metres de baixada pronunciada, un altre gir a l'esquerra i 750 metres de pujada suau, gir a la dreta de 180º i  750 metres de baixada suau. En aquest punt, la meitat del circuit, es torna a girar a l'esquerra per iniciar una pujada bstant pronunciada, de 300 metres, que et deixa sense alè. Un altre gir a l'esquerra, en un terreny irregular però suau (tant de pujades com de baixades) durant 1000 metres, un últim gir a l'esquerra i et situes en la que podríem anomenar recta d'arribada. És una passada!!!


Avui hi he anat i he fet 5 voltes (20kms al circuit i cinc més per arribar-hi i sortir-ne). El resultat ha estat bastant bo: 78'09", que deixen una mitjana de 3'54.6 el quilòmetre. En cada volta he anat progressant (16'11,15'41, 15'38, 15'32, 15'07") i en l'última he marcat una mitjana de 3'46.7, que està prou bé. Mantinc la millora de les últimes setmanes. Motiva saber que en dues setmanes aconsegueixo un ritme de mitjana més ràpid del que vaig fer l'última vegada a la Casa de Campo en una volta menys. Tot i això, encara estic lluny de qualsevol alegria. Seguirem entrenant-nos, no?

dimecres, 8 de setembre del 2010

UNA MICA MÉS A PROP DEL MARROC

Sabadell ja és història. L'objectiu és Frankfurt i per arribar-hi en bones condicions m'entreno. En aquests tres primers dies de la setmana sumo 15, 17 i 21 kms. Tinc intenció de córrer una cursa que diumenge fan al madrileny barri de la Elipa, però no vull renunciar a anar a la Casa de Campo a fer un nou test, afegint una volta més a l'última experiència. Si divendres tinc ocasió d'anar-hi, dissabte descansaria una mica, em recuperaria i diumenge podria estar en condicions de sortir a La Elipa. Ja ho veurem. Mentrestant, aquest matí s'obria el termini d'inscripcions per a Sables'11. De fet ha estat només una preinscripció per establir un ordre. Els 120 primers tindran dorsal, a la resta els tocarà esperar que hi hagi renúncies. Crec que he anat bastant ràpid però fins d'aquí a un o dos dies no em confirmaran si he estat prou hàbil. En aquest cas, també, ja ho veurem.

dilluns, 6 de setembre del 2010

HUMITAT, CALOR, PUJADES I MAL REGISTRE, PERÒ BONA CURSA A LA MITJA MARATÓ DE SABADELL

El títol resumeix algunes de les circumstàncies i sensacions que vaig viure ahir a una de les cocapitals del Vallès Occidental. La mitja començava a les 9:30 (una mica tard per l'època de l'any, pel meu gust) i òbviament ja feia força caloreta. Però el temps és incontrolable, així que no ens queixarem: al juliol, agost i setembre, sempre suarem una mica més. El recorregut no em va semblar malament ni tan dur com m'havien dit. Això sí, posats a fer dues voltes a un circuit amb pujades i baixades intentaria buscar una alternativa i fer que la pujada estigués a l'inici de les voltes, que els corredors estan més frescos...i no al final, que un sempre hi arriba amb les forces justes.
Després de la cursa Sotillo de la Adrada, on vaig sortit al davant i vaig anar reculant, a Sabadell volia unes altres sensacions. Vaig sortir a la meitat del gran pilot i des de l'inici de la cursa vaig anar passant corredors. Sense pressa, amb bon ritme, a la meva. Al pas per la primera volta ja m'havia situat el 25è. La pujada no és dura però es fa llaaaaaaaaaarga. En la segona volta vaig mantenir la tònica, tot i que em costava més avançar atletes. El tram final se'm va fer més feixuc, normal, però vaig aconseguir creuar la línia d'arribada sense ser superat per ningú. Entenc que el mèrit és relatiu, però et deixa bon cos. Us ho asseguro. Al final vaig acabar el 19è. L'alegria hauria estat complerta si la marca (1h20'41) s'hagués apropat una mica a les expectatives (1h17'-1h18') i també si al final no hagués perdut temps sobre en Ramón Esquius, del C.A. Manresa. Vaig anar tota la cursa a uns 10-20 metres de distància darrere seu. No gaire, però sempre vaig ser allà. Cadascú a la seva vam anar passant gent. Creia que l'acabaria atrapant...però no va ser així i al final se'm va allunyar i em va treure gairebé un minut.
A Sabadell vaig poder comprovar, també, que la dèria atlètica que es viu a Catalunya segueix en augment. 920 corredors en una mitja marató a començaments de setembre...és per fer un estudi. A banda, com es veu a la foto, em vaig trobar companys de TV3. En Xavi Bonastre va acabar molt bé un cap de setmana de càrrega quilomètrica i dues curses, en Jordi Soler amb els corredors.cat, en Víctor Patsi, amb la gorra, va acompanyar un debutant, i l'Arcadi Alibés va patir fins al final la calor i els efectes d'unes maleïdes picadures. Passar un cap de setmana a casa, amb la família, i córrer una cursa amb gent coneguda, impagable. A veure quan hi torno.

dijous, 2 de setembre del 2010

DÓNA-ME'N ENCARA QUE NOMÉS SIGUI UNA MICA, QUE NO ME'N FA FALTA MÉS

I tant que sí. Només una miqueta. I ja en tinc prou.
Estic de bon humor. No és difícil saber per què. Quan prepares un objectiu amb la il.lusió amb què jo estic preparant aquesta Marató de Frankfurt, la duresa dels entrenaments acaba portant petites satisfaccions que omplen una barbaritat. I avui n'he experimentat una de bona.
Aquest matí he tornat a la Casa de Campo. No tenia un bon record de l'última vegada que hi vaig anar, fa dues setmanes, així que he intentat centrar-me en cada passa, cada pujada, cada quilòmetre i cada volta. N'he fet quatre. El ritme ha anat en augment (16'05, 15'47, 15'44 i 15'04) i he acabat el test en una mitjana de 3'55". El millor de tot, però, ha estat l'última volta. M'he trobat fort, ràpid, amb energia, sense problemes de respiració ni de cames ni  braços. D'acord que m'he exigit, però no he acabat mort.
L'alegria me l'he endut quan he mirat als arxius i he descobert que no feia una volta tan ràpida des del 4 de novembre de 2006, tres setmanes abans de la marató de Sant Sebastià en què vaig aconseguir la marca que encara tinc avui (2-35'58). Les comparacions són odioses, ja que aquell dia vaig fer 7 voltes (28kms) i vaig rebaixar els 15'04 d'avui en les tres últimes voltes...Estava fet un toro. Però tot i així, se m'ha dibuixat un somriure als llavis, d'il.lusió. No necessito gaires coses, hi haurà qui pugui dir que em conformo amb poc, potser sí, però no em fa falta gaire per estar content, per ser feliç. Vaig pel bon camí. Ja en tinc prou.