dimecres, 3 de gener del 2018

MALEÏDA LESIÓ, MENYS CÓRRER I MÉS BICI

(Traducción al castellano al final del artículo)

Tenia un objectiu (baixar de 37'30") i dues bales (Aranjuez i la San Silvestre Vallecana). Però quan me'l vaig plantejar no vaig pensar, en cap moment, que una lesió m'impediria plantar-me a la línia de sortida de cap de les dues curses per batre'l. I així va ser. Aquelles molèsties al bessó, que ben bé no són al besó, sinó en un dels tendons rotulians, m'han festiguejat les festes nadalenques. El Dia de Nadal, com cada 25 de desembre, vaig pujar a la Carretera de les Aigües, per fer la tradicional rodadeta per cremar torrons. I no vaig passar dels 4,5 quilòmetres. Encara no havia fet net.

Des que he tornat a Madrid, els dolors s'han anat reduint i, ara, gairebé són inapreciables. Però he decidit enfortir una mica abans de tornar a córrer (sempre "tornar a córrer"). I a banda de recuperar el pilates a casa, he tornat a agafar la bicicleta. Des del Challenge de Madrid, el 24 de setembre, només havia fet 3 dies de ciclisme, el tenia totalment abandonat. Fins aquest dilluns passat, que vaig decidir que no hi havia millor manera per començar l'any que sortint a rodar un parell d'horetes. Rovellat de cames, pesat de panxa i amb un vent molest, però la sensació de fer esport (després d'un període de convalescència) no pot ser més meravellosa.
I, a partir d'ara, quan pugui tornar a córrer, correré. Però amb una fórmula que mai hauré d'abandonar: "menys córrer i més bici".


MALDITA LESIÓN, MENOS CORRER Y MÁS BICI

Tenía un objectivo (bajar de 37'30") y dos balas (Aranjuez y la San Silvestre Vallecana). Pero cuando me lo planteé no pensé, en ningún momento, que una lesión me impediria plantarme en la línea de salida de ninguna de las dos carreras para batirlo. Y así fue. Aquellas molesties en el gemelo, que no están exactamente ahí, sino en uno de los tendones rotulianos, me han fastidiado las fiestas navideñas. El día de Navidad, como cada 25 de diciembre, subí a la Carretera de les Aigües, para el tradicional rodaje para quemar turrones. Y no pasé de los 4,5 kilómetros. Todavía no estaba a punto.

Desde que he regresado a Madrid, los dolores han ido menguando y ahora casi son inapreciables. Sin embargo he decidido fortalecer la zona antes de volver a correr (siempre se trata de "tornar a córrer" (volver a correr)). Y además de recuperar las sesiones de pilates en casa, he vuelto a coger la bicicleta. Desde que competí en el Challenge de Madrid, el 24 de septiembre, sólo había hecho tres entrenamientos de ciclismo, lo tenía totalmente abandonado. Hasra este lunes pasado, cuando decidí que no había una mejor manera de empezar el año que saliendo a rodar un par de horitas. Oxidado de piernas, pesado de barriga y con un viento molesto, pero la sensación de hacer deporte (después de un periodo de convalecencia) no puede ser más placentera.
Y a partir de ahora, cuando pueda volber a correr, correré. Pero lo haré con una fórmula que no debería abandonar nunca: "menos correr y más bici".