diumenge, 26 de desembre del 2010

GRANS SENSACIONS AL RIU RIPOLL DE SABADELL

Ho necessitava. I m'ha vingut molt bé. No coneixia la cursa i no volia patir-la. M'ha agradat molt (tot i que, lògicament no ha estat per la bellesa d'un paisatge envoltat de fàbriques, què hi farem), per moments m'he traslladat en el temps a la meva època de corredor de crossos, quan corria al Cornellà Atlètic...ja fa uns vint anys!!!

km. 5 de cursa, iniciem la baixada
He sortit a la primera fila, més per la comoditat a la sortida que per ambició competitiva. A diferència d'Aranjuez, ara fa una setmana, no m'he deixat endur pels velocistes del primer quilòmetre i al primer pas pel Ripoll  anava aproximadament el 40è. Era bonic de veure un primer grup capdavanter amb domini aclaparador de corredors de la Joventut Atlètica de Sabadell, entre ells (amb una samarreta d'anteriors temporades) l'olímpic Miquel Quesada, que a la llarga ha estat el guanyador. La meva cursa era una altra, més enrere, més de sensacions, de trobar-me còmode en la distància i no haver de pagar sobreesforços al final. He anat remuntant posicions i m'he situat 19è a meitat de cursa. El descens ha estat molt atractiu, tot i que una mica incòmode per la quantitat d'atletes amb què et creuaves i que ocupaven bona part del camí. Però si només haguessin estat atletes rai...en un dels ponts que havíem de creuar he xocat de ple amb un ciclista que pujava. N'eren dos i encara m'explico què hi feien. En plena curva m'he menjat el manillar de la bici i el nano ha acabat anant per terra. M'he girat instintivament i he comprovat que no s'havia fet mal. He continuat endavant, però l'accident m'ha fet perdre la concentració i el contacte amb el que aleshores era el meu rival directe a la cursa. Tot i això no he perdut ritme i n'he enganxat a un altre, del CA Castellar, Josep Margalef Dolz. Poc abans d'arribar a la pista m'ha deixat enrere, però avui tenia ganes d'esprintar i quan he vist que no arribava a agafar els corredors que hi havia al davant i es començava a deixar anar he intentat guanyar un lloc més en la general. Tot i que ha reaccionat molt bé a l'atac i que ha anat d'un pèl que no em tornés a passar, al final m'he imposat. Setzè classificat, amb un temps de 36'17" (18'28-17'49).

Una mica desencaixat? És habitual.
Al riu Ripoll m'hi he trobat amics i això sempre millora aquest tipus de curses sobre les que corro a Madrid, on generalment vaig tot sol. Bona jornada atlètica, conclusions positives, sensacions millorades en referència al 10.000 d'Aranjuez i ganes de fer la propera. Ara que s'acaba, ara que començaré a preparar Sables, ara m'arriba un "mono" de deu mils que no sé com treure-me'l del damunt. Ja buscaré solucions. Si aquests fossin tots els problemes amb què ens hem d'enfrontar...

dissabte, 25 de desembre del 2010

TORNO A CÓRRER A CATALUNYA. DEMÀ, AL RIU RIPOLL DE SABADELL

Setmana festiva, de poca feina, alterada per la visita als jutjats de Madrid de Marta Domínguez i per la golejada de l'equip del senyor "amenaço d'anar-me'n si en Valdano i en Florentino em fan la guitza" contra el Llevant. Tot plegat, però, no va suposar canvis notoris, com a mínim en els entrenaments. Fa dos dies que sóc a Barcelona. No en tinc cap dubte que, ara mateix, rendiria més si visqués aquí. En aquest breu espai de temps n'he tingut prou per sumar 38 quilometrets!!! Ahir 18, després que em vaig trobar en Manel Alcalà al dos i mig de les Aigües (impagable, com sempre, córrer al seu costat). Avui n'han caigut 20 més, de muntanya, per celebrar el Nadal. De sortida érem una gran colla, però ens hem dividit en dos grups i els més malalts (Prats, Fàbregas i el meu cosí, Cesc Guim) hem anat cap a Can Borrell. No em convenia gens allargar tant la jornada, ja que demà corro la Cursa del riu Ripoll. Però tenint en compte que no es tracta d'una prova plana, on pugui fer un bon temps, valia la pena aprofitar l'ocasió que em brindaven els amics per compartir una rodada d'aquelles que no acostumo a fer a Madrid.
No em sento cansat, tot i que sóc conscient que tot sortirà demà. L'esperit, però, no varia. Vull lluitar, patir i recuperar sensacions de 10.000. Vull no sortir a tota castanya. Vull tenir ganes d'esprintar al final. Vull passar-m'ho bé.
I després, Sant Esteve, el penúltim gran àpat nadalenc. Fins ara els estic gaudint d'allò més...

diumenge, 19 de desembre del 2010

ELS RECORDS SÓN ALLÀ ON SÓN. LA REALITAT ÉS AQUÍ, I AIXÒ ÉS EL QUE TOCA VIURE

Revisant els últims missatges veig que no pretenia estar al voltant dels 3'30"/km sinó entre 34'00 i 34'30"...amb un clar optimisme inconscient. Els 35' pelats també se m'han escapat, de llarg. Però com a mínim he baixat de 36' (35'47...a 3'34"), que no està tan malament. La Cursa d'Aranjuez és molt bona, molt ràpida i l'any que ve m'agradaria apuntar-m'hi i córrer-la amb dorsal. Ja fa anys que visc a Madrid i no hi havia anat mai, a Aranjuez. Val la pena. Però el cas és que no hi he anat a fer turisme, hi he anat a córrer. De sortida, desconeixedeor del ritme que duia, i empès per la massa que se'm menjava, he marcat 3'22" al pas pel primer quilòmetre. Però ha estat un miratge, era un ritme infernal que no podria aguantar. He afluixat i m'he anat trobant amb mi mateix. El pas per l'equador l'he fet a 17'37", que estava dins de les previsions. El que quedava era resistir com pugués i ho he fet en 18'10", amb un últim quilòmetre sense forces per a més que, paradoxalment, he acabat clavant la mitjana de la cursa...3'34".

És el que toca, és la realitat del Sebas 2010. L'accepto. Però no renuncio a seguir lluitant. Encara no.

dissabte, 18 de desembre del 2010

ARANJUEZ, TEST PREVI A LA SAN SILVESTRE

No es pot dir que hagi fet uns grans entrenaments però aquestes últimes setmanes m'he posat les piles i he augmentat una mica la càrrega, tant a nivell de quilòmetres com a nivell de canvis de ritme i petits tests en els entrenaments. L'últim el vaig fer ahir, al parc del Breogán, al costat de casa. Encara he de mesurar el circuit però la volta, aproximadament, deu fer uns 1.600 metres. En vaig fer 4, a ritme progressiu i l'evolució, que va ser notable va anar com segueix: 7'33"-6'59"-6'23"-5'37". Les referències que hi tinc, en aquest circuit són molt minses, áixí que no em va sorprendre comprovar que vaig superar l'anterior millor volta (5'52"). Això va ser ahir divendres, ja que dimecres vaig fer uns canvis de ritme al Retiro (4x2' forts-1' rec.) poca estona de fartlek, ho reconec, però millor que res, oi?

Demà torno a competir, a córrer per a mi, sense acompanyar ningú, al 10.000 d'Aranjuez. El canvi, em temo, serà brutal, tenint en compte que el ritme de competició que tinc a les cames és de marató. Fa tant de temps que no faig un deu mil en condicions (als mesos d'agost i setembre vaig córrer a Sotillo de la Adrada i La Elipa, però encara estava en una part massa inicial de la temporada i no els vaig gaudir prou bé. Demà (ho tinc claríssim) m'hi deixaré la pell i acabaré sense alè. Però ningú m'empeny. Busco estar al voltant dels 35'. Com ja vaig dir en l'últim post, m'agradaria trencar la barrera dels 3'30"/km però el més probable és que m'hi quedi amb les ganes.

Ho sabré en menys de 20 horetes. El temps aconseguit serà una bona referència per saber com he d'afrontar la San Silvestre Vallecana. 

dimarts, 7 de desembre del 2010

COMENÇO A AGAFAR VELOCITAT

Fa unes setmanes, en una roda de premsa (no recordo de qui), em vaig trobar en Sergio Heredia, de La Vanguardia, gran migfondista i corredor eventual de maratons. Desencisat després d'alguns intents en els 42.195, en Sergio va decidir deixar d'intentar-ho i ara corre per mantenir-se en forma, sense objectius concrets. I la veritat és que li costa molt poquet estar finet. Des que ens vam retrobar hem quedat algunes vegades al parc del Retiro. Córrer amb algú d'un nviell semblant al teu sempre t'ajuda a millorar. En aquests vuit anys a Madrid no he tingut aquesta referència, en cap de les temporades. Ara, la tinc. Amb en Sergio vaig més ràpid, el ritme ens va bé a tots dos i la millora és evident. Avui, a més, hem fet els primers canvis de ritme. Han estat breus (6x 1' fort-1' fluix) però han estat intensos. El cor s'ha disparat i les cames han hagut de canviar el xip. I jo, tan content.
Segueixo la progressió postmaratoniana i em vaig adaptant als 10.000. L'el.líptica m'ajuda amb la potència de braços i les rodades són més curtes però més intenses que al mes d'octubre. El dia 19 corro a Aranjuez un 10.000 (sense dorsal, la cursa és bona i s'esgotaren així que es van posar a la venda) que m'hauria de servir de pedra de toc de cara a la San Silvestre Vallecana. Fins aleshores aniré una mica a cegues. Crec que hauria d'estar entre 34'30" i 34'00". Però tenint en compte que aquest any no encerto cap previsió, probablement estaré més a prop dels 35'.