dimecres, 25 de febrer del 2009

MOLA CÓRRER, MOLA MOLT

13 quilòmetres ahir al Retiro i 24 avui a l'el·líptica. Al parc feia molt que no hi anava, els tres quilòmetres que hi ha des de casa meva eren una distància excessiva d'asfalt per posar en perill la recuperació. Però ara estic molt millor i vaig cremant etapes. Al Retiro hi havia fet sessions molt dures a primeríssima hora del matí, amb pluja, vent, amb neu i fred...I recuperar-ho ara és motiu d'alegria. A l'hora que hi vaig anar només hi havia populars-populars, ja que sorprenentment ningú em va avançar. I què? Mmmmmmmmm...sóc competitiu fins i tot lesionat!!!! Nooooooooooooooooooooooo!!! Espero no picar-me amb ningú (quan arribi el moment), saber deixar passar i seguir la meva evolució, que al cap i a la fi és la que compta.
D'altra banda, l'el·líptica es passa amb facilitat, veient alguna pel·lícula, sèrie de televisió (ara estic seguint "Two feet under") o, com he fet avui, gaudint del documental sobre Luis Enrique i companyia durant l'Iron Man de Frankfurt. Per cert, m'ha cridat l'atenció l'escassetat d'imatges del dia D durant la prova...no sé si algú que l'hagi vist conicidirà amb mi en aquest sentit, però se'm fa estrany que recorrin tant a les fotos. Imagino que tindrien "problemes tècnics"...De totes maneres em sembla un reportatge molt interessant. Gran vivència.

dilluns, 23 de febrer del 2009

RECAIGUDA I NOU INTENT, AIXÍ ÉS LA VIDA

Una bona colla de setmanes feia que no escrivia. Vaig arribar al Nadal molt motivat, vaig gaudir de poder entrenar-me a les Aigües, amb en Josep Maria, en Joan i companyia. Vaig veure que un 5.000 em pot aportar moltes alegries, moltes sensacions positives...tot i que l'acabi amb la llengua fora.
Però no vaig poder acabar bé l'any. No per molèsties, que n'hi havia però eren suportables, sinó per un refredat que em va trencar la línia ascendent que duia. Sé que costa de creure però vaig trigar gairebé un mes a treure-me'l de sobre. Lògicament, aleshores ja tornava a ser a Madrid.
A casa, amb l'el·líptica regalada per un veí del meu germà Llorenç, vaig iniciar una vegada més, el retorn. Ja n'havia provat al gimnàs, d'el·líptiques, però tenir-la a casa s'ha convertit en una comoditat brutal. Sèries de televisió, partits de futbol, informatius...afegeixes lleure a l'esport que estàs fent.
Havia d'arribar el dia que tornés a córrer. Reconec que ho vaig fer empès pel sobrepès amb què començava l'any: de tornada d'un soparet vaig treure la bàscula de l'armari i em vaig escandalitzar: 71,6 kgs!!!
D'ençà d'aquell dia he començat a recuperar-me, en tots els sentits i ara sumo un parell de setmanetes rodant 12 kms cada dia que surto. Abans de sortir al carrer faig deu minuts d'el·líptica i els dies que no corro potser m'hi estic una hora i quart.

I avui he decidit anar més enllà. M'he trobat molt bé, no he sentit dolorets (sé que vindran quan acceleri una mica) i m'han vingut ganes de tirar-me a la piscina. D'aquí a quinze dies vull córrer la Mitja Marató de Fuencarral, vull veure si en sóc capaç, no m'importa el ritme. Gairebé ja no recordo les sensacions de fer una mitja...