dilluns, 6 de setembre de 2010

HUMITAT, CALOR, PUJADES I MAL REGISTRE, PERÒ BONA CURSA A LA MITJA MARATÓ DE SABADELL

El títol resumeix algunes de les circumstàncies i sensacions que vaig viure ahir a una de les cocapitals del Vallès Occidental. La mitja començava a les 9:30 (una mica tard per l'època de l'any, pel meu gust) i òbviament ja feia força caloreta. Però el temps és incontrolable, així que no ens queixarem: al juliol, agost i setembre, sempre suarem una mica més. El recorregut no em va semblar malament ni tan dur com m'havien dit. Això sí, posats a fer dues voltes a un circuit amb pujades i baixades intentaria buscar una alternativa i fer que la pujada estigués a l'inici de les voltes, que els corredors estan més frescos...i no al final, que un sempre hi arriba amb les forces justes.
Després de la cursa Sotillo de la Adrada, on vaig sortit al davant i vaig anar reculant, a Sabadell volia unes altres sensacions. Vaig sortir a la meitat del gran pilot i des de l'inici de la cursa vaig anar passant corredors. Sense pressa, amb bon ritme, a la meva. Al pas per la primera volta ja m'havia situat el 25è. La pujada no és dura però es fa llaaaaaaaaaarga. En la segona volta vaig mantenir la tònica, tot i que em costava més avançar atletes. El tram final se'm va fer més feixuc, normal, però vaig aconseguir creuar la línia d'arribada sense ser superat per ningú. Entenc que el mèrit és relatiu, però et deixa bon cos. Us ho asseguro. Al final vaig acabar el 19è. L'alegria hauria estat complerta si la marca (1h20'41) s'hagués apropat una mica a les expectatives (1h17'-1h18') i també si al final no hagués perdut temps sobre en Ramón Esquius, del C.A. Manresa. Vaig anar tota la cursa a uns 10-20 metres de distància darrere seu. No gaire, però sempre vaig ser allà. Cadascú a la seva vam anar passant gent. Creia que l'acabaria atrapant...però no va ser així i al final se'm va allunyar i em va treure gairebé un minut.
A Sabadell vaig poder comprovar, també, que la dèria atlètica que es viu a Catalunya segueix en augment. 920 corredors en una mitja marató a començaments de setembre...és per fer un estudi. A banda, com es veu a la foto, em vaig trobar companys de TV3. En Xavi Bonastre va acabar molt bé un cap de setmana de càrrega quilomètrica i dues curses, en Jordi Soler amb els corredors.cat, en Víctor Patsi, amb la gorra, va acompanyar un debutant, i l'Arcadi Alibés va patir fins al final la calor i els efectes d'unes maleïdes picadures. Passar un cap de setmana a casa, amb la família, i córrer una cursa amb gent coneguda, impagable. A veure quan hi torno.

3 comentaris:

Sedentaris.cat ha dit...

Felicitats pel resultat que, es miri com es miri, és boníssim ... ja vindran "mitges" amb condicions climatològiques millors

joan ha dit...

Cocapital, amb tu sempre s'aprèn alguna coseta. Doncs com et vaig dir, ves indagant sobre Móstoles. Prohibit el 3 octubre (Sant Cugat)!!!
I a seguir entrenant, i algun dia de fresca passa per la Casa de Campo a fer les teves voltetes, i a reafirmar les tendències positives.
Apa gordeta, a conservar-s'hi.

Sebas Guim ha dit...

No, si jo estic content, Sedentari. Però quina forma de suar.
Prats, he rebut mail de Mollerussa, quinze dies abans del dia D...és aviat però si no en trobo una per aquí no seria del tot descartable...