dijous, 10 de març de 2011

JA TINC TRADUCTOR. NO ÉS EXACTE PERÒ AJUDARÀ

Ja fa uns dies que sóc a Madrid. El descans inicial que m'havia proposat va durar només un dia. Tinc necessitat de seguir sumant quilòmetres. No m'importa descansar un dia (o més) cada setmana, però els que corro els vull estirar al màxim. Aquests últims dies, per exemple, he sumat 0, 25, 16 i avui 26 quilòmetres més. Dos dies amb motxilla, un sense.

Sento les cames, ja no carregades sinó més aviat dures, duríssimes. Començo a pensar que estic fent un bon entrenament. Si aquest cap de setmana sóc capaç d'organitzar-me per a fer una tirada ben llarga, d'unes quantes hores, bona part de la feina ja estarà feta.

Avui he disposat d'una estoneta per barallar-me amb el bloc i he aconseguit instal·lar-hi un traductor. Ara, aquells amics madrilenys i de fora, ja no tindran excusa.

Aquest seguit de fotos correspon a la baixada d'una duna que vam anar a buscar amb l'Antonio Tarifa i en José Luis Guerrero. Vista des de lluny semblava més maca, però un cop ens hi vam apropar vam veure que era de sorra dura i no matava. La baixada, això sí, va ser divertida.

1 comentari:

Andrea ha dit...

La duna no seria tan maca com semblava, però les fotos són molt xules!

Molt bé això del traductor, no?