dilluns, 5 de setembre de 2011

ENTRENAR O COMPETIR?

És un dels dubtes que tenim els corredors, temporada rera temporada. Crec que una de les coses que m'ha fallat els últims anys ha estat la falta de competició. Als entrenaments, encara que creus que ho dónes tot, sempre reserves una gran quantitat d'energia. En cursa, no. Aquest any m'he decidit a córrer més curses, però tampoc vull reduir les visites a la Casa de Campo, seu dels meus grans entrenaments...i que només puc fer durant aquells dies que no treballo. La setmana passada vaig tirar pel dret i vaig acabar amb la disjuntiva: divendres, que no treballava, em vaig escapar al circuit, mentre que diumenge vaig córrer a la Carrera Popular de las Fiestas del Pardo (Madrid).

A la Casa de Campo vaig tornar a viure una evolució d'aquelles que et deixen bon cos. Per primera vegada a la temporada vaig fer un test de 5 voltes (20 kms). En la meva última visita, dues setmanes enrere, havia corregut 4 voltes a una mitjana de 3'53.0/km. Vaig sortir embalat, amb nervi, i al pas pel 500 (1'51") vaig adonar-me que el ritme era excessiu. Aquests reptes m'agrada fer-los en progressió...i aquell ritme no l'hauria aguantat gaires quilòmetres. A poc a poc vaig anar trobant el ritme adequat i, volta rera volta, vaig anar esgarrapant-ne segons. No vaig tenir fluixera ni ganes de parar. Vaig anar sempre molt pendent d'escoltar-me el cos, com esperant un senyal negatiu que m'ordenés afluixar. Però no va arribar en cap moment. En l'últim gir vaig entregar tot el que tenia i vaig aconseguir el primer sub-15' de la temporada. Les voltes van deixar aquest resultat: 15'46-15'38-15'33-15'24-14'55 = 77'16" (+-3'51.8). De les dotze vegades que he fet cinc voltes al circuit, en aquests vuit anys de vida a Madrid, aquesta última ha estat la més ràpida de totes.

Una afirmació amb trampa. Altres anys m'he centrat en 7 voltes (28 kms), on he aconseguit temps infinitament millors que els de divendres passat en 5. Però m'agrada agafar-me a dades positives. I a qui no?

Després d'aquesta tirada (en total van ser 24 kms), disposava d'un dia per recuperar-me, abans de córrer a El Pardo. Era conscient que hi arribava cansat, però em venia molt de gust competir. Eren tres voltes a un circuit, bastant pla. No hi havia gaire gent així que,de sortida, em vaig trobar al grup capdavanter.

El ritme de sortida era lent. Podia anar amb els líders.

La cosa no va durar gaire i, com sempre, em vaig anar situant. No han penjat les classificacions encara però crec que vaig arribar 14è, amb un temps de 38'11!!! A mitja cursa em vaig adonar que no estav corrent un 10K...al final van ser aproximadament 10500 metres, una distància que deixa la mitjana de la cursa en uns interessants 3'38"/km. Bonic punt i final a una setmana de 95 quilòmetres. L'evolució es manté. La disjuntiva entre competir i entrenar, la deixo per a un altre dia. Sóc conscient, però, que no totes les setmanes han de ser com aquesta. Cal fer les coses amb el cap.

3 comentaris:

joan ha dit...

Em fas enveja, et veig motivat i amb disciplina. Fas quilòmetres i progresses; jo ho intento però un mal de queixal intens em té ja fa 15 vdies fora de combat i de mal humor; espero que m'ho arreglin aviat, però de moment et dono alguna opció a la Mercè, i no t'ho dic de broma. Au xaval, canya a la Csa de Campo.I força Mourinho... alm Paris St Germain?

narcisdomingo ha dit...

Tens raó, mai es dóna el 100 % entrenant, no ens enganyem. En canvi, competint sempre has arribes al màxim de la teva capacitat.

Ara que amb els temps de marató que tens, no sé jo si et fa falta massa entrenament.

Salut

Sebas Guim ha dit...

Joan Prats, l'home-acudit de La Noguera...
Narcís-Ja ho saps que mai estem del tot contents amb el temps. I hi ha un moment en què penses allò que "qualsevol temps passat va ser millor..."