dimecres, 28 de desembre del 2011

AIXÒ S'ACABA, ELS PIRINEUS M'ESPEREN

Seguiré desconeixent les grans possibilitats que ofereix la serra de Collserola, però en aquesta curta estada de cinc dies a Barcelona he descobert molts més indrets que en d'altres ocasions. Quan un té la sort de córrer amb algú tan coneixedor del medi com la Mònica Aguilera. Ens va dur, a en Jordi Martí i a mi (una tripleta de Sables), pels camins de Collserola, en un matí en què vaig acabar fent 25 kms.
Córrer per camins estrets i baixar per corriols, ajupir-se per no menjar-te les branques, són circumstàncies que et produeixen unes sensacions especials. En moltes ocasions m'he plantejat córrer alguna cursa de muntanya, però no una cursa del tipus estàndard, com les que acostumo a fer, tinc ganes de córrer una cursa d'orientació. Cada mes de juny participo amb companys de feina en el Trofeu Desman, on una de les proves que cal afrontar és una sensacional cursa d'orientació. La meva aportació s'acaba limitant a fer de carregador de roba, aigua i aliments d'alguns membres de l'equip. El mapa no el miro per res, senzillament, no l'entenc. I ho vull canviar. Potser la propera primavera hi posi fil a l'agulla. El 14 d'abril tindrà lloc la Rogaine Collserola, una prova que organitza la Mònica. Per poc que pugui m'hi escaparé, a veure si aprenc a llegir mapes d'una vegada per totes...

L'entrenament el vaig acabar, seguint la tònica dels últims dies, amb un cinc mil en progressió (3'51", 3'44", 3'38", 3'37" i 3'27") divertidíssima. Una rebrincada al turmell esquerre, la segona en tres dies, m'ha deixat una mica fotut i aquest matí m'adono que no he acabat de fer net. Avui rodaré molt suau. Demà, a La Molina, torno a tenir divertiment.

1 comentari:

Joan Castellà ha dit...

No he fet mai una cursa d´orientació , però segur que sempre tens el cap ocupat em buscar i trobar . Bueno jo que em perdo amb facilitat estaria mes neguitós
per trobar que no per el ritme ho l´estat físic .
Una abraçada i molt bon any nou .