dilluns, 31 de desembre del 2012

BALANÇ DEL 2012: INTENS PERÒ LENT

En les últimes hores abans de dir-li adéu em proposo fer balanç del que ha estat, a nivell atlètic, el meu 2012, un any que feia molt bona pinta quan començava, però que no ha cobert les expectatives.
Arrencava en un bon estat de forma, el que m'havia deixat la Marató de Panamà el desembre de l'any anterior. Era optimista i ambiciós i volia aconseguir una marca sub-2:40 a la Marató de Barcelona. En una idea d'aquelles idees de bomber que li passen a un pel cap, vaig voler imitar Gebrselassie, en un entrenament de pujada en altitud. Va anar força bé...fins que va tocar baixar. El fred, els més de deu quilòmetres de descens i un ritme massa elevat, van acabar amb les meves lumbars. La lesió em va apartar de la marató de la meva ciutat, on vaig superar els nervis acompanyant en Marc Mascarell, en el seu debut, durant la part més complicada del recorregut.
A la lumbàlgia s'hi va afegir una tendinitis als isquiotibials que m'impedia anar ràpid. Això va fer que desistís de fer cap 10K o cap Mitja amb intencions de res...i em llancés cap a la Trailwalker, d'Intermon-Oxfam. Amb l'Arcadi i els germans Bonastre vaig viure una experiència inoblidable, la de córrer en equip i patir en equip. A mitjans de juliol, però, vaig repetir ultra, als Monegros, en la Isostar Desert Marathon, però no vaig acabar tant satisfet. En aquesta edició se'm va fer molt més dura.
Potser no tant com la Marató de l'Aneto se li va fer a en Javier Fran Sin, l'invident a qui vaig acompanyar. Una altra experiència que ajuda a aprendre a esforçar-se i a confiar en aquells que t'envolten.
Passat l'estiu ho vaig centrar tot en la preparació de la Marató de Donosti...però en cap moment vaig aconseguir el punt de forma idoni i, al final, la realitat em va esclatar a la cara: 2h49' i moltes ganes de millorar-ho d'aquí a tres mesets.
A nivell de números, en aquest any que s'acaba he corregut 4064 quilòmetres, distribuïts entre un elevat nombre d'entrenaments i 15 curses. Tres ultramaratons, dues maratons, quatre mitges i sis deu mils.
Doncs res, una mica de raïm aquesta nit i demà, a començar l'any amb bon peu. Toca tornar a córrer.
Feliç 2012!!!

BALANCE DE 2012: INTENSO PERO LENTO

En estas última horas antes de despedir el año, pasaré balance a lo que ha sido, a nivel atlético, mi particular 2012, un año que empezaba con muy buena pinta, pero que al final no ha cubierto las expectativas.
Lo empezaba en un buen estado de forma, el que arrastraba tras el Maratón de Panamá del diciembre anterior. Era optimista y quería conseguir un sub 2:40 en Barcelona. En una de esas ideas de bombero que se le ocurren a uno, quise imitar a Gebrselassie, en un entrenamiento de subida en altitud. Fue bastante bien, hasta que tocó regresar...bajando. El frío, los más de diez kilómetros de descenso y una velocidad excesiva acabaron con mis lumbares. La lesión me apartó del maratón mi ciudad, donde acabé acompañando a Marc Mascarell, en su debut, durante la parte más complicada del recorrido.
A la lumbalgia se le añadió una tendinitis en los isquiotibiales, que me impedía ir rápido. Desistí de hacer 10K o medias con aspiraciones...y me tiré de cabeza a algo más lento: diercto a la Trailwalker, de Intermon-Oxfam. Con Arcadi y los hermanos Bonastre viví una experiencia inolvidable, la de correr en equipo y sufrir en equipo. A mediados de julio repetí ultra en los Monegros. Pero la Isostar Desert Marathon no me dejó tan satisfecho como el año anterior. Esta edición se me atragantó un poco y sufrí para llegar hasta el final.
Quizás no tanto como Javier Fran Sin en el Marató de l'Aneto. Javier es el invidente al que acompañé en los Pirineos. Otra experiencia que ayuda a aprender a esforzarse y, sobretodo, a confiar en aquellos que te rodean.
Pasado el verano, centré todos mis entrenamientos en el gran objetivo de la temporada, preparar el Maratón de Donosti...pero nunca me sentí plenamente en forma y, al final, la realidad me estalló en toda la cara: 2h49' y muchas ganas de mejorar tiempo en tres mesecitos.
A nivel de números, en este año que se acaba he corrido 4064 kilómetros, repartidos entre un gran número de entrenamientos y 15 carreras: tres ultramaratones, dos maratones, cuatro medias y seis diez miles.
Pues nada, unas poquitas uvas esta noche y mañana, a empezar con buen pie. Toca volver a correr.
Feliz 2012!!!

6 comentaris:

angel ha dit...

eFeliz año y ten en cuenta que el cerebro corre más rápido que las piernas, pero anímate, otras veces ocurre lo contrario.Un abrazo. Angel y familia

Joan Antoni Garcia Gomà ha dit...

Bon any!!! El teu bloc és un dels que em fa pensar que no estic sonat!!!! Jo també vaig estar als Monegros, però vaig em vaig precipitar anant-hi amb poca experiència! Aquest any espero treure'm l'espineta. Salut!!!!

Wladimir ha dit...

Bon any Sebas,

De ben segur que aquest any 2013 assoleixes el sub 2h.40' en marató, qui li dedica temps i disciplina als entrenaments, al final li surten els resultats !!!

Una abraçada.

Guillem ha dit...

Bona entrada d'any, Sebas!!

A seguir entrenant i a acostar-se a aquests 2:40'!

Raúl Muñoz ha dit...

Tot i els problemes i les lesions t'hi has adaptat molt bé a un any dur atlèticament parlant. Això t'ha d'encoratjar de cara a un millor 2013, segur.

Sebas Guim ha dit...

angel-Cierto. A menudo las ganas me superan. Gracias y feliz año también!!!

Joan Antoni Garcia Gomà-No t'equivoquis: ESTEMS SONATS!!! ;-)
El tema de l'experiència...no naixem amb experiència, l'aprenentatge és el que compta. I la calma. Sort. Moltes gràcies.

Wladimir-Esperem que es compleixi...Gràcies.

Guillem-Els buscarem amb ganes. I tu, recupera't del tot. Gràcies.

Raúl Muñoz-De coratge no me'n faltarà...Gràcies!!!