dimarts, 15 de maig del 2018

HALF DE LA TRIATLÓ D'OROPESA: NEDAR, PEDALAR I CÓRRER? ESGOTADOR!!!

(Traducción al castellano al final del artículo)

Primera triatló del 2018, el HALF d'Oropesa, i sensacions calcades a eles meves experiències anteriors en aquest món dels tres esports: nedo com el cul, en bici vaig relativament bé (com més pujades, millor) i corrent recupero part del temps perdut (tot i que cada cop en recupero menys, tot s'ha de dir). És una mica massoquista, però...m'agrada!!!

Ahir vaig tornar a patir en la natació. De sortida m'ho vaig prendre amb calma, però no devia ser la suficient, perquè em vaig tornar a angoixar. Males braçades, sense fer servir cames ni peus, i respirant malament. Quin trist hat-trick. M'havia endarrerit fins als 5 últims classificats, mai havia anat tant enrere en una cursa. Però com que tot té el seu avantatge, la soledat de la cua em va perpetre veure-hi clar. La primera boia. Se'm va aparèixer just al davant, mentre que la gran majoria dels nedadors que em precedien s'havien desviat cap a la dreta i anaven tornant cap al carril. Lamentablement no van perdre tant com per reparar la meva pèssima forma de nedar. Vaig arribar el 95è.
Tot i així, quan sortia de l'aigua ho feia esperançat que la bicicleta em faria pujar llocs. I no va ser així. De fet vaig avançar més posicions en la T1 (6), que en el tram ciclista (5). Feia molt vent i el circuit era molt planer, convidava a volar...a aquells que duden cabres. Jo les vaig passar "canutes". Vaig passar-me bona part dels 90 km avançant i sent avançat per la primera dona, la Marta Noelia Lluch (que havia sortit 5' més tard que jo).
I aleshores, cansat de lluitar contra el vent, arribaba l'hora de començar a córrer. Dues voltes a un circuit que avançava per la costa, cap a Marina d'Or, amb asfalt, terra, sorra de platja...i escales. Vaig començar molt còmode, molt alegre i a un ritme molt viu, però se'm van anar acabant les forces. Això sí, només em va passar un corredor (del Triatlón Villalba) i, en canvi, en vaig avançar 22.
En general, tot ho vaig fer una mica més lent del que m'hauria agradat. Però també és cert que vinc d'unes setmanes amb bastant quilometratge a les cames. En qualsevol cas, un excel·lent test per seguir preparant el Challenge Madrid, el gran objectiu de la temporada.
Una última reflexió és el fet que necessito competir una mica més (o bé fer alguns entrenaments amb més intensitat), tot i que ben pensat, per a les més d'11 hores de competició que m'esperen en el Challenge, el ritme no serà el més important. La resistència, en canvi, sí.
El cap de setmana va ser rodó, amb els Gilles, la Paz i en Nil. Per cert, la popular Ciudad de Vacaciones, s'ha convertit en el lloc on el meu fill va fer les seves primeres passes. I això sí que no s'oblida mai.
I un últim apunt per a l'organització de la cursa (o al fotògraf oficial, Carlos Boigues, d'Image Hunters, per les seves nombroses i boníssimes fotos de tots els aspectes de la competició. Amb una petita marca d'aigua, ell es publicita, i nosaltres, participants, les gaudim i li agraïm.



HALF DEL TRIATLÓN DE OROPESA: NADAR, PEDALEAR Y CORRER? AGOTADOR!!!

Primer triatlón de 2018, el HALF de Oropesa, y sensaciones calcadas a mis experiencias anteriores en este mundo de los tres deportes: nado como el culo, en bici voy relativamente bien (cuanta más subida, mejor) y corriendo recupero parte del tiempo perdido (aunque cada vez recupero menos, hay que ser honesto). Es un poco masoquista, pero...me gusta!!!

Ayer volví a sufrir en la natación. De salida me lo tomé con calma, pero no fue la suficiente porque volví a agobiarme. Malas brazadas, sin utilizar las piernas ni los pies, y respirando mal. Qué triste hat-trick. Me había atrasado hasta los últimos 5 puestos (nunca había ido tan atrás en una carrera). Pero como todo tiene su parte positiva, la claridad de la soledad me permitió una buena visibilidad. La primera boya. Se me apareció  justo enfrente, a 300 metros, mientras la mayoría de los nadadores daban un rodeo llevados por la marea y por los pies de quienes les precedían. Lamentablemente no perdieron tanto como para reparar mi pésima forma de nadar. Llegué el 95o.
A pesar de ello, cuando salía del agua lo hacía con la esperanza de que la bicicleta me haría escalar posiciones. Y, la verdad, no fue para tanto. Ni mucho menos. De hecho, avancé más puestos en la T1 (6), que en el tramo ciclista (5). Soplaba un fuerte viento racheado y el circuito era muy llano, invitaba a volar...a los que iban con cabras, claro. Yo las pasé canutas. Buena parte de las 4 vueltas del recorrido estuve avanzando y siendo avanzado por la primera mujer, Marta Noelia Lluch (que había salido 5' más tarde que yo.
Y, entonces, cansado de luchar contra el viento, llegaba la hora de la verdad, la de empezar a correr. Dos vueltas a un circuito que avanzaba por la costa, hacia Marina d'Or, con asfalto, tierra, arena de playa...y escaleras. Empecé muy cómodo, muy alegre y aun ritmo muy vivo, pero poco a poco se me fueron acabando las fuerzas. Eso sí, solamente me superó un corredor (del Triatlón Villalba) y, en cambio, avancé a 22.
En general, todo lo hice un poco más lento de lo que me habría gustado. Pero también es cierto que vengo de unas semanas con bastante carga de kilómetros en las piernas. En cualquier caso, un excelente test para seguir preparando el Challenge Madrid, el gran objetivo de la temporada.
Una última reflexión me lleva a pensar que necesito competir un poco más (o, también, hacer algunos entrenamientos con más intensidad). Aunque, a decir verdad, para las más de 11 horas de competición que me esperan en el Challenge, el ritmo no será lo más importante. La resistencia, en cambio, sí.
El fin de semana fue redondo, con los Gilles, Paz y Nil. Por cierto, la popular Ciudad de Vacaciones, se ha convertido en el lugar en el que mi hijo dio sus primeros pasos. Y eso sí que no se olvida nunca.
Y un último apunte, para la organización de la carrera (o al fotógrafo oficial, Carlos Boigues, de Image Hunters, por sus numerosas y buenísimas fotos de todos los aspectos de la competición. Con una pequeña marca de agua, él se publicita, y nosotros, participantes, las disfrutamos y se lo agradecemos.