Com es prepara una competició que s'ha de disputar al mes d'abril, al desert del Marroc i a més de 45ºC de temperatura...quan vius envoltat d'asfalt i petits parcs, a menys de 10ºC? No en tinc ni idea. Però llegint en diferents blocs i parlant amb gent que ja ha pres part a Sables he arribat a la conclusió que el més important, ara per ara, és habituar-me a dur pes a l'esquena. En els dies que duri la cursa aniré carregat amb entre 14 i 18 kgs, aproximadament (o això és el que penso ara mateix). La calor, la son, les feridures, la manca d'aigua, etc, no seran res al costat del mal d'esquena provocat per les motxilles (en són dues, una al darerre i una altra al davant).
Avui m'he estrenat. L'he carregat amb 6 kgs. i he sortit al carrer a fer 10.000 metres, pel parc de Breogán. No ha estat senzill acostumar-s'hi, sobretot als impactes constants de la motxilleta davantera sobre l'estómac. Feia temps que no tenia flat així que quan he notat els primers símptomes n'he tingut clar l'origen. Després de 50 minuts de rodatge, el cert és que tot pesa una mica menys. Però tot i així, Déu n'hi dó.
El pla d'entrenament l'aniré variant d'aquí al mes d'abril, però intentaré anar augmentant el pes setmanalment i córrer amb motxilla cinc dies a la setmana (i deixar-ne un o dos per a gaudir de la lleugeresa de l'atletisme al que he estat habituat fins ara). A banda, a l'el.líptica de casa segueixo fent 50 kms. setmanals. El canvi del 2011 en referència al 2010 és que ara també els faig amb pes. Ahir 30 kms. amb 11 kgs. i avui, a banda d'haver corregut a peu, 20 kms. amb 11 kgs. de propina.
La primera valoració d'aquests entrenaments és positiva. Tot i que el que tinc, ara mateix, és un dolor a les cervicals que, imagino, m'anirà acompanyant aquests propers tres mesos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Només de llegir-ho ja fa mandra. Tot i que poder ser metòdic a tu ja t'agrada. Ànims i quan la gepa sigui prominent, ens envies una foto...
Publica un comentari a l'entrada