M’estic adonant que fins el pròxim mes d’abril, en què es disputa la Marató des Sables, coneixeré moltes circumstàncies noves, viuré sensacions desconegudes i, sobretot, patiré un munt. En aquest sentit, ahir vaig començar a fer-ho. Després d’uns dies iniciant-me en les sessions amb la motxilla a l’esquena, intentant millorar la distribució del pes i la tensió de les tires, ahir al matí, dia de Reis, me’n vaig anar a la Casa de Campo i m’hi vaig tirar dues horetes, 22 kms. amb sis quilets dins de la Salomon Raid Light. Vaig buscar pujades i baixades, terreny enfangat i zones amb arrels i troncs. La primera hora va ser molt bona i còmodament vaig anar guanyant quilòmetres, però a partir dels vint minuts de la segona l’esquena se’m va anar carregant i l’espatlla va passar a pesar-me una barbaritat. Des d’aquest moment i fins al final el patiment va ser una constant. Tinc clar que a Sables serà mil vegades pitjor, així que caldrà que em segueixi preparant, fins i tot amb més atenció. Hi haurà moltes claus, segur, però la resistència a la muntanya i la càrrega de pes seran vitals. Aquest cap de setmana pujo a Navacerrada amb la intenció de seguir creixent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
diguis el que diguis sona molt bé, molt interessant... després de tants anys corrent s'et presenta un repte realment nou i com atal repte exigeix el màxim de tu. No deixis de gaudir-ho, no dubto que ho faràs. una abraçada forta campió!
Santi
Ara mateix, repetir Cavalls m'aniria mooooolt bé. Quin patiment, eh?
Publica un comentari a l'entrada