QUI DEIA QUE ELS CAPS DE SETMANA SÓN PER DESCANSAR?

He tornat a tancar una setmaneta per damunt dels 110 kms, com si entrenés per a una marató...però a ritmes ridículament lents. Lamentablement no m'ha costat gaire acostumar-m'hi. Aquests dies ha fet molt fred a tot arreu, també a Madrid, on a primera hora del matí acostuma a estar tot glaçat i amb el glaç arriben les caigudes: dimecres vaig patinar pel carrer Alcalà i vaig caure de cul a terra (em reconforta saber que un grup d'estudiants va tenir tema per riure durant una estona, em reconforta més encara saber que cap d'ells em coneixia, així és més fàcil fer el ridícul), però no em vaig fer mal. En aquestes circumstàncies vaig arribar al cap de setmana, amb la intenció de donar-ho tot. Després de descansar divendres (descans actiu, 20 kms d'el.líptica), dissabte vaig rodar 20 kms pel Retiro, a 4'57", amb 6 kgs a l'esquena. Vaig veure un Sablero canyero...em va passar i no vaig poder ni apropar-m'hi, grrrrrrrrr. Quan vaig arribar a casa, després d'una dutxa gratificant, vaig vestir-me de muntanya i me'n vaig anar cap a Navacerrada. 4 horetes de marxa amb motxilla gran, cap al Cerro Minguete, em van deixar ben tovet. El camí, preciós, i les vistes, tot nevat, valien la pena. Diumenge al matí vaig anar-me'n cap a Getafe, on en Jerónimo Alonso, de Canal Sur, debutava en una mitja marató. El vaig acompanyar, ajudar, animar i apretar...i va acabar en 1h 45'57", genial. Una propineta em va dur fins als 29 kms. I una altra propina d'una horeta més sobre l'el.líptica van convertir-me en una entel.lèquia. Vaig acabar baldadíssim però és una bona manera de passar el cap de setmana...corrent, gaudint, patint.