ESOS LOCOS QUE CORREN

No coneixia Marciano Durán fins aquesta tarda, fa una estona, quan he rebut un e-mail amb aquest link:
Esos locos que corren - Marciano Durán
L'he obert, l'he escoltat, l'he vist, l'he sentit...I se m'ha guanyat.
Córrer és la meva passió, la meva vida, és una bogeria que es va apoderar de mi fa una pila d'anys. En aquest temps he tingut la sort de conèixer altres bojos com jo i compartir nervis, tensions, alegries, decepcions, aventures, patiments, viatges, nits d'insomni...i tantes altres experiències. M'agrada la malaltia que m'arrossega cada dia a sortir a entrenar-me, faci un fred que pela o una calor d'aquelles que conviden més a fer un capbussó a l'aigua. Amb tots aquests bojos, amics, no tan amics, coneguts i desconeguts, amb tots ells vull compartir el text d'en Marciano Durán.

D'altra banda, per no perdre bogeria, segueixo preparant Sables, motxilla a l'esquena. Aquesta setmana toquen 8 quilos de pes, que he carregat en les quatre sessions que he fet. 10, 12, 15 i 18 kms, a més d'un total de 50 kms d'el.líptica, a tres dies de prendre part en la meva primera cursa de muntanya (Matagalls-Montserrat i Cursa de Sant Pau, a Sant Pol de Mar, a banda), la Trail de Font Romeu http://www.traildefontromeu.com/, de 25 kms, que té un desnivell de 1.000 metres. Forma part de la preparació per a Sables, però encara no tinc clar si aniré amb pes a l'esquena o només amb el mínim necessari per a cobrir la distància, que ja és prou gran el patiment de córrer a l'alta muntanya...