TEST DE 20 KMS AMB VENT

Va ser un d'aquells dies de vent que no ens agraden als corredors. Mentre em dirigia cap a la Casa de Campo, en cotxe, em preguntava si el bosc del circuit frenaria el vent o si me l'hauria de menjar tot jo. Després d'un bon grapat de curses curtes i unes quantes sessions amb sèries de mil, ha arribat el moment de fer un pas endavant i començar a augmentar la distància. La setmana que ve correré la Mitja Marató de Getafe, així que ahir tocava test de 20 kms, cinc voltes al Templo.
L'objectiu principal era mantenir una progressió, volta a volta i tot i que vaig començar fort des de la primera, me'n vaig sortir prou bé: 15'38-15'33-15'33-15'21-15'09. Em queda un mal regust de l'última volta, quan el vent i un considerable flat em van impedir baixar de 15', en el que hauria estat un gir de nivell.
A poc a poc segueixo avançant. Sumo quilòmetres (la setmana passada en vaig fer 103, en aquesta me'n cauran alguns més) i sumo confiança.
Però les setmanes segueixen avançant, només falten un mes i 28 dies per a la Marató de Barcelona.

TIRADA DE 26 KMS, DONOSTI MÉS A PROP

Passat pròxim: per arribar preparat a una marató necessito fer moooooooooooooooolts quilòmetres. Les últimes setmanes m'he posat les piles i ja estic en situació. El meu cos ja ha assimilat els rodatges de 16 i 18 i ara, a poc a poc, necessito anar pujant el llistó. La setmana passada vaig fer dues tirades de 20, a la Casa de Campo, amb 16 kms cronometrats (a ritme intens). Ahir en vaig fer una de 26, augmentant una volta més a les quatre que havia estat fent. En aquests entrenaments al Cerro Garabitas hi arribo a fer 7 voltes, que amb l'escalfament i el refredament em suposen 32 kms. Així ho he fet des de fa molts anys i així tinc intenció de continuar fent-ho aquesta temporada.

El bosc, tot per a mi

No sóc corredor de grans canvis, prefereixo dur un ritme constant i, en tot cas, anar augmentant-lo. Si faig voltes i els números van baixant de forma progressiva, aquell dia no hi haurà ningú que me l'amargui. Les sensacions que et queden son fantàstiques.

Les Asics Nimbus, un calçat ideal

Ahir començava l'entrenament amb una sensació de cansament acumulat que em feia dubtar de l'èxit final. Vaig intentar controlar el ritme de la primera volta però de seguida em vaig adonar que no anava tan malament com em semblava. 15'55", bon inici, lleugerament per sota de 4'/km. A partir d'aquí, la història es repeteix...o intento que es vagi repetint. Tenint en compte que en el recorregut del circuit hi ha desnivells constants, en cada quilòmetre de cada volta intento millorar algun segon el mateix parcial fet en les voltes anteriors.

Satisfaction

I vaig clavar les intencions. En absolutament tots els parcials quilòmetrics hi va haver millora, lògicament també es va veure reflectit en el pas per volta: 15'55-15'48-15'40-15'35 i 14'56. Les sensacions que m'està deixant l'última volta en cadascuna de les tres vegades que he anat a la Casa de Campo aquesta temporada han estat espectaculars. Sé que és un ritme que no puc aguantar durant més de quatre o cinc quilòmetres, però fer-ho quan ja en portes més de 15 a les cames ajuda al pensament positiu que sempre busco. 

Aquell moment en què no pots dir res

M'agrada saber que he fet tot el que he pogut. M'agrada veure que els plans s'han desenvolupat de la forma que els havia preparat. M'agrada pensar que si mantinc la progressió, tant de ritmes com de quilòmetres, a Donosti puc aspirar a apropar-me a les 2.42', una marca que temps enrere no m'hauria dit gran cosa però que ara valoraria moltíssim.

Aquell moment en què no cal dir res

Present immediat:  avui ha estat un gran dia. M'ha agafat per sorpresa, molt positiva, la presentació oficial de les noves Asics Gel 33, uns models minimalistes de la marca japonesa, que també inverteix en el natural running.
Futur pròxim: d'aquí a unes horetes correré la Carrera de las Empresas, un clàssic del calendari de 10K de Madrid. L'objectiu és intentar millorar els 37'20 de la setmana passada a Getafe.

DEBUT A LA CASA DE CAMPO AMB LES ASICS FUJI TRABUCO

Era una ocasió especial i havia de viure-la de forma igualment especial. Feia alguns mesos que no em deixava caure per la Casa de Campo, per fer un entrenament amb cara i ulls, un entrenament al circuit de Garabitas que tantes alegries m'ha aportat en aquests anys que fa que sóc a Madrid. I ahir hi vaig anar. Feia un dia fantàstic, amb una mica de sol i temperatura fresqueta. La idea era fer quatre voltes ràpides...o tan ràpides com fos possible. Per al debut al circuit m'havia reservat l'estrena de les noves Asics Fuji Trabuco, una meravella que desconeixia, però de la qual ja no em podré desprendre.

El nou model de les clàssiques "Trabuco" passa anomenar-se ara Gel Fuji Trabuco. Són unes vambes més lleugeres que les anteriors, amb una protecció afegida a la punta per minimitzar l'impacte amb rocs i pedres diversos. Estan dissenyades per fer muntanya però la comoditat i seguretat que fan sentir augmenten les ganes d'utilitzar-les en altres terrenys. Tot just després de posar-me-les ja vaig saber que m'ho passaria molt bé: anava ben calçat. Vaig esmorzar una mica de fruita, un parell de torrades, un suc de taronja i un te. Vaig aguantar una estona i me'n vaig anar cap a la Casa de Campo.

 Abans de relatar l'entrenament he de fer menció a la meva llibreteta, on hi tinc totes les dades atlètiques de la meva vida com a maratonià. Confesso que vaig buscar referències de la temporada passada (només de la temporada passada...no fos cas que m'agafés una depressió). Buscava apropar-me als 62'09" (+-3'53"/km), però no podia cremar totes les naus en la primera volta, que vaig fer poc per sota dels 16' (15'51"). A partir d'aquí hauria d'anar guanyant temps al temps, calia anar una mica més ràpid. El tram de pujada, sobre el qual he escrit en algunes ocasions, va estovant-te a poc a poc. No són més de 250 metres però quan arribes a dalt ho fas sense aire i amb una necessitat enorme de recuperar-te. Un cop ho has aconseguit ja pots tornar a tirar milles. La segona volta em va sortir a 15'42" (un xic per sobre dels 3'55/km), la progressió era bona però tot estava per decidir, així que havia de seguir millorant. Havia cobert la meitat de l'entrenament i em trobava en plenes condicions per afrontar la part final. Si no passava res, difícilment patiria una davallada. Després de la tercera volta, en 15'28" hi ha dues coses clares: d'una banda ja no vaig sobrat, de l'altra, només em falta una volta. En aquests casos sempre penso que és l'última vegada que passo per cadascun dels indrets, ja no tornaré a fer els parcials. M'hi deixo la pell, allargo gambada, bufo sorollosament (no és habitual, fins i tot jo em vaig sorprendre...) i vaig anar avançant quilòmetres (3'44, 3'48, 3'44...) fins que vaig superar l'última marca, 3'37", amb què vaig tancar la volta en 14'53" i el total de la sessió en 61'56...13" menys que la temporada passada.

Bons números i millors sensacions, a la Casa de Campo...amb les Asics Fuji Trabuco.

"A8" NO ÉS LA DIFERÈNCIA QUE SEPARA BARÇA I MADRID

No. Quan escric "A 8" estic referint-me a les setmanes que queden per a la disputa de la Marató de Sant Sebastià, la prova que ara mateix em té ocupat en cos i ànima. Vaig trigar a recuperar-me de les lesions però no és tard per il.lusionar-me. Quan es tracta de córrer, tinc una facilitat innata d'auto-il.lusionar-me. No necessito gran cosa.
Mirar el calendari i fer el compte enrere, n'és una.
M'agrada estudiar a fons què he fet en les últimes deu setmanes abans d'una marató, per intentar aprendre dels errors o repetir els encerts. Però enguany se m'ha passat fer-ho quan tocava i tot just em desperto ara, QUAN NOMÉS FALTEN VUIT SETMANES per al gran dia.
Com a mínim estic tranquil. L'evolució és bona, tant en referències de temps com en quilòmetres correguts. A 10 setmanes vaig fer-ne 90 i aquesta passada vaig arribar a la centena, per primera vegada en la present temporada. I això m'agrada. I em motiva.
Ara entraré en un ascens progressiu de quilòmetres i de qualitat.
Els dos primers reptes els afronto aquesta setmana: visita a la Casa de Campo (que ja toca) i primera competició. Demà, dimecres i dissabte, correré pel circuit de Garabitas (a ritme fort només dimecres i dissabte), mentre que diumenge, en un 10K que es disputa a Getafe, em vestiré de curt amb la nova equipació Asics que lluiré aquesta temporada.

FA MOLT BONA PINTA

Des que vaig tornar de Panamà he fet algunes proves al Retiro, amb sèries de 1.000 o tests de 5.000, i he corregut dues mitges maratons. Els senyals que em donava el cos eren bons, però tenia ganes d'anar a la Casa de Campo. A començaments de temporada em va costar molt completar un entrenament de 32 quilòmetres (28 en forma de test, als que cal afeigr 2 kms. abans i dos més al final). Ahir hi vaig tornar. Sense fixar-me cap objectiu de temps, només necessitava que tot rutllés amb normalitat. A nou setmanes per a la Marató de Barcelona, en el primer test al cerro Garabitas, volia acabar amb bon rotllo les set voltes, passés el que passés.

Vaig anar-hi tardíssim, a un quart de dues de la tarda, però havent pogut descansar les set hores necessàries després d'una nit de trobada amb amics. Vaig sortir a 4'/km, confiant que, a poc a poc, podria anar augmentant el ritme. Sonarà malament, però gairebé no vaig patir. Únicament ho vaig fer en l'última volta, quan em vaig exigir acabar com si fos una cursa. Concentrat, bé de respiració, bé de braços i bé de gambades...tot i uns avisos constants, al bíceps femoral de la cama dreta, cada vegada que començava el el tram de pujada. Vaig decidir no arriscar i fer el minut i mig que trigo a arribar a dalt, a un ritme més baix.

Els parcials van quedar així: 15'53", 15'50", 15'47", 15'41", 15'41", 15'32"...i l'últim gir en 15'00". En aquest darrer parcial, el quilòmetre final el vaig fer en 3'35", amb el ganivet a les dents. El temps final, 1h49'24", a una mitjana de 3'54".4, millora amb escreix qualsevol expectativa que pogués tenir.

Un cop a casa, amb calma, vaig revisar la llibreta i vaig descobrir que vaig millorar en més d'un minut, 63" el primer test preparatori per a la Marató de Panamà, fet a 5 setmanes de la gran cita, i em vaig quedar a només 15" del millor entrenament dels últims quatre anys, fet a quinze dies de la prova.

Tanco la setmana amb 123 quilòmetres i em preparo per començar la pròxima amb l'esperança que la cama dreta no faci el tonto (hi estic treballant per ajudar). Ah, també m'esperen unes interessants sèries de mil.

SERVEIXEN PER A RES, ELS PLANS?

T’aixeques amb ganes de fer les coses d’una manera controlada, de córrer a ritme però sense passar-te, una mica amb el fre de mà. Vols aquell marge que et permeti seguir progressant durant les pròximes setmanes...i mantenir així ben alta l’autoestima. Ho tens tot estudiat però a l’hora de la veritat no fas res del que havies planificat.

Eren tres quarts d’una de la tarda de dissabte, hora en què els “pross” acabaven el seu entrenament. En un tres i no res el circuit es va quedar buit i gairebé cada pam del terreny estava esperant al meu pas. Feia solet, una fresqueta interessant i ni una mica de vent. Les condicions eren extraordinàries.

I les vaig aprofitar. Des de la primera volta, vaig anar millorant els temps de forma constant: 15’39”-15’30”-15’21”-15’13”...em sentia fort i còmode, les cames responien, els pulmons no anaven estressats i el tram de pujada no se’m feia pesat. En l’últim gir ho vaig donar tot (3’42”, 3’44”, 3’38 i 3’28”) i vaig acabar amb un fantàstic 14’34”. En resum, 20 kms, en 1:16:17, a una mitjana de 3’48”80 cada quilòmetre.

Arribada  l'aparcament

Ahir vaig fer les cinc voltes més ràpides al circuit del cerro Garabitas de la Casa de Campo. Les cinc més ràpides des que, l’agost de 2003, me’n vaig anar a viure a Madrid (*). I això, tot i haver-ho fet trencant els meus propis esquemes, és per a tenir-ho en compte.

Tanco una setmana (113 kms) en què m’he divertit moltíssim. La que comença aquest dilluns es presenta una mica més tranquil•la.



Recuperació isotònica

* En la frase hi ha trampa...es tracta de les cinc voltes més ràpides, sempre que n’he fet cinc...i només cinc. El 4 de novembre de 2006, tres setmanes abans d’aconseguir la meva millora marca de marató (2:35:58), vaig fer un test de set voltes. Les cinc últimes les vaig clavar en 1:14:48 (+-3’44.4), 89” millor que dissabte. En aquell moment no hi vaig donat gaire importància però amb el temps s’ha convertit, per a mi, en una marca antològica. Ara, però, són altres temps.