dilluns, 7 de novembre del 2011

ALGUN DIA LES COSES HAVIEN DE CANVIAR

I aquest dia va ser dissabte passat.

No sóc un gran amant dels Manel. No ho sóc perquè no els he conegut com caldria. Aquesta tarda m’han vingut ganes d’escoltar-los i escric tranquil•lament, mentre sona El gran salt, un bonic tema. M’hi hauria d’aficionar una mica, crec que van amb mi...o sóc, qui va amb ells. Del que tenia ganes, a banda de gaudir d’una estona de calma, era de fer un bon entrenament. Començava a estar fart de decepcions en forma de marques en curses o de sensacions en entrenaments. Dissabte vaig tornar a la Casa de Campo, on vaig fer les set voltes que tenia pendent des de feia molt de temps.

Potser va ser el fet d’anar-hi sense expectatives, que em va permetre córrer molt còmodament. Vaig tornar a ser constant, amb un ritme viu i una progressió que no vaig interrompre al llarg dels 28 quilòmetres que va durar el test (16’01-15’58-15’53-15’51-15’47-15’44 -15’13). Quan corres d’aquesta manera i acabes com vaig acabar, te’n vas a descansar content, amb un somriure d’orella a orella...feliç. Va ser el millor entrenament de la temporada, un entrenament lluny dels que feia temps enrere, però en la línia d’aquells que he fet els últims anys. En les últimes voltes em faltava l’aire. De cames anava de meravella, però em costava respirar. I no volia ni afluixar ni canviar la cadència respiratòria. Necessitava aguantar fins que arribés una part del circuit que em permetés anar millor. Així m’ho vaig proposar, així ho vaig fer.

La part negativa, que no hauria d’aparèixer en aquest post és un maleït refredat que ha vingut a visitar-me i, sembla que també, a quedar-se una temporadeta. Però, què hi farem? No es pot tenir tot.

Ara, amb el Boomerang (dels Manel), continuo passant la tarda.

2 comentaris:

joan ha dit...

Bones sensacions... per fi. Casualment aquest finde passat a Balaguer van actuar els Manel i.... els meus Antònia Font.Ens ho hauriem passat bé ja que a la tarda hi nhavia un 10000. Ja saps, potser l'any que vé.
I per l'encostipat, passa per l'herbolari i li demanes echinacea, que potencia les defenses, aquest refredat ja no el curaràs però salvaràs la resta de l'hivern.

Salut, fiera.

Sebas Guim ha dit...

Vaig millorant...descans actiu i tapadet.
Gràciesssss