dissabte, 8 de novembre de 2008

FEIA TANT DE TEMPS

I ho vaig fer. Vaig sortir a córrer dimecres, vaig repetir-ho dijous i també hi vaig tornar ahir. Avui m'he llevat tard però a mitja tarda em tornaré a posar les vambes i sortiré a córrer. Ho estic agafant ja com una cosa natural, habitual? Això és el que voldria, això és el que vull. Corro només 5 kms i els segueixo compaginant amb l'el.líptica, per fer una miqueta més. No aixeco gaire els peus de terra, faig passes curtes perquè hi hagi el mínim impacte possible...però tot i així em sento volar. He recuperat els apunts de la llibreta d'entrenaments, la llibreta de Tele 5, aquella on hi he posat cada quilòmetre corregut des de l'any 96, quan preparava la primera marató. Poc abans que em diagnostiquessin l'hèrnia discal, quan vaig decidir deixar de córrer...la vaig abandonar. Estic parlant del 20 de juny. He fet un petit salt d'uns quatre mesets però ja hi torno a ser. Quan corro no tinc cap tipus de dolor. Tinc mil i un dubtes i sensacions d'un possible dolor als isquios...però mentre corro no hi ha cap dolor veritable. En fred, tant abans com després, noto que hi ha alguna cosa que noacaba de rutllar. Però augmento els massatges sobre la zona...i confio que no es reprodueixi. I aquells que hi entenen diuen que si mantinc aquesta suau progressió...a poc a poc tornaré a córrer com ho feia temps enrere. Tant de temps, feia...

1 comentari:

Jordi Antolí Gil ha dit...

sebas,
espereo q abans de tornar a córrer com corries abans, puguem compartir algun entrenament. Quan tornis al teu nivell, serà difícil de seguir-te :-)
ànims, fins aviat

jag75